LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 2 de juny de 2017

EMMONA. CARTA OBERTA. 01/06/2017.

Estimada Emmona.

Set anys d'Emmona i el vuitè ens has deixat orfes. I ara que farem, Abadessa?


Ets la meva monja preferida. Ens tens preocupats, som més d'un miler de "devots", de pelegrins, que aquest any no farem el camí cap a St. Joan de les Abadesses.
Aquest any no patirem el pelegrinatge de córrer per les teves muntanyes.... Et trobem a faltar "Malparida"!!!!


Abadessa us donem les gràcies per les moltes sensacions / emocions, que tenim guardades al disc dur i que ens recordarem tota la vida:

Una experiència de vida, amb moments plens d'amistat de la bona.
De patiment, de patir i patir des de que travessem el pont de St. Joan.
De buscar el dolor del bo, de superació, de derrota, de pors, de fer realitat un somni.
De paisatges impressionants, de visitar l'infern i el seu pic, d'assaborir aquella glòria.



Mirant pel retrovisor:

2010
La primera Emmona. L'original. S'anomena Trail. 104 Km, 10.000 metres acumulats, a fer en 24 h i amb només 99 inscrits.

2011:
Emmona canvia radicalment. Circuit per alta muntanya i més competitiu que el 2010.
ULTRA: 106 Km / 8.300+


2012:
Els addictes a córrer per muntanya van creixent i es reflecteix en l'Emmona 2012. Amb  25 dones i 244 homes.
ULTRA: 106 Km / 8.300 +



2013:
Amb la Carme i la Magali varem  estar a l'infern i ens en varem sortir.  1a posició com a equip mixte i la 2a posició de la Carme com a veterana.
ULTRA TRAIL:107 Km / 8.300 mts +
MARATÓ: 42 Km

2014:
Una de les millors edicions. Tothom molt content.
ULTRA TRAIL: 104,3 K i 8.519 +.
MARATÓ: 43,5 K i 3865 +. 


2015:
Es neutralitzen les curses per una forta tempesta.
GRAN ULTRA 171 Km
ULTRA TRAIL 122 km
TRAIL 66 Km


2016:
Gran quantitat de retirats en totes les curses.
ULTRA 129K i 10.200+.
TRAIL 72K i 6.140 +.
MARATÓ 40K i 3.506 +.



2017:
Com el corred@r d'ultrafons, de vegades un s'ha d'aturar per mirar enrere i valorar tot el que s'ha fet, el millor i el pitjor, per tirar endavant amb més força.


De tots aquests anys que t'he pogut assaborir, em quedo amb:

* Els peus destrossats al costat de dues grans amigues, la Carme i la Maga, aixecant l'escut.2013.



* Sota una tempesta al Coll de la Marrana, dir adéu a la Carme, un mar de llàgrimes, exhausta, cansada, esgotada, buida... Només quedaven 7 Kms.



* L'arribada a Núria amb l'amic de viatge, en Jordi Salellas, creuant l'arc d'arribada un minut abans del tancament de cursa. No sóc de petons ni abraçades, però aquesta va ser una de les abraçades més emotives, amic meu.

* De nit, caminar adormit amb els ulls oberts.

ESTIMADA EMMONA, si la salut ho permet ens retrobem el 2018. Sigui com a corredor, voluntari o seguidor. MOLTA SORT I ENDAVANT !!!!

* EMMONA 2018. CURSES: 129 K, 72 K i 39 K. WEB AQUÍ...TORNAREM!!!!


* LES MEVES CRÒNIQUES I FOTOS DE L'EMMONA AQUÍ.

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'Ull.

4 comentaris:

  1. La meva primera ultra va ser Emmona.
    Pere, bon escrit, m'has fet venir molts records
    Emmona és Emmona
    Voldria dir que unes de les coses més xules i "materials" que ens ha deixat Emmona, i que ens recora cad dia el ue vrem fer són els obequis
    El buff, la samarreta, les bosses...
    Felicitar als voluntaris per la seva feina durant tots aquests anys
    Bon escrit, Pere

    Joan

    ResponElimina
    Respostes

    1. Molt d'acord amb els obsequis.

      El buff, el vermell i el blau els fem servir sovint. Les bosses per la roba, les portem a tot arreu. Les samarretes molt comodes i txules.

      Els voluntari@s, sens dubte, un pilar important de la cursa.

      Gràcies pel comentari, Joan.

      Elimina
  2. Em va canviar la vida l'Emmona, un abans i un després, vaig dir que el dia que fes la "llarga" penjaria les sabatilles, espero que torni, la trobarem a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maite, em passa el mateix que tu, sempre dic que penjo les vambes.

      Esperem que torni, i tant ke si !!

      Una abraçada.

      Elimina