LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 30 de maig de 2016

EMMONA MARATÓ 2016. FOTOS, CRÒNICA I TRACK. 28/05/2016.

EMMONA  27-29/05/2016.

ULTRA 129K i 10.200+.
TRAIL 72K i 6.140 +.
MARATÓ 40K i 3.506 +.

Lloc: St. Joan de les Abadessas i Vilallonga de Ter.
MARATÓ: Feta amb 12 h.
Clima: Sol i calor a cota 1.400. Fred, vent i pluja a cota 2.500.



Amb la Carme trenquem la línia de "córrer per disfrutar", "córrer per descobrir" i anem a "córrer per PATIR".  La monja Emmona ens ha cantat el rosari a cada pujada.

"Saturday Night". Recordo quan anava a la discoteca... fa més de 25 anys. A Paladium de P d'Aro, pagaves una entrada, et posaven un braçalet i un "goril·la" et deixava entrar.

Bevies molt de líquid, movies molt les cames, et relacionaves amb molta gent (sobretot ho intentaves amb les fèmines), pillaves alguna "pájara", el "goril·la" et feia fora si et tornaves un "Chico Malo", podies retirar-te abans de tancar o senzillament sortir per la porta a l'hora de tancar la disco.


A Emmona, com si fos una disco, Amb la Carme i un braçalet, hem entrat a la festa, hem begut i ballat molt, ens hem relacionat amb una muntanya d'amics, hem pillat una "pájara", "drogues" vàries, fins que la Carme molt cansada s'ha retirat abans de tancar.

Mentre, un servidor ha esgotat fins a l'últim segon del tancament de la disco... de la cursa....12 hores de juerga al costat d'un "colegilla", en Jordi Salelles.


CRÒNICA/ SENSACIONS:

Una crònica amb detall, no la faré.

Em quedo amb els moments compartits amb la família Matxacuca, els de Sant Feliu, Maga, Berta, Eva, Jenny, Mikel, Brusi, Jordis, Enric... I  els amics Andreu, Tuneu, Ramon, Valverde, Bernat.....



Compartir Kms i conversa amb una gran parella, la Isabel i en David.

La Carme, una lluitadora, tot i sortir molt tocada de cocu, ha fet els seus 35 Km.

El tram del Freser i l'Infern m'encanta, espectacular.

Impotència i rabia de veure molts amics i amigues deixar la cursa. Molta rabia "Casum la p ta".
  
La meva total admiració pels que heu aconseguit aixecar l'escut de l'Ultra. Sou molt GRANS!!

El millor, sens dubte, acabar la cursa esgotant l'últim segon amb en Jordi Salellas, un gran equip.



VALORACIONS:

Buenu..... Fer una valoració de Emmona 2016,.... Potser, el millor és descriure els comentaris mentre esperaven per baixar, dins l'ultim tren de Núria:

* Cansament, esgotament i sensació de quedar buit, paraules que es repetien a cada segon per part dels corred@rs.

* Molt més cansats que els corred@rs però satisfets i contents de la feina feta, els voluntari@s i organitzadors. GRACIES PER SER-HI!!



* L'Organització, diuen, impecable, se'ls veia molt satisfets aquest any.

* El "brífing", diuen, s'ha de millorar  i donar més detalls de la cursa.

* Els avituallaments, diuen, molt correctes i complets, potser calia algun punt d'aigua entre Vilallonga i Núria.

* Canvi de recorregut, diuen, que no fer el Costabona, baixar a tocar Setcases i pujar a Vallter per asfalt, ha sigut una "escabetxina" física / mental. Crec que, hi parlo aquí si, en nom de molts corred@rs per no dir tots, que ens hem "ratllat" moltíssim.

FOTOS CLICA AQUÍ:




REFLEXIONS:

A l'Ultra han arribat a meta 55 corred@rs de 209. A la Trail 110 de 206. A la Marató....
El primer de l'Ultra ha fet 20:54 h... 9.00 hores les ha fet servir per fer 39 K, el tram de la Marató.

L'alta quantitat de retirats a Emmona 2016 ens porta a reflexionar.

Potser és una cursa d'alta resistència massa dura pels corredors amateurs de la "tierra media", els que tenim sang vermella, els que tenim "michelins", els que no tenim "personal training" ni dietista..... Potser a hores d'ara encara no sabem escollir una cursa, i davant l'ordinador som molt valents.



