LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 27 de març de 2013

COSTA BRAVA, CRÒNICA D'UNA AMISTAT. 26/03/13.

L'important d'una cursa, una excursió, una marxa.... sempre son les persones, no em cansaré mai de repetir-ho.


Alguna vegada em pregunten si tinc un gran repte, un gran somni a nivell esportiu...... La resposta és fàcil: el meu gran somni ja esta fet!!
La 1a edició de la Costa Brava Xtrem Running del 2009 va marcar un abans i un desprès en la manera de veure i viure una cursa, de ben segur que parlo en nom de molts finishers de la 1a edicióde la CBXR.
La llista d'emocions i satisfaccions que ens va aportar aquesta cursa és molt llarga. Però el més important va ser conèixer dos corredors, dues persones, dos amics que van entrar amb força, L'Andreu i l'Ultraquim.



L'excusa perfecte per trobar-nos aquest diumenge i sense dorsal, ha estat una senzilla caminada per un dels racons més bonics de la Costa Brava; Palafrugell, Llafranc, el Far de St. Sebastià, Tamariu.....  en paraules d'Ultraquim, per deixar volar la imaginació i els records. 
La relació d'amistad durant aquests anys que hi hem establert ens ha permès créixer, evolucionar, fer possible l'impossible els tres junts i el més important és.....que encara no s'han cansat de mi.


Reflexió:
Diuen que per ser un bon amic, primer ho has de ser, i això comporta que has de cedir per sobre d'algunes coses però a canvi en reps d'altres, és una relació recíproca.
Necessitem tindre amics per compartir aficions, gaudir de bons moments, resoldre situacions complicades, de vegades fins i tot et donen la confiança necessària per prendre decisions importants.

La qualitat de l'amistat depèn de les diferents situacions que moltes vegades hem de resoldre gràcies a la complicitat d'amics que t'ajuden i alhora tu a ells, de vegades sense saber-ho.

Crec que tots tenim un espai vital, que tots som diferents però extraordinaris alhora, i indiferentment  hem de respectar aquest preuat valor que es diu amistat.

La frase preferida d'un amic de la mili: La diversitat d'opinió no és causa per la ruptura d'una amistat.
Sigui com sigui tinc molta sort de comptar amb uns amics que moltes vegades fins i tot em sorprenen.

Aquest post va  dedicat a tots aquells que d'alguna manera formen o faran equip en alguna cursa, molts de vosaltres de ben segur que construireu els fonaments d'una gran amistat.

*Agrair a la família Marina de la CBXR, culpables d'alguna manera que tres amics ens coneguessim i tiressim endavant molts reptes....junts.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.







dilluns, 25 de març de 2013

CAKO SOLIDARI A ST. FELIU DE GUÍXOLS. 23/03/13.


Aquest dissabte hem aportat aquell petit granet de sorra que fa possible grans projectes.


Una petita "masterclass" teòrica/pràctica de CaKo (caminar/pals), ha estat la proposta solidaria de l'equip Matxacuca Tàctic per aconseguir aportacions econòmiques i així ajudar a lluitar contra la fam i alhora participar en un dels reptes esportius més importants de l'any; La Trailwalker d'Intermón Oxfam 2013.

El meu petit granet de sorra ha estat intentar fer el máxim de bé possible, tot explicant els beneficis que té caminar amb pals, el cako en el seu nivell d'iniciació. Esport que  practico des de fa uns anys, que m'esta ajudant molt en la lluita personal contra l'osteoporosi i en l'obtenció d'èxits esportius en llarga distància i d'ultrafons ......increïbles.


Explicar de manera entenedora els conceptes bàsics del "Nòrdic Walking a la Catalana", la coordinació, l'equilibri i la força. Per desprès fer una petita excursió d'una horeta, en un entorn preciós i que personalment em té el cor robat.

Gràcies a tots els que heu vingut, i als que heu ajudat que aquest esdeveniment fos possible, un per un moltes gràcies Magda, Joan, Quico......... 

M'hauria agradat que haguéssiu aconseguit molta més participació i així obtindré més donacions..... No val a rendir-se, crec que això dóna més forces per tirar endavant futures propostes, i accions amb noves idees i més empenta.

