LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 25 de juliol de 2016

CELESTRAIL CRÒNICA DE MAGALI. 25/07/2016.

La Celestreail
Lloc: Ordino. Andorra.
83K i 5.000+.

La Magali és una corredora de muntanya amateur, molt amateur, amb la seva feina, obligacions, família.... Però que de vegades hi ha alguna cosa que l'empeny a superar-se. Entén l'esforç, la motivació i el fet de sentir-se viva a través de l'apassionant món de córrer per muntanya.



Amb la Carme coneixem a la Magali i compartim la seva afició / passió. Hem fet molts Kms junts, molts genolls a punt de trencar, molts moments màgics, moltes pedres pel camí, moltes converses mudes amb la mirada..... L'amistat pren un altre sentit. Afortunats de tenir una amiga de les de veritat, la Magali.

Us deixo amb la petita crònica de la seva aventura per Andorra:

El "Mestre" m'ha demanat que faci una redacció (4 ratlles) sobre el que va suposar per a mi fer la Celestrail.
Bé, doncs, som-hi!!

Com bé diu la Laura Poch, ens disposem a fer la cursa "petita" d'Andorra de 83 km i 5.000 de desnivell positiu... Que gairebé m'ha costat LA VIDA!!


La Cursa:
Ordino. Sortida a les 12 de la nit... Quina tarda !!!!

Després de moltes hores d'esperar amb moltes ganes estic a la línia de sortida feta un sac de nervis.

Evidentment surto "enxufada" i vaig darrere la Natàlia. Aguanto el seu ritme intens fins al control del Pla de l'Estany km 15... I quin ritme!!

Ja hem fet els primers 1.000 metres +. Encaro la segona pujada de 1000 metres + i quan sóc a dalt de dins meu en surt un crit... Un crit d'aquells que dius ja he pujat però estic exhausta. Compedrosa km 20.

M'enganxo a la Laura. Són les 4 de la matinada (hora crítica).
Més que caminar o córrer.... Deambulo per allà dalt com una Zombi fins al control de Botella km 30. Hem començo a despertar!!



Baixada de 20 km, si si si, 20 km fins a Escaldes km 45. Al·lucino quan veig que anem a parar a Caldea, a on el dia abans m'hi havia passat 3 hores en remull com un cigró.
Anem on Time !!

Comencem la pujada i em costa tirar mentre la Laura va tirant del carro.... Em vaig recuperant a poc a poc fins a arribar a Coll Jovell km 50.

Llavors comença un llarg pelegrinatge tipus "passeig domingueru" de 15 km. Una tortura mental per la calor i el recorregut quasi planer, que et feia donar una volta impressionant per arribar a Armiana km 68 +/-

Ens parem al control, la Laura i jo semblem les "Walking Deaths". Mengem, ens untem amb "fisiocream" de cap a peus i prenem alguna "drogaina"..... Llavors comença la Festa!!!!
Després de gairebé 50 km tornem a estar en ALTA MUNTANYA.... Biennnn!!




Encetem una pujada de 8 km amb 1.500 metres +.
Estic on Fire!! He ressuscitat. La Joa ens ha trobat al control i s'enganxa al trenet.

Arribo a dalt mentre disfruto al màxim de l'exultant bellesa que em regala el paisatge del Coll d'Arenes.
Comencem els 10 últims kms fins a Ordino.


Al principi les cames semblen "palitos",  però després comencen a baixar a un ritme "caribeño-sabroson" per a mi gens menyspreable.
Som a baix de tot i amb la Joa i la Laura encarem la recta final molt contentes i amb una satisfacció absoluta.


Post Cursa:

Durant la cursa he pensat moltes vegades que no faria cap més ultra, però ara al cap d'uns dies m'adono que tenen un NO SÉ KE.

Amb aquesta muntanya russa de sensacions, ara puc, ara no puc... Només ho tens en una ultra.

