LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 28 de juliol de 2013

ULTRA TRAIL CATLLARÀS.Crònica, Fotos i Track. 27/07/2013.

ULTRA TRAIL CATLLARÀS 2013.....Fet.

Desnivell Positiu: 4.250+.Kms: 55.
Dia i LLoc: 27/07/2013. La Pobla de Lillet.
Dorsal: 139. (La suma dels 3 numeros fa 12+1, molta pressió per al que escriu).
Curses: Una de 30K i l'altre de 55K.
Web UT Catllaràs.



A un dia d'haver acabat la UT Catllaràs, el cos encara no ha trobat la calma i amb el cor accelerat intentaré descriure el que ha estat fins ara la màxima expressió de les Ultres, d'un "inexpert" en caminar i fins i tot córrer en curta o llarga distància. Potser el més dur que he fet fins ara.


Abans de res dir que Klassmark és un segell de "Klase". Pels avituallaments, pel marcatge (un 11 sobre 10), per la bossa del corredor, per donar 17 hores per acabar-la...... i per les noies de la rebuda i arribada que a més de tenir-ho tot controlat.... són "UltraWuappas", ( amb permís del director de cursa i la meva parella).

No cal ser un expert en matemàtiques per entendre que una ultra trail de 100K "normal", té uns 3.500 a 4.000 de desnivell positiu, doncs bé la U T Catllaràs té 4.250 de desnivell positius en.... 55K.

Aquesta Ultra ens ha posat el llistó molt alt i els que l'hem aconseguit saltar, hem sabut trobar aquell punt en què no hi ha retorn i que la paraula duresa es multiplica per deu.


No faré una descripció detallada de la cursa, doncs això m'ha quedat dins la retina,  gravat al disc dur i per sempre, però si que us diré que ha estat  un combat cos a cos amb set pujades o "rounds".


L'adversari m'ha deixat K O i tombat a terra a cada una de les verticals pujades des de la primera a l'última, Falgars, La Creueta, El Graell de Pujals, Sobrepuny (la més dura), St. Roma de la Clusa, Puig Lluent i fins que he arribat a l'última, m'he aixecat del terra com un burro a punt per rebre més "osties" i destrossat però amb dignitat, m'he mirat l'adversari i li he dit..... Vine que vull acabar aquest combat.





He guanyat a una U T Catllaràs que m'ha ensenyat un massís d'una bellesa extraordinària, he maleït a qui collons ha dissenyat el recorregut i que ara li dono les gràcies, he grimpat, he suat molt, he caminat, fins i tot he trotat i al final he gaudit intensament sota l'arc d'arribada.


El millor: 

* Compartir els primers Kms amb la Bea i en Josep, una alegre parella i molt xerraires.

* Compartir els últims Kms i arribada amb en Pau, l'Aitor i l'Àngel que de ben segur han passat a ser nous amics.

* Agrair d'una manera especial a totes les persones que han fet de voluntaris/voluntaries i que ens heu ajudat i molt.... gràcies Fermí pel cafè amb gel.

* Descobrir un massís impressionant, al costat del Pedraforca i Cadí-Moixeró.


El millor del millor: 
* LA SEMARRETA FINISHER, sens dubte.



El Pitjor:
* Els 35 o 37 graus de calor.

* La baixada al riu abans d'arribar al Castell de l'Areny, he après a fer de "mico".

* "La dona ocell" o una "pajara" que he tingut abans d'arribar al Refugi Ardericó i que he sabut gestionar tot solet.

A millorar:

* Les Coca-colas o Pepsis que haurien de ser als Av, els que anem a la cua no n'hem trobat. És una tonteria, però a mi m'han salvat la vida en més d'un cop.

* L'escombra, crec que no hi havia un noi o noia escombra. És molt important en una cursa d'questa mena.


Felicitats als  Voluntaris i Voluntaries, a la Pobla de Lillet, a KlassmarK i de manera molt especial al director de cursa i organització per deixar-me participar caminant.

