LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 24 d’abril de 2016

SWIMRUN COSTA BRAVA. PER JORDI COSTA. CRÒNICA I FOTOS. 17/04/2016.

1a. SWIM RUN COSTA BRAVA 16 i 17 / 04 / 2016.
Distància: Marató. Parella: Aitor Tomas i Jordi Costa.
Tram a peu: 38 Km. Tram natació: 6,8 Km.
Sortida: Begur. Arribada: Platja d'Aro.
Temps Màxim: 11 h. Finishers amb: 8:36h.
Organitza: Besttrail.


Quan li vaig demanar al Jordi Costa si podia escriure una crònica de la Swimrun en aquest petit espai, no ho va dubtar ni un instant.
Us deixo amb l'aventura de nedar i córrer d'uns amics a través dels ulls d'en Jordi.

CRÒNICA D'EN JORDI COSTA:

Tot va començar una nit d'hivern, davant la pantalla de l'ordinador, buscant el que tots busquem, nous reptes. Però no un repte qualsevol... Diferent. Reptes d´aquells que et tenen entretingut força temps, que et fan estar viu i que en preparar-los surts de la zona de confort. 

Llavors va passar, saltant de web en web, ja molt tard, de sobte apareix a la pantalla un titular impactant de la CNN: "El campionat del món de SWIM RUN, a ÖTILLÖ, una de les proves més dures del món", ja que deia que eren 65 km corrents i 10 km nedant creuant tota una illa.
Ostresss!! SWIM RUN !!! Que coi és això?

El cor s'accelera i entro a you tube. En veure el vídeo de la prova, el primer que penso és... "Quina colla de frikis", estan corrent amb el neoprè posat, casquet de bany, ulleres, un pullboy lligat a la cama, es fa en parella i un tira de l'altre amb una corda lligada a la cintura, porten manoples a les mans.

Però és que tot seguit es llencen a l'aigua des d'unes roques sense aturar-se, per nedar i amb les vambes posades. Així fins a 52 vegades, per recórrer tota l'illa en 14 h de temps màxim.


Aquella nit em va costar dormir, tancava els ulls i em veia fent SWIM RUN. 
Van passar els dies, i ves per on que un dia m'assabento de què es faria la primera edició de SWIM RUN, al costat de casa, no m'ho podia creure, aquesta és la meva!! 
Només em calia trobar una parella, per poder participar. Primer vaig pensar amb la meva dona, però em va dir que primer hi anés amb algú altre, i que li expliques que tal l'experiència, les dones són molt intel·ligents.

A qui podia "enganyar"..... Doncs, al meu bon amic Aitor. Li vaig enviar el vídeo, no tenia molt clar que diria, però després de veure el vídeo, no s'ho va pensar ni un segon. Les seves paraules: "Això és molt autèntic", si tu creus que puc, endavant.
De seguida varem conectar sense saber el que ens venia a sobre. Hem va preguntar per la distància,  li vaig dir que en un principi l'ultra de 66 i 10 km, i que si amb els entrenaments no ho veiem clar sempre podríem fer la marató 35 i 6.8 km, la resposta de l'Aitor va ser que mai havia nedat més de quatre piscines seguides.

Cada cop m'agradava més el repte, un esport totalment nou al país, amb només quatre mesos d'hivern per entrenar, i una parella que no ha fet mai més de quatre piscines seguides.



Els mesos d'entrenament van ser molt entretinguts, corrent amb els peus molls a ple hivern, per fer test de llagues. Corrent amb el neoprè posat per muntanya un migdia calorós, per tornar a fer test d'irritacions a la pell. Nedar a les 7 del matí un mes de Febrer negre nit, per acostumar el cos a la fred. El  millor de tot, creuar el passeig de Sant Antoni de Calonge el diumenge abans de la cursa i a l'hora del vermut en el darrer entrenament amb tot l'equip de SWIM RUN , quina vergonya.

Vàrem fer una pila de proves, ens vàrem fabricar nosaltres mateixos el material, fins que va arribar el dia de decidir quina distància faríem, el cor deia l'ultra, el cap deia la marató, encara sort que el director de la cursa, ens ho va posar fàcil, i va anul·lar l'ultra.