Aquest companyerisme / amistat, tu estàs "futudilla" l'altre també, aquestes emociones i sensacions no les trobes en curses més curtes.
Per tant, potser aquesta no serà l'última ultra (Non Plus Ultra).

De ben segur que m'he allargat massa, però no és fàcil resumir 19,30 hores en 4 ratlles.

Ara només voldria felicitar i de tot cor a en Jordi Caselles i en Carles Brusi que varen acabar la Ronda dels Cims. Des d'aquestes ratlles, fer-los arribar tota la meva admiració, sou uns valents!! Que carai esteu ben LLAMPATS!!   I teniu una cu...s com camions.

J.Casellas i C. Brusi

Em va fer molta il·lusió veure-us travessar l'arc d'arribada. Finishers Ronda dels Cims 174 km i 12.000 metres +.


I com tot té una cara i una creu, aquesta vegada en Miguel, la meva parella, no ha pogut acabar la Ronda.

Aquest no era el seu any. El mal d'esquena que arrossega, no li ha permès entrenar com cal una cursa d'aquesta magnitud al ritme que a ell li agrada. De totes maneres mentre ha estat en cursa ha fet un CARRERON, com sempre!!

Amb en Miguel


I, bé, ja està Mestre "Sen-Sei" i amics.... Aprovada?? Espero que us hagi agradat.


Salut, feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'Ull.

dijous, 21 de juliol de 2016

EHUNMILAK 2016. CRÒNICA DE AGUSTÍ ALCAZAR. 20/07/2016.

EHUNMILAK. 100 Milles Basques. 
168 K i 11.000 +.
8 al 10 de Juliol 2016. 


Us deixo la crònica d'un amic sobre una de les curses més grans.
Crònica de L'Agus Alcazar de Sils. Club Diversport.


Imagino que si ara estàs llegint aquestes línies és perquè ets un d'aquests "malalts de muntanya" que com jo, no parem quiets. Et convido a llegir a través de les meves vambes, una aventura de 168 Km i 22.000mts acumulats al País Basc. 

Per on començo? Tinc molt per explicar.
El primer que em va sorprendre d'aquesta ultra és que en el món runner que m'envolta, la Ehunmilak és una gran desconeguda, gairebé no existeix. No sé si per por, per llunyania o per...... 

Com sempre passa, menyspreem les grans curses que tením al país, que estan a prop i sobrevalorem els que ens vénen de l'estranger: UTMB, Western States,Badwater, Ultra Madeira....


Paisatge Ehunmilak


La Ehunmilak és una cursa d'una duresa extrema i d'una categoria superior. Una de les poques per no dir l'única 100 milles de la península ibèrica. 

Us sona la Zegama Aizkorri?, doncs quan portes 120 kms a les cames d'Ehunmilak, et toca acabar fent la Zegama. 

Només pensar-ho el ritme sanguini s'accelera.
Ara que l'he acabat la paradoxa és: El respecte el perds i guanya la inconsciència, perquè la vull repetir i a més vull millorar el temps de 46 hores.... Droga Dura.

Fa tres anys vaig fer la germana petita de 87 K, la G2H. Vaig acabar-la però quan veia com ens avançàvem els corredors de la EHM i amb gairebé 100 km més a les cames que nosaltres, una veueta no parava de dir-me: "La faràs".


L'any passat i juntament amb el bèstia del meu cosí, l'Ivan Álvarez, vam tirar pel dret i ens plantàvem a Basaín, sortida de la EHM...... No la vaig acabar. Després d'11 hores, el meu estómac va dir prou al km 53
Estómac tapat, sense poder menjar ni beure. El cos perfecte però sense benzina. L'Ivan la va acabar i ens vam conjurar per l'any següent.

La EHM no és només una cursa, és una experiència brutal. Perquè ho dic......

El 2015 no la vaig acabar, però a la cursa vam coincidir amb el Boris i en Jesus Vizcaino. Dos traileros de Tarragona. En Jesus és metge  i expert en farmacologia.