Pels qui no ha pogut ser, no passa res, forma part del joc i estar a la línia de sortida ja és guanyar. Una excusa per tornar-hi. És així de simple.

TRACK GARMIN CONNECT.... Surten 4.101 positius.

divendres, 26 de juliol de 2013

BOULDER O ESCALADA EN BLOC a la COSTA BRAVA. ACTUALITZAT. 25/072013.

Boulder o Escalada en Bloc a la Costa Brava és un escrit que vaig publicar el 12 de febrer de 2012.
D'una manera silenciosa tal com si fos  una aixeta que degota, cada dia visiten aquest escrit i d'arreu del món. És tot un orgull.
Per tant calia fer una actualització d'aquest post, incorporant un track wikiloc de la zona Boulder i més fotos dels Blocs o Roques de la zona.

Boulder o escalada en bloc és senzillament;  veus una pedra o roca i et puges a sobre d'ella, no hi ha barreres entre poder i voler, nomes decisió i motivació. És escalar pedres / roques de modesta.... o gran alçada i sense corda.


Fins fa pocs anys era un entrenament complementari a l'escalada amb corda, actualment és tot un moviment independent. Hi ha alpinisme, hi ha escalada esportiva, hi ha himalayisme........, i també hi ha boulder/escalada en Bloc.
Per contra molta gent pot pensar que és un esport novell, el boulder té mes de cent anys d'historia... molts més, amb els seus campionats, competicions i amb diferents categories.

Amb la familia hem fet bulder a Savassona,  a Lleida (Castelldans),  al Montseny, a Galícia, i sense anar tan lluny, aquí mateix, on s'ajunten mar i muntanya.... a la Costa Brava. 
Passes tot un dia intentant resoldre un problema amb una pedra o roca, escoltant les onades del mar, sentint el garbí, olor de sal marina, és guapíssim, i amb família, hi ha pedres per tothom, petits i grans.
Per descobrir aquest paradís, és molt fàcil; agafem la carretera que va de St. Feliu de Guíxols a Tossa de Mar i a l'altura d'un Parc Aventura, (revolt amb rètol indicatiu), es pot deixar el cotxe, i ja s'ensumen totes les pedres.

Una cresta de la Costa Brava

Hi ha blocs molt xulos i difícils, amb un tipus de pedra que crec és una mica agressiva, però de c ll ns. Cada setmana passo dues vegades de dia o de nit per aquesta zona, fent entrenament cako. Ara que m'han prohibit escalar, em salten les llàgrimes quan veig els blocs en què un dia i un altre també, m'hi vaig deixar la  pell dels dits.

A més, si seguim amb el cotxe, més endavant i desprès de passar per un lloc a on la carretera queda literalment partida per la meitat, just al costat dret hi ha un corriol que ens porta a una petita zona d'escalada amb corda, a l'estiu si esta molt fresquet.

TRACK BOULDER COSTA BRAVA CENTRE.
Val a dir que la "festa boulder", la zona on es concentren els blocs més xulos, estan situats al final del track, si comenceu a l'inreves de seguida trobareu la zona boulder més coneguda.



Molt important.... al costat de la zona boulder hi ha el Parc Aventura Sant Feliu, ideal pels més petits de la casa,  per a parelles i grups una proposta molt encertada és passar la nit en una caseta a dalt dels arbres.
I a més a més per si algú practica el Psicobloc.... cap problema, un Kayac i esta ple, ple, ple, de llocs paradisíacs on practicar aquesta disciplina per tota la costa de St. Feliu a Tossa, per això en diuen la Costa Brava.

Video de boulder a Savassona, font Lucky-luke:




Salut i Feina.

     

dimecres, 24 de juliol de 2013

LA NOCTURNA COM A VOLUNTARI. 20 /07 /2013.