VIDEO:




EL DIA DE LA CURSA
  
6:30 del matí, ja estem dins l'autocar que ens ha de portar a Begur, tenim casa nostra a 6 km, però sembla que estiguem molt lluny, estem envoltats de Noruecs, Suecs, Alemanys, Francesos, Anglesos i fins i tot algun Rus, i és que la cursa dona punts per ÖTILLÖ, això sumat a l'entorn idíl.lic de la Costa Brava, els ha animat a venir.
8:00h. L'autocar no pujarà fins al castell, punt de sortida, per tant ens hem de canviar al carrer, com mola!! Quina imatge, tots mig despullats posant-nos vaselina, per després enfundar-nos el neoprè. No us podeu imaginar la cara de sorpresa d'una senyora gran que anava a buscar el pa.

8.15. Sortida de la primera edició de la SWIM RUN del pais. De sobte penso amb la sort que em tingut de formar part de la primera edició, sóc, som uns afortunats. 

Sortim a bon ritme, fa baixada, són 3 km fins a la primera de les caletes paradisíaques que ens trobarem durant tot el dia, comencem a suar, però un cop entrem a l'aigua, s'ens passa tota la calor, mare meva quina castanya de fred a la cara, l'aigua està a uns 13 graus, recordo tots els entrenaments a mar durant l'hivern.



La llum és preciosa, el dia fa poc que s'ha despertat, i els primers raigs de sol es colen entre els núvols, ens sentim uns privilegiats, el mar està en calma, estem rodejats de caiacs i embarcacions de l'organització, de moment tot és perfecte, enrere queden 4 mesos d'urs, avui és la nostra festa, avui toca disfrutar, ja hem patit prou en els entrenaments.

L'Aitor i jo anem a bon ritme, estem disfrutant moltíssim, estem mirant de fer bé les coses, vigilant molt en entrar i sortir de l'aigua, menjant, hidratant-nos bé tota l'estona, no volem cometre cap error, no ens volem pressionar més del compte, només venim a viure una experiència nova i sobretot ser finishers per agafar els punts per ÖTILLÖ.

Deixem enrere Aiguablava, tot va com una seda, la gent que surt a estirar les cames, ens miren amb una cara de no entendre res, nosaltres riem, mentre ens diem ja es poden anar acostumant, en poc temps, serà  el més normal.

Un cop arribem a Tamariu km 14, ens adonem que em anat tota l'estona al mateix ritme de tres i fins a quatre equips i que tots són de fora, això ens crea dubtes per si anem massa ràpid, ells tenen experiència, i nosaltres no, però com que no ens em pressionat seguim amb el mateix ritme. 

De sobte ens criden pel nostre nom, són en David i en Xavi, uns companys d'equip de la ONCOTRAIL 15, quin xute d'energia, ens diuen que ens veuen molt bé, i que anem entre els 10 primers, però nosaltres tenim clar a què em vingut, en un moment o altre ens toparem amb el mur, i quan més tard sigui millor. 



Van passant els km i nosaltres seguim avançant, per cales, corriols i racons espectaculars, ens sentim que formem part del paisatge, de la natura que ens envolta, sobretot en els trams d'aigua és una sensació molt especial i difícil d'explicar.

Ja som a la platja del Castell km 28, ens trobem la meva parella, la Laia la nostra filla, i en Joan i la Fina, companys del Matxacuca, de nou un xute d'energia, sincerament crec que això és dòping. Ens faran el seguiment fins al final.

La segona barrera horària està a Sant Antoni de Calonge, km 35,5 a les 14 h 48', hem estat pendents tota l'estona del ritme  per tal d'arribar abans del tancament, i hem passat amb 50' de marge, ara ja ens podem relaxar, ja que tenim pràcticament 4 hores per fer 6 km, però curiosament a partir d'aquest moment vàrem començar a patir per primer cop en tota la cursa. 

Potser el nostre cap va desconnectar abans d'hora, potser per anar tantes hores molls, potser pel vent que feia un parell d'hores que bufava, potser per les fortes onades que ens feien empassar aigua i xocar contra les roques, potser una mica de tot plegat. La qüestió és que no ens podíem treure el fred de sobre, ens quedaven quatre seccions d'aigua, i era un suplici entrar dins l'aigua amb la pell de gallina. 