Potser aquesta duresa és un filtre per a corredors més professionals o "craks"... Però llavors com és que han abandonat noms tan coneguts que són veritables "craks" i màquines de travessar muntanyes.

55 Finishers de 209... Que ha passat aquí??
No ho sé. Diuen que a la primavera és quan hi ha més abandonaments en curses d'ultra resistència.
 

Una de les frases del  Jaume Teres que m'encanta: Faig el que faig perquè m'agrada fer-ho. Si en una ultra no m'ho passo bé, no la disfruto, puc arribar a fer-me mal.... la deixo, no passa res. Hi ha molts corred@rs que porten un dorsal tota la seva vida.

Una de les meves: No aconseguir un objectiu s'ha de saber assumir, forma part del joc, l'important és l'esforç i el progrés, no el resultat. 

El millor és que tothom pugui acabar una ultra, així tots estem contents i feliços i l'any que ve i tornem. 



FELICITACIONS:

*  Voldria Agrair i Felicitar a tots els voluntaris, creu roja, protecció civil, bombers i organització.... en especial als que heu estat a més de 2000 i pico metres d'alçada amb mal temps i durant moltes hores.. GRÀCIES, MIL GRÀCIES i crec que parlo en nom de molts corred@rs.

* Gràcies Quico i Magda.... Ja sabeu el per que.

M'hauria agradat acabar aquesta crònica amb un final encara més feliç... Adjuntant una foto amb l'arribada de la meva parella, la Carme.... 

P.D:
* Olga Manko, espero et trobis bé. Tots anavem molt tocats pujant per aquella línia. Una abraçada ben FORTA CAMPIONA!!


WEB I RESULTATS EMMONA 2016.

TRACK WIKILOC


Powered by Wikiloc


Salut, Feina i gràcies per Fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 23 de maig de 2016

UNA PUJADA DE L'EMMONA. FOTOS I VIDEO. 21/05/2016.

VALLTER - GRA DE FAJOL.
Km:
3
Desnivell +: 770mts.

Moltes carreres de muntanya tenen una "joia"... Vull dir un tros del recorregut que per la seva bellesa, espectacularitat o dificultat, fa que sigui la "joia" de la cursa.



Emmona és Emmona, i tota ella és especial. Però crec que té el seu diamant en un tram molt concret i pel qual TOTS els que farem la cursa, tant si fem l'Ultra, la Trail o la Marató, hi passarem.... Si o Si !!



Aquest tram és el que va de Vallter al Gra de Fajol Petit i Gran. Una pujada delicatessen, un desordre de blocs, bellesa alpina, impressionant..... I que de ben segur mentre fem aquesta "Pujada d'Emmona", dels nostres llavis en sortirà una frase: "La mare Ke va parir l'Emmona".



A 7 dies per la cursa, engripat i lesionat, he tastat la pujada dues vegades. El millor medicament.

Dissabte amb en Ramon i en Mikel.

Diumenge amb  la Maga, la Berta, la Fina, la Carme, en Jordi i en Mikel. No cal dir que ha sigut espectacular.

Esperem que  el dia 28, (dia de la cursa) tinguem la força, les cames i un parell de c.ll...s, per pujar aquesta joia de pujada..... Emmona ja venim!!!!





Acabar dient, que si el circuit és espectacular, també ho és la implicació, treball i dedicació d'unes persones que dies abans ja estan dedicant part del seu temps perquè més de 700 corredors puguem gaudir de l'Emmona, com són els organitzad@rs i voluntar@s.





Persones que son "Or pur", que com avui, uns quants ja estaven sobre el terreny carregats amb motxilles marcant i preparant el circuit.
És llavors quan t'adones que una cursa depèn al 200% d'aquesta mena de gent tan especial.



Foto "Estil Fura"
  
Moltes Gràcies a TOTS els voluntari@s i organitzad@rs per fer-ho possible... De tot cor. 
Gràcies Mercè i Josep!!

Curiositat: El dissabte dalt del Gra de Fajol amb sol, calor i 12º. El diumenge a la mateixa hora i al mateix lloc amb fred, fort vent nevant i 2º..... Alta muntanya!!