Tot el que esta relacionat amb l'esport m'apassiona, si a més l'esport és caminar o córrer, encara més.
Avui tocava anar a la Nocturna de St.Feliu de Guíxols, no com a participant sinó com a voluntari.
És molt gratificant formar part de l'equip de voluntaris d'una marxa popular de nit i amb 19 anys d'experiència....Sí, Sí 19 anys.

Un privilegi poder ajudar al costat de persones que viuen la Nocturna amb molta il.lusió.
L'inici de la Nocturna és tot un espectacle, per un costat les famílies, les parelles, els amics.... fent les inscripcions a corre-cuita i a l'altre costat escoltar i veure el director de la marxa, en Pepo amb un tarannà tranquil i donant-nos els últims consells.

La Nocturna té d'especial que cada any ens ofereix un recorregut diferent. El d'aquest any ha estat preciós.

Uns minuts abans de la sortida ens dirigim amb la Rosa, l'Anna, l'Andreu i en Narcís al Parc Aventura. És un lloc en què la marxa no esta marcada doncs passa pel mig del parc i serem nosaltres qui guiarem els participants.

Molt  sorprès de veure arribar el primer corredor a més de ser un gran amic, en Quim i amb qui poques hores abans, haviem compartit el repte Costa Ardenya Extrema. I molt sorprès de veure passar els caminadors a un ritme molt alt.

Una vegada ha passat "l'escombra" anem a fer un altre punt de control amb la Rosa i en Narcís. Amb la Rosa ja ens coneixem i en Narcís ha estat tot un plaer.... un noi d'esperit inquiet que corre, camina, va en bici.... però hi ha un esport que li té el cor robat i que quan en parla els ulls no li paren de brillar, és volar en parapent.
Tanquem la marxa i anem al punt d'arribada..... una festa.
A la Nocturna es respira un ambient de bons amics, alegre, senzill amb ganes de gaudir d'una caminada de nit, tot gràcies a les persones que hi participen i les que ho fan realitat, voluntaris i organitzadors.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

diumenge, 21 de juliol de 2013

COSTA ARDENYA EXTREMA. 20/07/2013.

Canyet - St. Feliu de Guíxols arran de mar.
2 persones i tres modalitats: córrer/grimpar - nedar - caiac.
La costa arran de mar ens ha permès fer: 7 trams a peu i 6 trams nedant.

Els objectius quan es transformen en somnis és el millor que ens pot passar, perquè els somnis són il·lusió, emoció, passió, entusiasme, màgia....




Bé, doncs avui m'he despertat per fer realitat la meitat d'un petit somni. He de dir que m'ha deixat "buit", "fos", "exhaust" i amb només tres hores..... peró he "disfrutat" al màxim, he viscut aquest petit somni molt intensament i al limit de les meves possibilitats i energies.

Els camins de Ronda de la Costa Brava que ressegueixen la costa de Blanes a Portbou, gairebé sempre  van arran de mar. Peró bet aquí. que de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols no hi ha camí de ronda.

Un espai "verge" gràcies a l'orografia costanera amb l'espectacular massís de l'Ardenya que ha creat un espai únic, un punt de contacte entre la serralada i el mar, a on uns grans penyals  de roca granítica es desplomen sobre el mar al llarg de la costa.



Amb la complicitat de l'Ultraquim, especialista en llarga distància a peu i nedant,  no ha dubtat ni un instant en compartir aquesta petita, durilla i divertida aventura.


Un recorregut.... dos persones.... tres disciplines, córrer/grimpar - nedar - caiac.

Hem tirat endavant el repte d'anar de Canyet a St. Feliu de Guíxols arran de mar. Un servidor caminar/córrer/grimpar allà on el terreny arran de mar ho permet i quan no ho permet en Quim neda, fent servir el caiac de seguiment i transició...... Una passada!! Braços i cames cremats de fer servir a tope.