Recordar que cada segon i últim dilluns de mes hi ha una sortida cako a les 8:30 nit.
Les persones necessitem mouren's per evitar el sedentarisme i poder gaudir d'una bona salut.
El regal que ens donem cada dia desprès de treballar (els qui encara treballem) i pels qui no també, és gaudir una estona a la piscina, al gimnàs, a les classes de ball........ Aquest premí que ens donem en acabar el dia, s'esta tornant en un luxe, un caprici difícil d'assumir econòmicament..... Tot s'apuja menys els sous i cada vegada és més difícil arribar a final de mes d'una manera digne.

Caminar amb pals, CaKo iniciació, és una manera de fer una activitat física molt popular en d'altres paisos. Gratis, divertida, sorprenent, segura i a qualsevol hora del dia/nit.
P.D: Gràcies Pepo per ensenyar-nos aquests recorreguts tan espectaculars.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dijous, 21 de març de 2013

LA CELLERA DE TER - SAU - RUPIT. 17/03/13. Tastet 3a UCGCX.

La Ruta: La Cellera de Ter - Puigdefrou - El Coll - Serrallonga - Sau - Tavertet - St. Joan de Fabregues (Rupit).
Tastet de la 1a etapa de la Ultra CaKo Guilleries Collsacabra X.  Pel  6 i 7 d'abril.
Km. 52.
Carme i Pere.
Tècnica: CaKo, caminar/córrer/pals.
Temps Total: 10:30 h de... com diuen els Teres...Pura Vida!!


Deixar de banda per unes hores aquesta monòtona, de vegades difícil i caòtica vida i..... tornar als orígens.

Sensacions:
Bufa el vent en un mati fred, dia d'hivern gris, núvol, tapat i lleig.....Ben al contrari per a la Carme i el que escriu és un dia ple de llum i color.
Miro la meva companya mentre es posa la motxilla salomon, tot a punt..... Llavors arriba aquell moment, els meus ulls es creuen amb els seus, el silenci ens envolta, no calen paraules, el missatge és clar: "Anem".
Com dos adolescents a punt de fer una "bestiessa", emprenem un viatge a peu per les Guilleries.
I el regal que ens ha ofert aquest entorn és difícil d'explicar en paraules, una de les sensacions que experimentes és la d'estar molt lluny d'aquest món.
Com en un temps antic, moure'ns en un medi salvatge ple d'aigua, ple de vida, pas a pas pots escoltar la remor del vent, sentir els ulls d'una guilla que ens vigila, quedar captivat per l'olor de la terra antiga.


La ruta per hores, llocs i anècdotes:
7: 00 del mati, La Cellera de Ter. Ens mollarem.
8: 30  Puigdefrou, ens hem encantat, com sempre a fer fotos.
10: 45 El Santuari del Coll, fem un entrepà de llom amb formatge. Em sorprèn una parella d'americans amb motxilles i cordes, pals i un aire dels anys seixanta.
1: 00 del migdia, Can Serrallonga, no entenc l'estat d'abandonament d'aquest Mas on hi va viure el mític bandoler.
3: 00 Presa de Sau, de Serrallonga a Sau i la Riba, ha estat dur pel "cocu", molta pista i tram de carretera, d'això es tracte també, entrenar el "cocu".
5: 30 St. Joan de Fàbregues (Rupit), cervessa.

VIDEO DE PUIGDEFROU:


El track l'hem atura't al Km 39, a La Riba, doncs per arribar a St Joan de Fàbregues hi ha dues opcions, una és agafar corriol per Tavertet Gr 2, per on anirà la UCGCX,  i l'altre per Gr 2.2, pista d'asfalt pura i dura, però més rapida, hem pres el Gr 2.2 per esser aviat a casa.
Per fer aquesta ruta s'ha de fer combinació de cotxe, el dia abans hem anat a deixar un cotxe a St. Joan de Fàbregues.


Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dilluns, 18 de març de 2013

PROPOSTA CAKO Iniciació(Caminar/pals) A ST. FELIU DE GUÍXOLS. PEL 23/03/13.