Ell em va donar dues lliçons de vida: 

*Una, em va explicar com tractar el meu estómac perquè no em tornés a passar. 
*La segona i més important, va salvar la vida d'un altre corredor durant la cursa amb un desfibril.lador.

En fi, que aquest 2016 havia de ser la meva.... Entrenar, entrenar i entrenar.

A punt per sortir

Crònica de Ruta:

Després de dormir a casa dels nostres amics la Leire i l'Iñigo al poblet de Baliarrain, vam anar a la sortida. 

Tan tranquils estàvem que fins i tot ens vam oblidar de la magnífica "pasta party".

Al pati de sortida moltes cares conegudes, en Yak de les Muntanyes, Mikel Leal, l'incombustible Imanol Alesson i el guanyador d'enguany, en Javi Dominguez.
He estat a la Transvulcània, Camí de Cavalls, Isostar Desert Maraton, Ultra Montsec, Ultra Montseny, Gr10......

AIXÒ SI QUE ES UN SORTIDA DE VERITAT. La pell eriçada davant de tot un poble basc escridassant i animant com bojos. Això no es pot oblidar.


El poble

Sortim....Puja, Baixa, fang, més fang, barrejat amb molta pedra, herba, pujades inacabables i baixades sense fi. Tots els ingredients barrejats amb la boira exquisida..... "made in Pais Basc".

Els bascos quan han de fer una pujada o fan en línia recta fins al cim. Fer ziga-zaga, que és això? Tot dret  serà més divertit.

Mentre es comença a fer de dia, fem una baixada de vertigen fins a Azpeitia. Intentem no matar-nos enmig del fang i la pedra per un camí romà que baixa 1450 metres en 3 K.
l'Ivan intenta trencar una roca amb el seu genoll.


Aquí vaig abandonar l'any passat, però aquest any és diferent, estic eufòric. Doncs, sé que vaig dintre del temps que l'Abel, el meu entrenador m'ha marcat.



Pugem a Zelatun i d'aquí a Tolosa. Les boires es van retirant a poc a poc mentre el sol ens castiga a cada passa. Serà la tònica dels pròxims dos dies, calor, sol i calor. Un clima que et deixa buit.

Us preguntareu, i la son? Com la gestionàvem?
Doncs, fèiem "microsiestas", "made in Ivan Alvarez". Arribavem a l'AV, ens estiràvem a terra, al fang, sobre una pedra o dins el pavelló i quan et queia el cap, feina feta,10 minuts, drets i a continuar.

Tolosa. Base de vida.
Aquí se'n's va anar el cap... Gairebé tres hores. Xerrada amb l'Iñigo, l'Ivan dormint al mig d'un passadís, massatge, i dos entrepans com dues muntanyes. Un d'hamburguesa i ou ferrat i l'Ivan de truita de patates. Tots dos comprats al restaurant del pavelló.



Tirem cap a Amezketa i a mig camí ja veiem els estralls de la calor, una corredora de 70 anys que té un cop de calor, li donem sobres d'aigua de mar i sals Saltstick, la deixem amb el seu acompanyant i avisem al següent AV.

Quan arribem a aquest AV, se sorprenen que arribem super frescos i corrent. Però ens diuen: Teniu el tall horari a sobre.... Ostres, el Tall Horari!!!! se'ns ha anat el cap... L'Abel em matarà!!!

Agafem un bon tall de síndria i tirem a "saco paco" cap a Amezketa. Avancem un munt de corredors, que ens mirem com dient...novells....
Aquí no hi ha novells, tots tenim el nostre motiu i la nostra brutal motivació.

En definitiva 9 km en 1 h i 10 minuts amb 90 km a les cames i el desnivell brutal.

Tirem, tirem,tirem, calor, calor i més calor.

Ens apropem al monstre.



Als peus del Txindoki. Tenim al davant, 12 km i 2600 metres de desnivell de pujada.

La pujada era un rierol de gent que abandonava l'aventura. Havien tocat fons. Molts.