En curses de muntanya, si fa fred obres la motxilla i agafes roba d'abric, en el SWIM RUN, si tens fred t'aguantes, sortir de l'aigua tot moll, amb fred i que et castigui el vent, no és gens agradable, començar a córrer, recuperar una mica el cos del fred, al cap de poca estona tornar a entrar a l'aigua encara és pitjor.

Però ens falta tan poc, que com a bons companys ens anem animant, fins que arribem a Platja d'Aro, on veiem la platja gran, amb una mar cada vegada més enfadada. Són els últims 500 m de natació, li preguntem al noi del control, si ens hem de ficar a l'aigua tal com esta d'onades, ni ens respon, només amb la mirada ja hem entès el que toca, entrem a l'ultima secció de swim, tenim una embarcació que ens vigila de prop, de nou ens sentim super segurs, es molt complicat nedar amb aquestes condicions, però ja ho tenim.



En sortir de l'aigua ens fem una abraçada i ens felicitem, només ens queden 500 m de córrer i ja ho tindrem, anem contents pels carrers de Platja d'Aro, aquest son els moments que donen sentit al què fem, són uns instants que voldries que fossin més llargs, però després de 8 h 36' i segons el nostre GPS 38 km de córrer i 6.8 km de nedar, ja estem creuant l´arc d'arribada, en 16 posició de 28 equips.

Per ultim voldríem felicitar a BESTRAIL, per tenir la valentia d'organitzar amb una nota molt alta la SWIM RUN COSTA BRAVA.

I com no als guanyadors l'equip català TEAM ORCA VO2 amb un temps de 6h 10'.

CRÒNICA RELACIONADA: COSTA ARDENYA EXTREMA 20/07 / 2013.

Salut. Feina i Gràcies per llegir. 

dimecres, 20 d’abril de 2016

PUIGDEFROU EXHAUST 2016. VIST PER LA VANESA I EN MANEL.17/04/2016

La Cursa: VI Puigdefrou Exhaust de 19 Km.
Desnivell positiu: 1.200.
Marxa 9K i Cursa infantil.
Lloc: La Cellera de Ter.  Puigdefrou: 843 mts. 
Carme: Temps: 3:38h  Berta: Temps: 3:38h.
Un servidor.... D'Escombra, tancant la cursa.
WEB DE LA CURSA.


Per entendre la seducció i duresa de la Puigdefrou 2016, us deixo amb les paraules de seducció de la Vanesa:

Coneixeu la sensació de quant les cames comencen a anar soles, que els kms passen sols i sense mirar el rellotge per saber quant falta...? Doncs comencem a disfrutar, però encara queda molt per fer!!! Quina cursa més ben parida la Puigdefrou!! 

GRÀCIES VANESA, PARAULES MOLT SENSIBLES !!

Amb la Vanesa, Berta, Carme i l'Oscar

I les paraules de duresa de l'amic Manel Antunez de FISIO ACTIVE i organitzador de L'ESCURÇO:

Poques muntanyes et fan clavar-te de genolls a terra abans de fer-li el nus a la sabata; el Puig d'Afrou és una d'elles.
 

- Hem de pujar fins aquella CREU??????
Hem pregunta el meu col·lega mentre aparquem.
 

- Si, company!!!! Haurem de pujar aquella muntanya deixant-nos l'ànima i l'haurem de baixar deixant-nos la pell!!!!!, li responc.





La Puigdefrou Exhaust, és una d'aquelles curses de doble tall: d'una banda és una cursa relativament curta que pot semblar assequible per a qualsevol corredor popular.


Però d'altra banda, el desnivell que acumula és important; i si ets de mirar-te correctament els perfils de les curses, és on li veus les orelles al llop... 
En una pujada d'uns 4 km trobem uns 700+, vol dir pujar prop de 175 m per cada km, vol dir pendents del 20% a les cames... 
Hi ha poques "potes" que pugin això sense haver de caminar una bona estona; i això pot fer que no paeixis bé la cursa, no almenys el mateix diumenge.



Amb en Manel



Ara bé, havent passat uns dies, la cursa et va agradant més, recordes el pas per la vora del Pasteral com si d'un documental es tractés.


D''aquella pujada infernal només et venen a la ment uns trams, ja no et fan mal les cames, inclús veus que vas disfrutar patint-la; fins hi tot se t'escapa un somriure, al pensar en el descens cap al poble.