VIDEO COSTA ARDENYA EXTREMA


Itinerari: Sortim de la Platja de Canyet,  a la  Punta dels Canyerets fem transició, en Quim neda i jo caiac, els Esculls de Sa Bardisa i Cala Joana jo caminant / grimpant i en Quim Caiac i aixi anar fent transicions i resseguint la Punta del Romaguer, Cala Urgell, Punta d'en Bosch, Cala Ses Mongetes, Can Dell, Sa Feixa Llarga, Cala Vigata, S'adolixt, Estufador, Port Salvi, Punta de Garbi i Platja de Sant Feliu.






Gallina de pell trepitjar un espai encara salvatge en que en un temps no massa llunyà, pescadors, vigilants duaners i contrabandistes s'enfilaven amb molt de risc i pocs guanys per llocs quasi inaccessibles.
Val a dir que la continuació del  repte será de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols.

Curiositat: Manuel de Pedrolo es va inspirar en l'Ardenya costanera en el llibre "El Mecanoscrit del segon origen". L'autor escriu quan l'Alba i en Dídac s'apropaven a Tossa: no van saber resistir l'atracció d'una costa turmentada pel rocam en la qual s'arrengleraven tot de racons tancats a l'interior.

Agraïments: A en Pepo per ensenyar-me aquest paradís anomenat ARDENYA.
A Kaiac Guíxols per la seva col.laboració.
Bloc amic: Ultraquim
Font: Revista Gavarres.

Salut, Feina i gràcies per fer-hi un cop d'ull.


dimarts, 16 de juliol de 2013

L'OLLA DE VALLTER. FOTOS I TRACK. 14/07/13

Lloc: Vallter.
Full de Ruta: Pistes de Vallter - Pic de la Dona - Bacivers - Bastiments - Gra de Fajol.
Tècnica: CaKo, caminar/pals/trotar.
Hem fet la ruta: Magali, Carme i un servidor.


Vallter té un no sé que molt especial, a on senzillament tens la sensació d'estar allunyat d'aquest món.
De vegades per entendre un quadre només cal allunyar-se unes passes, a Vallter entrem dins el quadre.
Quan el paisatge és immensitat, quan costa respirar aquest preuat oxigen, quan no hi ha quilòmetres ni rellotge..... això és vida, és passió.
Som uns privilegiats de poder gaudir de l'alta muntanya al mati i amb dues hores tornar a St. Feliu de Guíxols per gaudir del mar i la platja.


Itinerari: 
Avui sense el dorsal i amb la companyia de dues dones amb majúscules la Magali i la Carme, ens plantem a Vallter per fer.... jo diria l'Olla de Vallter, doncs és una volta preciosa que enllaça els cims més emblemàtics de la Vall i amb només una matinal.
Sortim dels aparcaments de les pistes i ens enfilem per la portella de Mentet fins  al preciós Pic de la Dona 2.704 mts, és una ascensió ideal per als més petits de la casa.
Carenem per camí suau i fressat pel coll de la Geganta i anem a buscar primer l'estany de Bacivers i desprès el pic del mateix nom, Bacivers.


Ara sí carenem a estones per tartera fins a assolir el cim més alt de la regió, Bastiments 2.882 mts, un mirador cap a totes bandes. Coincidim amb dos amics, en Ricard i en Miquel que fan el mateix recorregut a un altre ritme..... ja us atraparem, ja!!
Toca baixar jugant al gat i el ratolí amb la boira doncs quan mirem el nostre objectiu, el coll de la Marrana, aquest esta cobert per la boira i quan hi arribem la boira ha desaparegut.
Gra de Fajol, l'ultim cim i per a mi el més espectacular i emotiu. L'he fet per totes bandes fins i tot escalant.... em crema la sang només de pensar-hi.
Desfem el camí pel coll de la Marrana, i pel refugi Vell arribem a pistes.


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

diumenge, 14 de juliol de 2013

MARXA TERRA MAR. CRÒNICA DE BERTA SADURNI. 14/07/13.