Vaig arribar a mitja pujada i quan  va a arribar l'Ivan al meu costat, jo ja m'havia cruspit una altra hamburguesa cortesia dels amics de Baliarrain i una cervesa sense alcohol que portava al fons de la Salomon. (a la butxaca secreta)

Arriba l'Ivan i cau com un elefant en mig d'una cacera. Estava fos, amb el genoll inflat i el turmell com el genoll. Ho havia donat tot i més.

Tocava tirar tot sol i quedava una altra nit i part de l'endemà.

Les meves bateries estaven intactes i vaig tirar de pressa. La baixada fins a Lizarrusti corrent entre les pedres amb uns paisatges de pel·lícula.



Ja de nit em vaig enganxar amb un grupet que sortia cap a Etxegarate i em va semblar bé. Anaven lents però la boira que havia arrelat de nou i l'espès fang que dominava els 14 kms següent ho aconsellava.
Bosc profund, silenciós i fred. Sensacions difícils de trobar a cap altre indret amb aquesta intensitat.

Fins i tot, quan vaig perdre una vamba mig metre a dins d'una bassa de fang i mentre intentava agafar-la..... Tot era extraordinari.



Ja només em quedava un Zegama Aizkorri, pujada a Sant Adrian, la cresta de l'Aizkori i....... Tècnic una altra vegada i amb els 5 sentits alertats per no trencar-me res.



I ara "l'error" de la meva cursa....

Falten 22 km, pràcticament tot de baixada i planer... veig un abeurador per les bèsties. Fresquet. Fico les cames i aquí s'acaba la part de córrer de la meva cursa..... Burrooo.

L'aigua està tan freda que el meu quàdriceps esquerra, es bloqueja, de tal manera que la seva flexibilitat desapareix del tot. Com una pedra fins al final.

A més les vambes Speedgoat, genials, genials (ho dic de veritat) per aquesta cursa. Però no evacuen l'aigua i amb el fang i pedres que entren, em destrossen la planta dels dos peus en deu quilòmetres.

Amb en Javier, un bon company de cursa i amb les plantes dels peus destrossades, sabem que queda poc per arribar i caminem sense parlar,,,,, Ja olorem la meta.

20 llargs quilòmetres en gairebé 6 hores, mare meva. Fins i tot un tros el vaig fer d'esquena per evitar els moviments del quàdriceps.




Creuem l'arc d'arribada de Beasain amb molta emoció, amb llagrimetes, amb l'Ivan i la mare de l'Iñigo amb els braços oberts.
Aquest any SÍ.... Han estat 46 hores viscudes i lluitades intensament. 


Felicitar a voluntaris i organitzaciò per ser-hi !! 

Espero que us hagi agradat la crònica d'un català corrent pel País Basc.
 

Agus Alcazar. Finisher de les 100 milles basques 2016.

WEB I RESULTATS EHUNMILAK 2016.

Salut, Feina  i Gràcies per Llegir.

dilluns, 18 de juliol de 2016

ANDORRA ULTRA TRAIL. FOTOS D'AMICS. 17/07/2016.

Del 14 al 17 de juliol 2016 ha tingut lloc l'Andorra Ultra Trail Vallnord amb molta participació d'amics i coneguts.
Cadascú ha triat la distància que més li convenia... o no. Alguns han creuat l'arc d'arribada i d'altres no.... No passa res.
Us deixo amb algunes de les fotos dels amics que hi han participat. No cal dir que hi falten molts més amics

* CELESTRAIL.
83K i 5.000+

La Joa, la Laura i la Magal.... Finishers.





* MÍTIC.
112 i 9.700 +

Un bon equip amb en Josep Artigas,  Enric Sabaté, en Xavi..... Finishers.




La Gemma, Manolo Real i Compis




*RONDA DELS CIMS.
170K i 13.500+.