Un dels reptes esportius i solidaris més importants de l'any i que amb les seves aportacions economiques, ajuden a lluitar contra la fam i la pobresa al món . La Trailwalker d'Intermón Oxfam 2013.
A St. Feliu de Guíxols i a Sta. Cristina d'Aro, hi han equips que estan inscrits a la Trailwalker.
Aconseguir els 1.500 eu minims que cada equip necesita per a poder participar a la Trailwalker 2013, moltes vegades és més dificil que realitzar el recorregut de 100Km.
L'equip Trailwalker, Matxacuca Tactic, format per la Mari, l'Ainara, l'Ana, l'Eva, la Cris i la Fina ens proposa per aquest  23 de Març:
CaKo, aprendre a caminar amb pals/bastons. Teòrica i pràctica.

Si caminar sense pals ja ens aporta molts beneficis, al fer-ho amb pals augmentem els beneficis per a la salut i li donem un plus de qualitat a la caminada.......Només cal provar-ho!!!!
No deixis que t'ho expliquin i vine aquest dissabte.


Lloc: Al Passeig / Rambla Vidal.
Hora: 10 del mati.
A St. Feliu de Guíxols.
Obert a tothom amb ganes d'aprendre i caminar.
Cal portar calçat comode i pals o bastons de caminar.
Durada 2h.
Cadascú hi participa de forma voluntària i si es vol, pot fer una aportació de 3 eu, que anirà destinada a Intermón Oxfam.

Que farem: cako basic o iniciació, com utilitzar els pals per a caminar.
Una miqueta de teòrica/pràctica i una petita Kaminada.

Important dir que hi ha equips Trailwalker del C.E. Montclar i A.E. Matxacuca amb un munt de propostes i activitats molt interessants i properes, cal estar atents.
El bloc és obert a tothom per a qualsevol proposta.


 Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 11 de març de 2013

STA.BRÍGIDA D'AMER.EXCURSIÓ EN FAMILIA I PER ALS MÉS PETITS.10/03/13.

Lloc: Ermita de Sta Brígida .
Situat: Amer (La Selva).
Altitud: 450 mts.
Desnivell+: 200 mts.
Durada: 2 hores.+/-. Pujada: 45mints. Baixada: 1h


Pujar a Sta. Brígida és una ruta ideal per fer en família i amb als més petits, petites de la casa.
Aconsegueixes sobradament gaudir de la natura amb els nens/enes, seguint camins i corriols amb el plaer que proporciona arribar damunt la cinglera on hi ha l'imponent ermita.
Els protagonistes han estat  una colla de "peques" d'entre un i tres anyets, i els seus "liders" no son en Killian Jornet, l'Iker Karrera..... No, no, els seus "liders" són en "Poco-Yo", en "Bob Esponja", "Els Tubbies".... i els seus "Papis".


Itinerari: Comencem l'excursió al pàrking del restaurant la Masia d'Amer, a sobre el camp de futbol. Hi ha dues opcions, una pujar per pista i l'altre per corriol. Prenem la segona opció.
De seguida trobem cartells que ens indiquen la direcció a seguir. Ens endinsem per corriols molt drets però sense massa dificultat. Anem pujant pel mig del bosc per corriol ben marcat i molt evident. Travessem la pista dues vegades.

A estones el bosc és menys atapeït i ens regala la visió de l'ermita, que gairebé la podem tocar. L'esforç es veu molt recompensat amb aquestes vistes tan agraïdes.
I de sobte ja som a dalt... Amb l'ermita i els penya-segats darrera nostre, no hi ha paraules per descriure l'impressionant vista que ens ofereix aquest balcó sense barana... A vista d'ocell veiem Amer, el Far, Puigsacalm, Pirineu Gironí, Guilleries.....
La tornada la fem pel sector d'escalada, on al final hi trobem una grimpada molt fàcil que ens deixa a la part més alta de la cinglera. De seguida trobem cartells i marques blanques que per un corriol molt divertit ens porta a la Font d'en Catau, un lloc encisador. Seguim marques liles i per pista (bifurcació dreta) fins arribar al pàrking.