Veus que vas frisar com un nen i penses en lo "bojos" que estan a la Cellera: Per què baixar fent zig-zag si es pot tirar pel dret... ???

GRÀCIES MANEL PER AQUESTA PETITA CRÒNICA... ÉS GUAPISSSIMA!!





Des de la primera edició he fet la cursa com a corredor, com a caminador, com a voluntari.... Hi ha alguna altra manera de fer-la?.... Sí, com "Escombra". Quan m'ho van proposar, després d'uns segons de sorpresa, vaig acceptar... No cal dir que M'ha Encantat. Gràcies Pepe i Amics de l'Entorn.





FOTOS CLICA AQUÍ: 


 

El Circuit:

Us heu superat Amics de l'Entorn.


Mireu, Puigdefrou és un "cono" geomètricament perfecte. Aquest any els corred@rs sense saber-ho heu fet els tres vèrtex del "cono". 




Anar del Salt del Pasteral, Riu Ter, primer vèrtex, recórrer tota la base fins al segon vèrtex, la Riera d'Osor  i porta d'entrada a les Guilleries.

Enfilar-nos per la famosa pujada, a quatre grapes, impossible córrer en algun tram, i arribar Exhaust a coronar l'últim vèrtex, el cim de Puigdefrou... Sense paraules!!



EL Millor:

Sens dubte... La Felicitat que aporta la cursa quan s'acaba en les cares de les meves corredores preferides, la Júlia i la Laura que han fet la caminada,  i la Berta i la Carme que han fet la cursa.



Moltes FELICITATS Organització, apassionats voluntari@s, Amics de l'Entorn.
 

Enhorabona a TOTS els Corred@rs / Caminad@rs que hi heu participat, tant si heu acabat com si no, no passa res. 

* Vanesa i Manel, GRÀCIES PER LES VOSTRES PARAULES !!!!*

TRACK WIKILOC. HI FALTA LA PUJADA A LA CREU:

Powered by Wikiloc

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'Ull.

diumenge, 17 d’abril de 2016

MUT. MARATÓ. FOTOS I CRÒNICA 16/04/2016.

MUT. MONTSEC ULTRA TRAIL.
MARATÓ DEL MONTSEC 2016.
LLoc: Àger.


Distàncies: 44 K i 96 K.
44, 2K. Desnivell + : 2.650.
Temps: Mikel: 6:04h. Jordi  i Pere: 9:16h.
Clima: 8º i 20º. Sol i ennuvolat... Ideal per córrer.

Després d'una carrera, d'una aventura per la muntanya sempre passa el mateix, et queden moltes imatges voltant pel cap, llocs fantàstics mai vistos abans. Ens atrevim a grimpar, córrer o caminar de manera extrema, portem el cos al màxim superant Kms, cansament i hores de carrera.

Quan penses en tot això i en l'esforç que has fet i del que ets capaç de fer, et quedes meravellat i et consideres afortunat i agraït pel fet de poder-ho fer i disfrutar-ho.


Amb en Mikel, en Jordi Caselles i el que escriu hem assaborit tots els moments intensament d'una Marató del Montsec "heavy metal". 

Fer 300 km en cotxe fins a Àger per fer 44 K a peu.... El "culpable" és el mestre Enric Sabaté, que sempre parla meravelles del Montsec i el Congost de Mont-Rebei.


Crònica / Sensacions:
Els tres "Matxacuques" sortim sense gaires pretensions, acabar i prou, doncs anem amb el cos espatllat.

Ens enfilem fins a St. Lis i primer pepino de gairebé 1000 +.
El terreny amb molta pedra ens diu que no serà fàcil.

En Mikel fa estona que ha sortit com les bales. Mentre fem "trenecito" amb en Jordi baixant sense problemes fins a l'AV d'Alzamora, Km 15.




Del Km 15 al 29 no hi ha AV, en canvi passarem per l'espectacular Congost de Mont- Rebei. Una meravella natural..... molt transitada.

Al "trenecito" hi puja el mestre Manolo Real, que està fent l'Ultra. Sense saber-ho fa tirar la màquina a bon ritme. Compartir Kms, conversa i consells d'un gran ultra fondista i persona excepcional, no té preu.

