LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 8 de juliol de 2016

ONCOTRAIL 2016 I EL NOSTRE GRANET DE SORRA. 07/07/2016.

Relat. 1a Entrega.
Hospital J. Trueta.

Una agulla travessa la pell i deixo que un líquid profani el meu cos. Dins meu, un nou camp de batalla ha començat. No sento dolor, em cau una llàgrima.


Llocs per on passa l'Oncotrail

* Quan tot va bé, no t'espantis, dura poc.

Obro els ulls, em trobo en una habitació de tres parets blanques, a l'altre hi ha una finestra amb unes cortines gairebé transparents, ja que entra tota la llum. Davant d'aquesta finestra hi ha dues butaques descosides. 

Hi ha dos llits, en un hi estic jo estirat, tapat amb uns llençols blancs i porto posada una bata de color blau. Al meu braç dret hi tinc una agulla connectada a un petit tub que va a parar a una bosseta que deixa caure un líquid transparent. A l'altre llit no hi ha ningú.

A la butaca hi ha la meva parella mig arraulida, obre els ulls a poc a poc i em mira adormida. S'acosta a mi, allargà la mà i m'acaricia la galta prudentment com si fos una peça de porcellana. Per les seves galtes li baixen milions de llàgrimes. Tanco els ulls.




Ja he dit adéu als meus pares, germans... Només tres preguntes:  Per què ara??... Per què a mi??... Per què d'aquesta manera tan cruel??

* Sempre hi ha algú que està pitjor que tu.

M'aixeco i entro en l'espai tancat del lavabo. El reflex del mirall m'enfonsa com el Titànic. Cada dia em miro els ulls, el color de la pell, les arrugues...... Avui de sobte, han aparegut les ulleres, les faccions estan molt marcades, el color de pell és molt pàlid.

Lluny de perdre i tornar abatut al llit, miro la imatge que em mira dins la superfície llisa i freda d'aquest maleit mirall.

Qui ets?? El diable...

No vull marxar encara, em queda molt per fer, negociem.  M'omplo de coratge i vull tirar endavant una altre cop, endavant, sí.



 Una emoció involuntària em fa trontollar el cos. I fins i tot el cor batega i vibra amb més força, vull viure que coll...s!!

* No pots preveure les coses dolentes que  han de passar, però si pots decidir com afrontar-les.


Llocs per on passa la cursa

La Cursa:

L'Oncotrail són un grup de gent que organitzen una cursa de llarga distància per ajudar a qui realment fan una cursa de llarga distància cada dia.

1a Oncotrail. Voluntaris.

Ajuden a millorar l'estada dels pacients i familiars a l'Hospital Josep Trueta de Girona.... Aquell sofà, aquella habitació incolora..... Allà on no arriben la deficient política sanitària.

La 3a cursa solidaria arriba amb força i amb molts més corred@rs, molts més, pels dies 1 i 2 d'octubre 2016.
Aquest any de la mà de l'Anna Buxó i en Carles Pujades de l'equip "Oncorunners per un somriure" formo part d'un segon equip que es diu "Oncorunners per un somriure II". 

1er Equip: Anna Buxó, Carles Pujades, Albert Girones, Enric Gamito, Gemma Oriol, Laura Oriol, Jordi Alsina, Guillem Marchal.

2on Equip: Joan Sala, Pere Ribes, Carme Carmona, Pere Alsina, Magali Pol, Loren Aguado, Manel Sanchez, Joaquim Gimbernat. Reserves: Mikel Martinez.Manel Madrid.

Logo de l'equip


Buenu.... No m'agrada demanar, no m'agrada, ostia!!.... Però cada equip hem de donar 1000 eu d'aportacions solidàries de qualsevol persona /empresa que estigui sensibilitzada amb aquesta causa.... Per tant aquí us deixo l'enllaç per fer el que vulgueu: Donaciò a equip...GRÀCIES!!!! (Ara  tením 300eu).


Amb l'Anna Buxó


Va per Tots, si Tots vosaltres, els qui patiu una malaltia i els que algun dia us podeu trobar en aquesta situació: Ànims, que sempre s'ha de tirar endavant. S'ha de lluitar per les coses bones. Teniu tot el meu afecte.

Va pels malalts de càncer i familiars: Una amiga sempre diu....."No es pot deixar escapar cap oportunitat per petita que sigui per lluitar, doncs esteu/estem plens de vida".


 

Agraïments:

*A les FAMILIES amb malalts.... Un suport d'ACER.

*Als professionals de la salut, metges i infermeres, en especial a les d'abans. Gràcies!!

*A l'Anna Buxó i en Carles Pujades per oferir-nos la possibilitat de formar equip per Oncotrail. 

Aquest post a tingut la complicitat de la meva filla Laura. Un trosset d'aquest post va ser finalista entre més de 7.000 escrits.

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Pere, un relat emotiu i molt real.
    Tot el meu suport per aquesta causa solidària.
    Que us ho passeu molt bé el dia de la cursa.
    Espero que hi hagi un segon relat, una segona entrega.
    Gràcies per aquestes paraules.

    Maria M

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maria per llegir i pel suport.

      El dia de la cursa serà una Festa.

      Segon relat....

      Una abraçada!!!!

      Elimina