PETITA I DIVERTIDA CRÒNICA DE LA BERTA SADURNI:
1a Marxa TerraMar.
Dia i LLoc: 14 de Juliol 2013. A Sant Feliu de Guíxols.
Hora i Lloc: Sortida/arribada: 8:30 del mati a la zona picnic (camp de futbol). 
Kms: Un de curt 13 K i un de llarg 18 Km.
Preu: 12 eu.
Recorregut Marcat amb tres AV.
Caminant o corrent.


Diumenge 14 de Juliol, m'he inscrit a la primera edició de la marxa Terramar de la nostra població Sant Feliu de Guíxols. 
Com tots molt bè sabem, una primera edició, pot sortir més bè o més malament...però sempre ens hem de quedar amb la part positiva, i deixar enrere tots aquells petits detalls que es poden millorar. 


Per a mi, una modesta corredora-caminadora de muntanya ha estat un matí profitós i amb una companya que s´estrenava en aquest "món" de les marxes populars, en un escenari únic, la nostra estimada Ardenya.
El recorregut era de 12 o 18Km., molt amens i coneguts pels que ens agrada entrenar per aquests paratges. Tot i la calor hem mantingut un ritmillo maco i hem arribat molt i molt contentes!!!. 
El premi, una "suculenta butifarra" i cervesseta, un barret molt xulo i sobretot el millor de tot  veure la cara de felicitat de la meva amiga a l´Arribada a Meta!!!.
Salut a tots/es!!!!!

dissabte, 13 de juliol de 2013

PROPOSTES DE NIT PEL 20/07/13: LA NOCTURNA I ANAR-HI ANANT DE NIT.

Amb la calor de l'estiu les marxes i curses populars son més agraïdes amb la frescor de la nit, una manera diferent de caminar, veure i viure la vida nocturna del bosc i la seva aliada..... la lluna.
Us proposem dues caminades populars de nit a la comarca de Girona, una arran de mar "La Nocturna" i l'altre a muntanya "Anar-hi Anant De Nit" i al mateix dia..... vull dir nit.


LA NOCTURNA és una caminada de nit amb majoria d'edat doncs cumpleix 19 anys. Esta organitzada pel Centre Excursionista Montclar de St. Feliu de Guíxols.
El recorregut d'uns 10Kms cada any es diferent, alhora el nombre de participants augmenta espectacularment any rere any. Això vol dir que els organitzadors ho fan prou bé.
Doncs ja ho sabeu desprès de sopar, a fer la Nocturna.

INFO: LA NOCTURNA.
XIX Caminada de nit.
Lloc: St. Feliu de Guíxols.
Dia i Hora: 20 de juliol de 2013. A les 11h de la nit.
Sortida: Al Passeig del Mar (Davant Ajuntament).
Preu: Federats 2 eu i 4 eu No Federats.
Inscripcions: una hora abans.
Recorregut: A peu de dues hores i mitja aprox.
Fi de festa amb còctel i remullada a l'arribada a la platja de Ponent.
Cal portar calçat comode i frontal o llanterna.



ANAR-HI ANANT DE NIT  és  una marxa popular de nit que neix a Bonmatí. La nouvinguda ha sorgit d'aquesta mena de gent que no paren de fer coses, sempre carregats d'energia pura i com que no en tenen prou amb l'exitosa Marxa de Bonmatí del febrer..... Doncs aquí tenim la germana petita, a "DISFRUTAR-LA".


INFO: 1a edició. ANAR-HI ANANT DE NIT.
Lloc: Bonmatí.
Dia i Hora: 20 de juliol de 2013. A les 10 de la nit.
Sortida i Arribada: Pista Poliesportiva.
Recorregut: 9 Km aprox.
Preu: 5 eu.
Organitza: Associació Anar-hi Anant.
A l'aribada botifarra i fi de festa.
Cal portar frontal o llanterna i calçat comode.



Salut, Feina i Gràcies per la visita.

divendres, 12 de juliol de 2013

L'OSTEOPOROSI I JO. 05/07/2013.