Toca grimpar / escalar per una paret i t'adones que els quàdriceps estan a punt d'explotar.


Carenem pel Serrat de la Corona fins a Coll d'Ares i desfem el camí fins a l'arribada amb bones sensacions, massa bones.... Tot i ser un "cadàver amb cames".

El Millor:

Us fa falta alguna cosa, vols més aigua, vas bé, eeeh, nioeeet, vas bééé??... Amb aquell accent tant especial de les terres de Ponent, les voluntaries dels AV, mimant-nos en tot moment.

Repeteixo, els Voluntari@s super super atents, amb uns avituallaments cinc estrelles. Un 12 sobre 10. Només hi faltava la "copa de conyac, cafe i puro".

Compartir cursa amb en Jordi, Mikel Manolo Real, Marc.... I un munt d'amics.

Àger, un lloc preciós, i el Congost de Mont Rebei, un circuit que ens ha encantat.

El preu, molt econòmica.


A Millorar:

El marcatge, les cintes negres no són gaire visibles.

Un detall "finisher" pels de la marató. Tot i ser 44 km, s'han hagut de fer. Ni que sigui una  pedra.

Felicitats Voluntaris per ser-hi i Organització.

Felicitar a tots els que heu fet la Marató, i en especial als que us heu atrevit amb l'Ultra, doncs no ha estat fàcil... Als que us conec, Enhorabona  Bea, Jaume Teres, Yak de les Muntanyes, Agus Alcazar....



TRACK WIKILOC. 


Powered by Wikiloc
 
Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'ull.

dimecres, 13 d’abril de 2016

TRAILWALKER. OLOT - ST.FELIU DE GUÍXOLS. COM ACONSEGUIR-HO. 12/04/2016.

OLOT - ST. FELIU DE GUÍXOLS A PEU.
Post dedicat pels que feu la Trailwalker.

Ja ho teniu aquí, no hi ha marxa enrere, 100Km.... Quins nervis, ehh!!

Foto Intermon Oxfam

M'atreveixo a suggerir o orientar a tots aquells que el dia "D" estareu a la linia de sortida de la Trailwalker, i que encara teniu dubtes de si aconseguireu arribar a St. Feliu de Guíxols.... Per favor, no en tingueu cap de dubte, segur que hi arribareu.

No em considero un expert en fer 100 K o més, ni he fet mai la Trailwalker (si de voluntari). Però molt abans que aquesta prova existís, un servidor ja havia fet la via verda Olot- St. Feliu més d'un cop i d'una tirada.


Més encara, al costat de la Carme i l'Ultraquim l'any 2012 varem fer la via verda Ripoll- Olot- St. Feliu,  140 Km d'una tirada.

* Com afrontar una TRAILWALKER  entre 20 i 25 hores *

Entrenament:
Ja està fet, no cal donar-hi més voltes, si hem fet més o menys.... Hi haurà qui ha fet un pla d'entrenament super estricte, amb un "personal training" i dietista. D'altres en canvi, hauran fet entrenaments anàrquics tot escoltant el cos.



Però tot i que tots som diferents en alguna o moltes coses, en el bàsic som iguals. Així, si hem aconseguit trobar l'equilibri a l'hora de fer volum, intensitat, descans i menjar, adaptant el cos i ment a cada necessitat, sense arribar al temut sobre-entrenament / lesió, serem els reis del mambo.

Equip:
Una famosa frase ho diu tot: Si vols córrer ràpid, corre sol, Si vols córrer lluny, corre amb amics.
Durant la cursa s'ha de parlar i expressar les sensacions, preocupacions, emocions..... Sempre.
Formes part d'un equip i l'equip forma part teva.



Primer és la salut. Un mal de panxa, una "pájara", un mal dia el podem tenir tots. I no "fallem" a ningú si no podem tirar del carro. No cal fer-nos el o la "machote" per acabar dins d'una ambulància.
En les adversitats sabreu si sou un equip de debò.

DIA DE LA CURSA: 

Sortida, és important acabar. Caminar o córrer de la manera més relaxant. Mirant el rellotge només per les pautes de beure.
Per estrany que sembli, caminar a l'inici vol dir arribar corrent. I córrer a l'inici vol dir arribar arrossegat com un cadàver.