CRÒNICA RELACIONADA: GRA DE FAJOL PER ARESTA NORD EST.

WEB DE LA CURSA.

TRACK WIKILOC:


Powered by Wikiloc
 
Salut, Feina i Gràcies Per Fer-hi un Cop d'Ull.

dilluns, 16 de maig de 2016

TASTET D'EMMONA 2016. 15/05/2016.

SETCASES - PLA DE LIENS - COSTABONA - SETCASES.
Km: 18. 
Desnivell: 1403 + i 1378 -. 
Temps Mov: 4:39. Temps Aturat: 55.  
Clima: Sol i calor. 6º i 16º.



Mitja tarda, després de fer una etapa de 40 K....Llarga sobretaula assaborint una cervesa, un cafè i la bona companyia d'uns quants amics, d'aquells anomenats ULTRA. 

Les cares prenen llum en un instant quan a la conversa apareix una pregunta:

* Quina és la UltraTrail que més ens ha agradat, que més hem patit, que més hem disfrutat??

Cadascú hi diu la seva, Tor des Geants 330 K, Andorra Ronda dels Cims 170K, Valls d'Aneu .....
Arriba el torn de la Carme, la Maga i un servidor: EMMONA UT 107 K i 8.000+. Fent 2 podis, 1e equip mixta i 2a veterana la Carme.



* I una altra pregunta apareix... Ho tornaríem a repetir??

NO. (de moment). Tots coincidim amb el mateix. La resposta és molt simple. Perquè "espatllar" una experiència de vida, amb moments plens d'amistat de la bona, de patiment i dolor del bo, de superació, de fer realitat un somni, de passar-les més "Putes que Caín", de paisatges impressionants, de visitar l'infern, d'assaborir aquella glòria. Una cursa que ens ha quedat guardada al disc dur i per sempre.



Però bet aquí que arriba la Emmona 2016 amb tres curses de diferents distàncies, una Ultra 129 K, una Trail 71 K i una Marató 40 K.

Les tres coincideixen amb un tram de 40 K que crec és el més espectacular, tècnic, d'alta muntanya, a estones aeri, d'una bellesa superior i dur de collons. El tram de Vilallonga - Vallter - Núria.


Tot i tenir el cos espatllat, la Carme, la Maga, la Berta, l'Eva, en Jordi, en Mikel i el que escriu ens atrevim i apuntem a la Marató d'Emmona ..... Per què??  No ho sé, potser per recordar vells temps.
I un amic més Valent, o.... Inconscient, en Carles que s'atreveix per tercer cop a fer l'Ultra.



Amb la Carme i  en Mikel acabem de fer un tastet de l'Emmona. El tall que va de Pla de Liens (passat Vilallonga) fins al Costabona. No cal dir que és un trosset  meravellos i d'una gran belllesa en tots els sentits. 
Més detalls al Wikiloc.


La meva particular definiciò de Emmona és:
E :  Exhaust, esgotament físic i mental.
M : Mai més, és el que dius quan acabes.... o no.
M : M a r e  d e  D e u (per no dir una paraulota)..... Que coi estic fent aquí??
O : Odissea molt gran per aconseguir el que ens hem proposat.
N : Nit, al menys una nit, és l'essència de l'ultrafons, superar la foscor.
A : Amplitud en tots els sentits, en l'esgotament, l'alegria, el dolor, l'esforç......

L'alta muntanya és un gran tresor de vegades salvatge i el fet de poder gaudir-lo és fantàstic i màgic.
Si a més ho podem gaudir amb un altre tresor, l'amistat i la complicitat dels amics el resultat és fantàstic.


MOLTA PERÒ QUE MOLTA SORT, MOTIVACIÓ I SALUT PER A TOTS ELS CORRED@RS QUE ESTAREU A LA LÍNIA DE SORTIDA DE L'EMMONA. SIGUI QUINA SIGUI LA DISTÀNCIA QUE HAGUEU TRIAT. I QUE L'OBJECTIU PRINCIPAL SIGUI DISFRUTAR-HO !!!!

WEB DE LA CURSA.


En Mikel esperant l'Emmona




Powered by Wikiloc

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'Ull.

dilluns, 9 de maig de 2016

MOLLÓ TRAIL 33K i 45K.CRÒNICA I FOTOS 08/05/2016.