Una revista de caire esportiu  em demana que faci un escrit sobre com estic superant o convivint amb una malaltia ossea i fer marxes / curses a peu de curta, mitja i llarga distància, entre elles haver acabat una cursa ultra tan dura com l'Emmona. Em sorprèn que a algú li pot interessar aquests petits reptes personals.


L'escrit diu així:
Abans de res m'agradaria dir que no voldria que ningu prengui mal amb la meva història, doncs no vull ser un exemple, ben al contrari, però si aquest escrit serveix per que una persona és pot motivar a fer una activitat física sigui quina sigui.....endavant.
Si retrocedim en el túnel del temps, uns anys enrere........ Un dia de calor, un entrenament dur, arribo dalt d'un Puig, exhaust, l'espectacle que em regala la muntanya és extraordinari. Hem quedo allà dalt embadalit, però de sobte un calfred intens i una pregunta sacseja tot el cos......  Que passaria si un dia per accident, malaltia o lesió no pugues córrer per muntanya?? Començo a pensar amb els amics que tenen seqüeles importants i amb els que senzillament ja no hi son.
Doncs bé, la resposta va arribar al cap de pocs mesos en forma d'unes importants i doloroses seqüeles vertebrals...... diagnostic: Osteoporosi.
A partir d'aquí el primer que penses és amb la família i la feina. Entres en una fase molt dura, la pregunta: Perquè a mi??.... Plores, crides d'impotència i agafes una escala de cargol que et baixa en un descens vertical fins al fons de tot....... una habitació tancada i fosca molt fosca.... T'hi pots quedar el temps que vulguis aquí, dies, setmanes, mesos.....
Les frases ajuden i molt, un amic corredor i amb una lleu discapacitat, desprès d'explicar-li el que em passava, em va dir: I què?? Aquí no s'acaba el món!!
Quanta raó tenia, a partir d'aquell moment vaig veure una finestra plena de llum, que els esportistes coneixem molt bé, és la lluita i la superació.
No podem triar el que ens pot passar a la vida, però sí podem decidir com afrontar-ho.
La vida s'ha de viure al màxim dins les nostres possibilitats.
Llavors, no puc córrer..... doncs caminem. No puc moure la ma dreta..... tinc l'esquerra. I pensa que sempre hi ha algú que esta pitjor que tu.
Superar o conviure amb l'osteoporosi és un camí difícil que gràcies a l'esport i la Carme la meva companya m'han ajudat i molt. A l'hora segueixo amb una disciplina militar els consells dels metges.
Vaig decidir fer tot el que feia corrent però caminant i amb l'objectiu de tornar a córrer algun dia.
El CaKo i unes vambes amb molta amortiguació han estat la millor teràpia.
Desprès de tres anys lluitant i caminant fent marxes i ultres va arribar la temuda UT Emmona. Amb el cap ensopit  i un respecte molt gran envers aquesta cursa ens vam inscriure.
L'equip PerePeterPan sabíem a on anàvem, una cursa de les més dures per desnivell + distància i a casa..... si no ho probes no sabràs mai si et capaç de fer-ho.
I sí hem patit..... però saps que et dic.... som afortunats d'anar a buscar aquest patiment, doncs hi ha persones que patim en silenci cada dia i sense buscar-ho.
Potser demà no podrem posar els peus a terra..... mentrestant i com diu l'amic Jordi Garcia: "A disfrutar com un cotxino".
P.D: Entrada dedicada a un jove amic (ictus) i a una amiga....... a qui els hi ha tocat aquesta mena de loteria i que per estrany que sembli ningú compra mai cap número.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 8 de juliol de 2013

MARXA VALL DELS MOLINS A CALONGE. 07/07/2013.

1a ediciò de la Marxa Vall dels Molins.
Dia i LLoc: 7 de Juliol 2013. Calonge.
Dos circuits: Un  de 10 Km i l'altre de 16Km.
Caminant o Corrent.
Tècnica: CaKo, córrer amb pals.