Parades Importants:
Hostalets d'en Bas.
St. feliu de Pallerols.
La Cellera de Ter ( La més important)
Bescano
Girona
Llambilles
Cassa de la Selva.
Llagostera.



Els peus ben "engrassats". Fer un cop d'ull a:  Ampolles o Butllofes Prevenció. 
Amb les vambes de sempre. Mai estrenarem ni vambes ni mitjons el dia "D".

Si fa calor. Roba còmode i fresca. Una gorra, un buff, ulleres, crema solar i aigua pel clatell de tant en tant.

Dormir.  La clau de l'èxit està en descansar, i o dormir el màxim possible la setmana prèvia a la cursa.

La hidratació, intentarem no descuidar-la. Seguirem els nostres hàbits a l'hora de beure i prendre sals. Si fa calor, serem més estrictes a l'hora d'hidratar-nos.

El terreny, és pla i de baixada, pot semblar fàcil... No ho és. El moviment repetitiu i constant provoca carreges i desgast en el treball muscular i articular. Els pals ens ajudaran.

Duresa mental. A partir del Km ..... es tira de cap.Cadascú té el seu Km, sempre arriba.
Personalment crec que hi ha dos trams durs pel "cocu". De Les Planes a Amer i de Cassa de la Selva a Llagostera.



Arribada..... Triomfal, abraçades, petons i plorar molt de plorar!!




Buenu!! A TOTS els Trailwalkers, en especial als "Ganxons". Molta sort i a disfrutar de Tot !!!
 

Tranquil.litat, els nervis desapareixen quan fas el primer pas.

Espero us serveixi d'ajuda. 

Salut, Feina iGràcies per fer.hi un cop d'ull.

dilluns, 11 d’abril de 2016

COLLSACABRA. SLOWRUN. 10/04/2016.

Susqueda - St.Joan de Fabregues - El Far - St.Marti Sacalm- Susqueda.
Kms: 40,8. Desnivell + : 1.453. Desnivell- : 1.470.
Temps Mov: 7:17. Temps Aturat: 1:21 (Dinar).
Slowrun. Cako.


Tornem al Paradís amb la Carme i l'Enric, una raça de gent aventurera que s'adapten amb facilitat a terrenys de boscos salvatges, abruptes i d'una bellesa superior per a les retines, com és el Collsacabra més oriental.


"Ya es primavera en el Corte Ingles". Com diu l'anunci de la tele...T'adones que ja és primavera, pel clima més càlid,  per les hores de llum de dia , per la factura del gas,  pel pol·len,  pels atxims!!, per les flors.....I per l'esplendor de la natura que ens ofereix aquest Paradís d'aigua.


Ens hem calçat les vambes més gastades però encara amb ganes de fer Kms. Hem carregat la motxilla amb 2 litres d'aigua, 3 entrepans, drogues varies i el més important......Hem anat a intentar disfrutar al màxim de tot amb molt poc.

FOTOS CLICA AQUÍ.


La Ruta: 
Amb la pretensió de fer uns 20 Kilometrets al final hi han sortit uns 40 K. Això va així, surts i si t'ho passes bé, no saps mai quant tornés a casa.


Sortim de la pressa de Susqueda i pel bosc de la Grevolosa anem fins al preciós Mas Puig de Rajols. Parada per esmorzar.

Ens enfilem sempre per camí de carro o pista amb un  tram d'asfalt fins a St. Joan de Fàbregues pel Pla del Pendís. Visita al popular Salt de Sallent.



Carenem pels prats damunt dels penya-segats de la Cinglera fins al Far.

Baixem cap a St. Martí Sacalm per corriols. Parada per dinar sota la imponent proa d'un Titànic, el Far.
Desfem el camí fins a Susqueda per un verge i deliciós corriolet. Felicitat absoluta.
Ruta circular ideal per a Trailrun, Slowrun o Cako.



Més detalls al Wikiloc.

Powered by Wikiloc

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 4 d’abril de 2016

ROMÀNIC EXTREM 2016. FOTOS I CRÒNICA. 3/04/2016.

Romànic Extrem 2016. Mitja Marató.
Lloc: Vall de Bianya. 3/04/2016.
Distàncies: 42 K i 25 K. 