MOLLÓ TRAIL 2016. 3a ed.
LLoc: Molló
45K. Desnivell + : 2.900.
33 K. Desnivell + :1.768.
Clima: 2º i 12º. Boira, pluja, més pluja i fred.
Jordi: 45 K. Mikel: Manager. Pere: 33K.

Acabem la Molló Trail.... Molls.



Aterrem en aquest petit poblet fronterer atrets:

* Pel seu nom: Molló Trail. És "Xulo".

* Per la molt bona critica en les seves dues edicions.

* Pels poquets corred@rs que hi participen, 35 a la 45K i 52 a la 33K..... És curiós i interessant.

* Perquè el 2014 vàrem trepitjar aquests camins carregats d'història, de la mà d'en J. Artigas, i ens va encantar...UT Molló I els Tallaferro

* Per ser una de les curses que "inaugura" la temporada de Trails i Ultres de mitja i alta muntanya al Pirineu Oriental.


CRÒNICA / SENSACIONS:

PerePeterPan. 33K:

Al calaix de sortida amb en Mikel en Jordi i un munt d'amics. Entre ells dues referents i "heartbreaker" del món ultra, la Gem Fura i l'Olga Manko.

Sortim tots junts sota la pluja. De seguida em quedo el "ultimo de la fila". Comparteixo conversa i Kms amb en "Caiman", l'escombra.



Coll d'Ares - Prats de Molló - Torre Mir - Espinavell.... Els protagonistes de la cursa han estat la boira, el fred i l'aigua de pluja entrant dins la roba, tot buscant els plecs de la pell per recórrer i lliscar formant petits rius que van a morir als peus.

Peus que llisquen pels plecs de corriols i camins enmig d'uns paratges humits d'un verd intens preciós.



A Espinavell Km 25 se separen les curses i em conviden a deixar la 47 K i fer la 33 K. Doncs, toca pujar a 2.600, la meteo empitjora i a més vaig fora de temps... Ho tinc molt clar... 33K.

Travesso l'arc d'arribada molt content, sencer i xop com un ànec al costat d'una noia lluitadora, que espero passi a ser una nova amistat.




JORDI ALSINA. 45 K:

Que puc dir de l'entorn de Molló i la cursa, espectacular. Tot i no poder gaudir de les vistes pel mal temps.
Dos pobles diferents però ajuntats per les muntanyes.

M'ha encantat la baixada fins a Prats de Molló, poble francès enisador, la pujada a Torre Mir.
A Espinavell, no sabent ben bé que m'esperava, m'enfilo cap amunt a buscar el Costabona. Mare meva, quin fred allà dalt!!


Dos corredors m'avancen a la pujada i em diuen "Ya Falta Poco".... Per un instant penso en si em falta poc per quedar glaçat o per fer el cim.

Un cop a d'alt toca baixada llarga fins a Molló.

Una cursa molt atractiva i divertida, però amb pluja i  fred, molt complicada.... Una experiència més.
Mikel i Pere gràcies per la companyia!!....
Mireia, Jan, Martí i Jordi, gràcies per venir a veure'm!!



El Millor:

Compartir Kms i conversa amb en "Caiman" i tu, si, la noia amb qui he acabat la cursa i que no sé com et dius.

Compartir molts moments amb el meu germà Jordi, en Mikel i un munt d'amics.
El podi de l'Olga Manko i la Gemma Fura. Sens dubte.

Foto "Estil Fura"

Els voluntar@s i organització, super super atents, amables, alegres amb uns avituallaments cinc estrelles. Un 12 sobre 10.
 

Una altra vegada els voluntar@s per estar tant motivats sota el fred i la pluja durant tantes hores. Gràcies per ser-hi!!
 

El marcatge. Impossible perdre's. Un 12 de 10. 

FELICITATS XAVI, ALEX i Equip organitzador per un circuit supermegaespectacular, que ens convida a disfrutar d'això que en diuen córrer per muntanya. WEB de la cursa.

 

Reflexió. Va pels corred@rs i organitzadors:

A Vallter i Pirineus si ha d'anar amb respecte i seguretat.
A partir dels 2.000  mts d'alçada hi ha una línia imaginaria que marca on comença la veritable alta muntanya.