Un cop passat el mes de Juny ple d'emocions i fortes sensacions amb l'Ultra de les Ultres, l'Emmona, diuen que el cos necessita descansar, però crec que el que necessita és anar de "marxa".
La marxa Vall dels Molins ens ha permès gaudir d'un entorn  privilegiat a tocar de casa i amb tota la família, uns corrent i els altres caminant.
A més ha estat l' excusa perfecta pel retrobament d'amics de llarga i mitja distància, perfilant nous reptes, compartint quilòmetres i fent el que més ens agrada, córrer i caminar per muntanya.
L'organització i voluntaris han sabut coordinar el gran èxit de participació de corredors i caminadors que en la seva primera edició ha estat sorprenent.


Crònica/Sensacions: La marxa Vall dels Molins té una sortida "oficial" a les 8h del mati, però té la sortida oberta, això vol dir que quan t'inscrius ja pots sortir, a més no hi ha classificacions.
Veien que l'organització ha contractat el dia més calorós de l'estiu decidim sortir ben d'hora, les nenes caminant i el que escriu s'ha atrevit a córrer amb pals els 16 Km a trote "jabalí",  gràcies a la complicitat de la Magali, l'Ultraquim i l'Andreu.
Bones sensacions trepitjant les restes de recs, i rescloses dels cinc molins de la riera dels Molins que neix al Massís de les Gavarres, dins un a estones ferèstec bosc mediterrani. 
  
El millor: El gran ambient de festa amb molts amics i coneguts.
Compartir una marxa amb la família, cadascú al seu ritme amb uns recorreguts molt assequibles tant pels més petits de la casa com pels qui lluiten contra el crono.
5 eu +2 eu d'assegurança és un preu molt econòmic a canvi d'un recorregut marcat, 3 avituallaments, entrepà a l'arribada, obsequi i un sorteig de lots/regal.



El pitjor: La mossegada d'un gos a l'Andreu, (crec que aliè a la marxa) . És un dels perills que tenim els corredors i caminadors. Les paraules de l'amo d'un gos tan si va lligat com si no, sempre són; No fa res...... I la meva resposta sempre és; Fins que ho fa i llavors sap greu a tothom.
La solució esta en què si esta permesa la caminada amb gossos, que aquests vaguin lligats i.... depèn de si el gos és molt gros i/o agressiu hauria d'anar amb un morrió.
Felicitar a l'organització i voluntaris.

TRACK WIKILOC



Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dijous, 4 de juliol de 2013

CINTURONS PORTA-MATERIAL EN MARXES I ULTRES. 04/07/13.

El reglament de moltes ultres el primer que demanen com a material obligatori és una motxilla, un cinturó o equivalent.
Molts corredors "de motxilla" posen en dubte als qui anem amb cinturó per si complim amb el material mínim obligatori.
Us puc ben assegurar que hi ha cinturons que tenen la mateixa capacitat que una motxilla.


Hi ha corredors/caminadors que per lesions o malaltia a l'esquena no podem portar motxilla, la solució la tenim amb els cinturons.
Com a corredor sempre havia portat motxilla, arrel de l'osteoporosi i davant la impossibilitat de portar pes + impacte a l'esquena, els cinturons han estat la solució perfecta.
Amb tres anys he aprés a portar uns quants cinturons porta material i diferents. La cintura /maluc és la part del cos on els ossos son més durs i puc carregar amb tot el que necessito per afrontar una marxa o ultra de llarga distància.

Un consell pels qui porteu motxilla, heu de saber que les vertebres son els ossos més tous i delicats del cos, per això s'ha de ser molt acurat a l'hora de triar una motxilla, que sigui comode, saber distribuir el material i ajustar-la molt bé al cos. Enfortir la musculatura vertebral amb gimnàs o natació ens pot ajudar molt.


Els cinturons tenen a favor: 
* Els cinturons amb tancament "velcro", son molt millors, sens dubte.
* Pots portar de 1,5 a 2 litres d'aigua en un cinturó.
* Hi ha cinturons que els pots "tunejar", adaptar accessoris.
* Actualment el material obligatori per fer una ultra pot ser tant minimalista i compacte que el pots portar dins un cinturó adaptat.
En contra:
*Quan més pes li afegim més complicat és córrer.