En Jordi Caselllas, en Bernat, en Mikel Martinez, en Pere, en Pere Masó i en Carles Brusi


En Salvador Vilalta



En Jordi i en Carles

FELICITATS A TOTS en especial a en Jordi Casellas, en Carles Brusi i en Pere Maso que han aconseguit acabar  la cursa reina, la Ronda dels Cims, amb 170 K i 13.500 metres de desnivell positiu. 

WEB I RESULTATS ANDORRA ULTRA TRAIL

Fotos de L'Alba i la Berta. 

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dimarts, 12 de juliol de 2016

OLLA DE NÚRIA 2016. FOTOS DE CORRED@RS. 10/07/2016.

Olla de Núria des de Fontalba.
Fontalba- Puigmal- Segre- Finestrelles-  Eina- Noufons-  Núria- Fontalba.
Kms: 24. Desnivell: 1.730 + . 1.736 -.Base Camp. 
Temperatura: 15 a 25º.

 Uns amics tenen al punt de mira,  el seu objectiu principal de l'any  i en pocs dies.... a Andorra.


Sense estrès i amb calma anem a fer l'últim entrenament en alçada, fem l'Olla de Núria des de Fontalba, una volta clàssica, espectacular, preciosa i sempre gratificant.

L'entrenament a coincidit amb la cursa de muntanya i  X edició de l'Olla de Núria, per tant hem fet d'animadors i alhora reporters d'una cursa molt dura a on molts amics i coneguts hi han participat.




L'Olla de Núria la pots fer a qualsevol època de l'any, sempre i quan tinguis la preparació física adequada i els coneixements  per moure't en alta muntanya. Alhora s'ha de tenir seny i saber interpretar el clima.

La pots fer seguint les agulles d'un rellotge, pel Puigmal.... O a l'inrevés, pel Pic de l'Àliga.

Pots fer una quarta part, baixant per Coll de Finestrelles.
Pots fer la meitat baixant per Coll d'Eina.



Pots fer tres quartes parts baixant per Coll de Noufons.


L'Olla ens ofereix moltes opcions, nosaltres hem fet tres quarts d'Olla.



Full de Ruta de L'Entrenament:

Sortím de la Collada Fontalba, l'ambient de corredors i excursionistes és impressionant. Ens enfilem cap al mític Puigmal (2.910).

El Puigmal és una festa, amb un munt de gent animant el pas dels primers corred@rs de l'Olla.  



Amb la companyia dels corred@rs  i animant el seu esforç anem fent "bullir l'Olla", carenem i assolim els  cims de...... Puigmal Petit (2.848), Pic de Segre (2.843), Pic Finestrelles (2.829), Pic d'Eina (2.786), Pic de Noufonts (2.861).

Baixem cap a Núria i Fontalba pel Coll de Noufons per un corriol preciós.


Acabem amb la satisfacció de fer 6 cims de gairebé 3.000 mts d'alçada... Tot un luxe.


El millor:   

Fer  esports de muntanya als Pirineus és un petit gran luxe.... Els Pirineus són unes de les muntanyes més belles del món i on pots....... "disfrutar de la vida".

Gaudir de la ruta amb la millor companyia, els amics.

La cervesa al BAR GUSI al costat dels amics de ruta i de l'Agustí Roc.


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

divendres, 8 de juliol de 2016

ONCOTRAIL 2016 I EL NOSTRE GRANET DE SORRA. 07/07/2016.

Relat. 1a Entrega.
Hospital J. Trueta.

Una agulla travessa la pell i deixo que un líquid profani el meu cos. Dins meu, un nou camp de batalla ha començat. No sento dolor, em cau una llàgrima.


Llocs per on passa l'Oncotrail

* Quan tot va bé, no t'espantis, dura poc.

Obro els ulls, em trobo en una habitació de tres parets blanques, a l'altre hi ha una finestra amb unes cortines gairebé transparents, ja que entra tota la llum. Davant d'aquesta finestra hi ha dues butaques descosides. 

Hi ha dos llits, en un hi estic jo estirat, tapat amb uns llençols blancs i porto posada una bata de color blau. Al meu braç dret hi tinc una agulla connectada a un petit tub que va a parar a una bosseta que deixa caure un líquid transparent. A l'altre llit no hi ha ningú.