Fer un o varis cims en un dia clar és sinònim de ser el rei del món, alhora els canvis de temps poden ser perillosos. El risc zero allà dalt no existeix. Amb boira, pluja i mal temps, podem passar de disfrutar a viure una situació de  risc molt seriosa.

 
Amb en "Caiman"

TRACK WIKILOC


Powered by Wikiloc
Salu, Feina i Gràcies per Llegir.

dimarts, 3 de maig de 2016

SENGLARS I CÓRRER PER MUNTANYA. 08/05/2016.

Crònica d'un senglar:

Susqueda. 8 de Maig 2016.

El sol penetra cada cop més per les clarianes que hi ha entre els arbres d'aquest bosc fosc, feréstec i a estones silenciós. 
Avanço lentament, ara un pas i ara un altre, per l'últim pendent abans d'arribar a l'hostal del Coll.
Porto molta estona caminant, estic cansat i vull arribar-hi per menjar alguna cosa.



Conec, que gairebé hi he arribat, per la tanca i el cavall enmig de la boscúria a tocar de l'hostal..... El soroll de l'animal trepitjant les fulles el sento ben a prop. M'aturo i aixeco el cap, un calfred sacseja el meu cos. Mare meva!! És un senglar gros com un cavall.
No m'espanto ni s'espanta, cadascú seguim el nostre camí amb tranqul·litat.



Us heu trobat mai amb un o més senglars?
Potser a la cuneta, amb el cotxe. Potser us han xafat el cotxe quan travessen la carretera. Fora del seu hàbitat, caminant per la ciutat, surten a la tele.
Però, us els heu trobat en el seu hàbitat, al bosc?... Diuen els caçadors que no fan res si tu no els hi fas res.
Que vols que et digui. És com quan vas per un camí i una parella amb un gos deslligat et diuen; "Tranquil que no fa res". Mentre tens la boca del gos enganxada al teu bessó...


Deixo l'hostal i santuari del Coll i segueixo el meu Trail particular en solitari i descobrint nous camins.
Assoleixo el cim privilegiat i poc conegut de St. Benet. El paisatge captiva la retina.
Ressegueixo uns petits turons fins al Pla de les Lloses i travesso la Muntanya de la Coma amb els pins Douglas, espectaculars per la seva alçada.



El bosc és molt net i de sobte, a uns 100 m, davant meu i enmig del camí, una quinzena de senglars... No els vull molestar, ni vull que em molestin... Torno enrere sense fer gaire soroll.
Desfaig el camí i prenc el Gr d'en Serrallonga pel Soler per baixar fins al pantà.


M'atreveixo a córrer per una pista humida i enfangada per les pluges dels últims dies....
Llavors va passar, primer una forta olor d'animal, (no de Varon Dandy), després el soroll trencadís d'unes branques, seguit de l'esbufec aspre i greu d'un grup de senglars que em deixa sense alè i clavat a terra.



Aquesta vegada els tinc ben a prop, dos d'ells davant meu em diuen amb la mirada que no faci ni un pas més... Tremolo i no tinc fred. 
De sobte i en un instant desapareixen d'un bot per allà on no hi havia camí.

Ja n'hi ha prou, plego per avui, em sento l'ajudant d'un reportatge d'en Felix Rodriguez de la Fuente, però cagat de por.

He de fer soroll per evitar més sorpreses. Canto una cançó en veu alta " Baby, Baby, Ohhh Baby call me .... ", mare meva, estic ben sonat. Quina vergonya si algú em veu.

Descobreixo el pitu.... (El pitu de la motxilla)... I començo a tocar el pitu... (El de la motxilla).

Buenu, no cal dir que he fet el senglar, voltat de senglars. A la muntanya l'entorn ens regala un paisatge diferent cada dia i on per descomptat no estem sols.
Ocells, serps, insectes, guilles, lluerts, SENGLARS...... El bosc és casa seva i nosaltres els convidats.


P.D: Recordo de petit, anant de cacera amb el meu tiu Jaume, com un senglar acorralat va esparrecar a dos gossos.
Tot i portar la càmera, no he fet ni una foto dels senglars, encara no sé ben bé el perquè....Acollonit??
No m'havia trobat mai amb tants de senglars en un dia. Fins a quatre vegades.

Salut, Feina i Gràcies per llegir.