Carme. Dorsal: 751. Pere. Dorsal: 750.
Km: 24,8. Desnivell+: 1.232. Desnivell - : 1.224.
Temps: 3:59h.
Clima: Calor de primavera.

Minut de silenci en record d'en Joan, un "Alma mater" de la Romànic, i......
Sortiu a córrer i tant se val si esteu dues o tres o quatre o les hores que calgui. Creueu l'arc d'arribada amb un somriure. Sortiu a córrer i sobretot disfruteu..... En David, el director de cursa, micro en mà segons abans de la sortida.


Ara entenc el per què la Romanic Extrem ha passat de ser 200 corred@rs la 1a edició, a més de 700 en tres anys. 

Diuen que la primera impressió és la que val....Respirar l'aire de la Vall, l'amabilitat dels voluntaris, l'ambient de cursa, les paraules d'en David, els corriols, tot i tothom en el seu lloc com un engranatge d'un rellotge suís..... Ens ha captivat.


Amb la Carme seguint la "línia" que ens hem marcat aquest any de disfrutar del que fem sense estrés, i un dia desprès de col·laborar en la Cursa Corre per Autisme, aterrem a la Vall de Bianya amb la pretensió d'animar als amics del club Matxacuca.
Però vet aquí que ens engresquem i preguntem si hi ha dorsals per fer la mitja..... Cap problema, en deu segons tenim el 750 i el 751... David, Gràcies!!



MATXACUCA TEAM:
Voldria FELICITAR als Matxacuques que heu participat, tant si heu acabat com si no... no passa res. En especial als que heu fet podí.

Marató:

Alba Segura: 2a General Fèmina. A 5 minuts d'Emma Roca, poca broma.
Anna Buxó: 8a General Fèmina i 3a de la categoria.. Amb 47 "tacus", poca broma.
Diego Arroyo: 3r General.
Oscar Carrasco: 5è General i 1r de la categoria.



I als que no hem pujat als esglaons però hem donat aquell caliu de "Family Matxacuca": Anna, Fina, Berta, Tània, Magali, Carmeta, Jordi Palet, Jordi Caselles, Jordi Salelles, Joan, Enric, Mikel.... Si em deixo algú, m'estireu les orelles i m'ho feu saber. 

FOTOS CLICA AQUÍ.



DETALL I SENSACIONS DE LA CURSA: 

Mitja Marató. Han sortit 24,8K. El detall de la cursa per on hem passat.... Al Wikiloc.

Circuit: Molts corriols, en un escenari de mitja muntanya espectacular. 

Fins al Km 10, m'he fet un far de córrer i córrer i córrer... i córrer, molts trails-tobogans. Per sort comencem pujar.
La calor i anar amb el "peu a baix" és igual a rampes, baixo ritme i camino.


M'adono que hi ha moltes faldilles....Vull dir moltes noies corredores, això és admirable i molt bo. Recordo la meva 1a mitja amb només dues noies al calaix de sortida.

La pujada al Puigsespunya i sostre de la cursa, ha sigut Guayy!!

Amb Roger Viñas i Miquel Martinez



Avituallaments: Molts i molt complets, ben repartits, ben organitzats, un 11 de 10.

Voluntari@s: Amabilitat i dedicació impecables. GRÀCIES per ser-hi!!!! Un 12 de 10.

Bossa Corredor: Sense paraules, com si haguéssim anat a fer la compra del dissabte al super. Un 12 de 10.



El Pitjor: 
Un servidor pateix més fent una mitja que una ultra, pel ritme.
La CALOR.... He... Hem patit molt, i qui digui que no ha patit, li creixerà el nas com en Pinotxo.

El Millor:
TOT. Compartir algun moment amb tots vosaltres.


La felicitat i conversa amb la Berta, Maga, Carme, Bernat, Mikel i Jordi al voltant d'una bona taula, i es clar..... Una cervesa.

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'ull.

dissabte, 2 d’abril de 2016

CORRE PER L'AUTISME. FOTOS I RESULTATS 2016. 02/04/2016.

CORRE PER L'AUTISME. 3a. Edició.
Dia i LLoc: 2 d'abril 2016.Pavelló d'Esports Castell d'Aro.
Sortida:10:30h
Distància:  De 6 Km. Caminada 1,5 Km.
Col·laborant amb la Carme i una Muntanya d'Amics.