A la butaca hi ha la meva parella mig arraulida, obre els ulls a poc a poc i em mira adormida. S'acosta a mi, allargà la mà i m'acaricia la galta prudentment com si fos una peça de porcellana. Per les seves galtes li baixen milions de llàgrimes. Tanco els ulls.




Ja he dit adéu als meus pares, germans... Només tres preguntes:  Per què ara??... Per què a mi??... Per què d'aquesta manera tan cruel??

* Sempre hi ha algú que està pitjor que tu.

M'aixeco i entro en l'espai tancat del lavabo. El reflex del mirall m'enfonsa com el Titànic. Cada dia em miro els ulls, el color de la pell, les arrugues...... Avui de sobte, han aparegut les ulleres, les faccions estan molt marcades, el color de pell és molt pàlid.

Lluny de perdre i tornar abatut al llit, miro la imatge que em mira dins la superfície llisa i freda d'aquest maleit mirall.

Qui ets?? El diable...

No vull marxar encara, em queda molt per fer, negociem.  M'omplo de coratge i vull tirar endavant una altre cop, endavant, sí.



 Una emoció involuntària em fa trontollar el cos. I fins i tot el cor batega i vibra amb més força, vull viure que coll...s!!

* No pots preveure les coses dolentes que  han de passar, però si pots decidir com afrontar-les.


Llocs per on passa la cursa

La Cursa:

L'Oncotrail són un grup de gent que organitzen una cursa de llarga distància per ajudar a qui realment fan una cursa de llarga distància cada dia.

1a Oncotrail. Voluntaris.

Ajuden a millorar l'estada dels pacients i familiars a l'Hospital Josep Trueta de Girona.... Aquell sofà, aquella habitació incolora..... Allà on no arriben la deficient política sanitària.

La 3a cursa solidaria arriba amb força i amb molts més corred@rs, molts més, pels dies 1 i 2 d'octubre 2016.
Aquest any de la mà de l'Anna Buxó i en Carles Pujades de l'equip "Oncorunners per un somriure" formo part d'un segon equip que es diu "Oncorunners per un somriure II". 

1er Equip: Anna Buxó, Carles Pujades, Albert Girones, Enric Gamito, Gemma Oriol, Laura Oriol, Jordi Alsina, Guillem Marchal.

2on Equip: Joan Sala, Pere Ribes, Carme Carmona, Pere Alsina, Magali Pol, Loren Aguado, Manel Sanchez, Joaquim Gimbernat. Reserves: Mikel Martinez.Manel Madrid.

Logo de l'equip


Buenu.... No m'agrada demanar, no m'agrada, ostia!!.... Però cada equip hem de donar 1000 eu d'aportacions solidàries de qualsevol persona /empresa que estigui sensibilitzada amb aquesta causa.... Per tant aquí us deixo l'enllaç per fer el que vulgueu: Donaciò a equip...GRÀCIES!!!! (Ara  tením 300eu).


Amb l'Anna Buxó


Va per Tots, si Tots vosaltres, els qui patiu una malaltia i els que algun dia us podeu trobar en aquesta situació: Ànims, que sempre s'ha de tirar endavant. S'ha de lluitar per les coses bones. Teniu tot el meu afecte.

Va pels malalts de càncer i familiars: Una amiga sempre diu....."No es pot deixar escapar cap oportunitat per petita que sigui per lluitar, doncs esteu/estem plens de vida".


 

Agraïments:

*A les FAMILIES amb malalts.... Un suport d'ACER.

*Als professionals de la salut, metges i infermeres, en especial a les d'abans. Gràcies!!

*A l'Anna Buxó i en Carles Pujades per oferir-nos la possibilitat de formar equip per Oncotrail. 

Aquest post a tingut la complicitat de la meva filla Laura. Un trosset d'aquest post va ser finalista entre més de 7.000 escrits.

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.