Us deixo imatges dels quatre cinturons que utilitzo: 

 Marca: Decatlhon. Amb accessoris extres. Un dels millors per no dir el millor. Llarga Distància.


Marca: LaFuma. Amb accessoris extres. En període de proves. Llarga Distància.


 Marca: Salomon: Ideal per a 5, 10, 20 Kms.


Marca: Quechua. Per a curta distància.

Vaig participar i acabar la Ultra Trail Emmona 2013 amb un cinturó, i a dins hi duia: 
Manta  tèrmica / Got / Bossa deixalles.
6 mini-entrepans /8 barretes / 1,5 litres d'aigua / 8 sticks energètics /Sals.
Gorra / Buff /Guants /Ulleres / Pitu..... ( no penseu malament).
Jaqueta Paclite / mitjons compressius.
Pomada pels peus /Pomada per musculatura.
Frontal + piles de recanvi.
Gps / Movil / claus cotxe / cartera / càmera  fotos.
Navalla / cinta americana.

Per últim dir que el material obligatori que es demana en una prova, l'hem de portar a sobre sempre, és per la nostre seguretat no per fer-nos la punyeta, a la muntanya no podem posar la vida en joc per deixar de portar uns grams de material de més a la motxilla o cinturó. Cadascú sap el que vol fer amb la seva seguretat.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.



dilluns, 1 de juliol de 2013

PUIG SES CADIRETES. ARDENYA. COSTA BRAVA. 30/06/2013.

Puig Ses Cadiretes, 518 m.
Massís de l'Ardenya. Costa Brava.
Itinerari: St. Feliu de Guíxols - Ses Cadiretes - St. Feliu de Guíxols.
km: 18, 5.
Desnivell: 742 +
Tècnica: CaKo, caminar/trotar/pals.


Trepitgem  l'espai natural del Massís de l'Ardenya amb el puig més enlairat d'aquesta serralada d'ambient mediterrani, Ses Cadiretes.
El Puig ens ofereix una visió panoràmica extraordinària de 360º. Dalt del cim és fàcil veure com el terreny ferèstec de l'Ardenya forma una barrera rocallosa que separa el mar del pla de la Selva.


St. Feliu de Guíxols - Tossa de Mar, anar i tornar és un entrenament per a corredors de muntanya locals de mitja i llarga distància molt habitual, essent un clàssic en el full de ruta, però poques vegades s'assoleix el puig de Ses Cadiretes.
L'itinerari no presenta cap mena de dificultat. És ideal com a excursió familiar (variant el primer quilometre vertical). Ideal per a tots aquells corredors de muntanya que busquen córrer "a cuchillo", doncs és un circuit molt ràpid. I per últim és ideal com a entrenament "relax", que és el que hem fet avui.



Ens endinsem en l'escenari de tres emblemàtiques curses de muntanya a peu:
L'explosiva i duríssima cursa de Sa Guilla de 20 k a l'agost.
La molt coneguda Marató de l'Ardenya al desembre, ambdues organitzades per A.E.Matxacuca. 
I la nouvinguda Trail Puig Ses Cadiretes de16K al setembre des de Tossa de Mar.



Recorregut a peu:
St. Feliu de Guíxols. Sortim de la urbanització St. Amans / Casa Nova, aquí tenim per escollir diferents itineraris per assolir el primer objectiu, el coll de la Creu d'en Barraquer, escollim el més directe," les línies".
Una vegada al coll de la Creu 340m, defugim de camins, corriols i forts desnivells de comals i fondalades, anem carenant per l'ample pista GR que ens porta primer a la Trencada i més endavant a Can Cabanyes.
Travessem la carretera de Llagostera a St.Grau i seguint els indicadors arribem al Puig Ses Cadiretes.
La tornada pel mateix lloc. No cal dir que hi ha moltes variants.





Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.