Quan veus la passió i les ganes que hi posen en cada detall, els pares i familiars amb nens autistes, és impossible no dedicar-hi unes hores al costat d'unes persones extraordinàriament lluitadores i que estan fetes d'una altra pasta.
Sempre dic el mateix, t'adones que poques vegades a la vida reps Molt però Molt i Molt donant molt poc.
Amb la Carme, la Laura,l'Eva, en Quim en Marc U i Marc, i un munt de voluntari@s ens ho hem passat molt bé marcant, preparant, ajudant a l'arribada, desmarcant.... Hem disfrutat molt i esperem que compteu amb la Carme i el que escriu les vegades que calgui.




Voldria Felicitar a les prop de 100 persones entre corred@rs i caminad@rs, que s'han atrevit a desafiar l'anunciat "matí de pluja"... (No ha plogut). En especial a persones que s'han solidaritzat amb l'Autisme i la nostra festa, adquirint un dorsal tot i no córrer, GRÀCIES Quico Amador, Magda Lupiañez i als que no conec.....



FELICITAR en Majúscules a un amic que ha fet la caminada d'1,5 K amb una manca de mobilitat al seu cos degut als estralls causats per un ictus..... Jordi Ensenyat ets un exemple de superació personal i GRAN PERSONA.... GRÀCIES de tot cor per ser-hi Jordi i Felicitats per acabar els 1,5 Km caminant.



Corre Per Autisme 2016 s'ha acabat amb éxit, no en tingueu cap dubte... Per  un recorregut exquisit i diferent. Per la sensible veu de la Sara. Pels premis i sorteig. Pel director de cursa, en Marc. Per l'speaker, en Juan.  Pels voluntàri@s. Per la samarreta. Pels sponsors. Per la.....Tots vosaltres.






Acabar dient i crec que també parlo en nom de VIU AUTISME.... 
G  R  À  C  I  E  S   A  T O T S  els qui heu volgut participar d'aquest ambient de festa i solidari.

RESULTATS:
Dorsal              Nom        Temps
7         Mamadocu Ulibaly       24:20
58       Xavi Conchillo              24:24
9         Benito Martinez            25:25
47        Erik Clara                   27:00
42       Jordi Alsina                  27:24
27       Albert Rodriguez          28:20
39       Andreu Masegosa        28:22
14       Lluis Martinez              28:24
15       Manel Madrid              28:26
56       Xavier Gaitx                29:40
51       Jordi Valverde             29:50
19       Josep Masdeu             30:00
23       Daniel Pastor               31:01
40       Marti Alsina                31:37
33       Eugenio Mensikov       32:35
24       Sadurni Romero          32:45
10       Mª Lluisa Masó        32:50
37       Alan Figueres               34:10
3         Alejandra Martinez    34:22
21       Maria Giró                 35:20
6         Jose Mª Alcaraz           35:21
22       Anna Barbé                  35:40
4         Helena Filatova             36:50
57       Tania Torné                  37:20
41       Jan Alsina                     37:40
46       Guillem                         37:50
26       Anna Rams                  37:51
5         Sergi Gutierrez             38:30
38       J. A. Fernandez            39:50
36       Vasile                           42:00
25       Gisela Muñoz               45:04
29       Jordi Rotllan Jr            45:40
28       Jordi Rotllan                45:50
30       Enric Mas                   45:50
59       Berta Sadurní              46:10
60      Fina Pulgarin                 46:10
1        Sonia Mesas                49:21
2        J.M. Garcia                  49:21
13      Marti Gafes Oreña        50:50
12      Montserrat Oliveras       50:50
11       Montse Rovira             51:12
52      Dana Vazquez               53:51
53      Lidia Mora                   53:52
8        Sophia Mallol               54:10
35      Miquel Parxes              55:30
34      Nausica Prat                55:32
17      Miguel angel Perez       58:42
16      Cristina Cuello              58:42
31      Elsa Mas                      1:07
32      Anna Marti                    1:07
62      Pilar R Casas                 1:08
18      Marisa Martinez             1:08
48      Eva Juscafresa                1:09
50      Marta Riera                    1:10
61        David Encinas                 1:10     

* Perdoneu si el nom no esta ben escrit*


US ESPEREM L'ANY QUE VE !!!!!!
Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'Ull.