Sta. Brígida s'ha convertit en un lloc molt transitat pels qui estimem els esports de muntanya. Aconseguint una molt bona harmonia entre escalad@rs, caminad@rs, corred@rs, btt i parapents.
Podem gaudir d'aquest meravellós indret gràcies a l'esforç del Grup Excursionista Amerenc Esquelles, que han anat reconstruint l'ermita i el seu entorn.


Agraïment i Felicitació: Agrair a l'Anna i la Pili per haver-nos convidat a aquesta emotiva Excursió Familiar. I com no..... Felicitar a en Jordi pel seu aniversari (el culpable de l'excursió).
Jordi "amic de pedra".... al teu costat he après a estimar i tenir respecte a la muntanya i en especial a l'alta muntanya. Travesses, matinals, escalades..... Ets d'aquelles persones que fan que els dies tapats es converteixin en dies radiants per la força i energia que desprens.... Per molts anys Jordi.

En Jordi
Us deixo un video a vista d'ocell de Sta. Brígida:


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.






3a ULTRA CAKO GUILLERIES COLLSACABRA X. INFO PEL 6 i 7/ 04/13.

3a Ultra Cako Guilleries Collsacabra X.
Dies: 6 i 7 d'abril del 2013.


Compartir un entrenament ultra amb amics, gaudint de la natura, una manera de veure i viure la vida.

La 3a UCGCX, és una ruta a peu d'uns 75 Kms aprox. Repartits en dos dies o dues etapes.
El dissabte dia 6 amb 50 Kms aprox, i el diumenge dia 7 amb 25 Kms.
Hi ha la possibilitat de fer un dels dos dies o un dels dos recorreguts.

Pels qui facin els dos dies, la nit de dissabte a diumenge la passarem a la Rectoria de St. Joan de Fabregues, amb el sopar i esmorçar inclós. Punt de final 1a d'etapa i punt d'inici de la 2a etapa.
Pels qui facin només el dia 6,  hauran de retornar pels seus mitjans a la Cellera.
Pels qui facin el dia 7 hauran de vindre a St. Joan de Fabregues pels seus mitjans, amb la possibilitat d'anar a buscar el cotxe en acabar acompanyats pel qui escriu, queda pendent.



A grans trets, se li dóna la volta al Pantà de Susqueda fins a Sau, passant per la zona salvatge de les Guilleries i tornant pel sempre imponent Collsacabra.
La ruta no està marcada.
La ruta serà guiada i en grup.
No és competitiva.
Hi haurà un grup de caminar a ritme amb o sense pals, o sia CaKo.
Queda oberta la possibilitat d'un segon grup per a corredors, aquí no hi ha guia de moment, però si que hi haurà els tracks, que penjarem aviat.
Tot i  que hi haurà un cotxe de suport en punts molt concrets, la ruta serà en semi-autosuficiència. Cal proveir-se d'aigua i menjar.
Important dir: 
Cadascú hi participa sota la seva responsabilitat. S'hauria d'estar al dia de l'assegurança de muntanya.
S'ha d'estar preparat físicament per afrontar una ruta d'aquesta mena.


DETALLS:
6 d'abril.... 1a etapa. 50k aprox.
6: 45 del mati, concentració al pàrking del bar "la presò" a la Cellera de Ter, just al costat del carril bici.
Hi haurà el cotxe de suport on hi deixarem la bossa amb roba......per l'endemà.
7: 00, Sortida. Anem cap a Puigdefrou i St. Gregori amb fort desnivell. Baixem a Coll de Nafré i amunt fins al Santuari del Coll, on hi trobarem un avituallament aigua/solid, (a 15 Km de la sortida aprox). D'aquí anem fins a la casa d'en Serrallonga.(Km 25 aprox).
Baixem fins al pantà de Susqueda  i per pista anem a la pressa de Sau i La Riba (Km39) a on hi trobarem un avituallament d'aigua i cotxe per si de cas. Aquest tram de 12 Km aprox, és una miqueta dur pel cocu, doncs fem pista i asfalt.
Deixem Sau i les Guilleries i entrem al Collsacabra fins a Tavertet. D'aquí i per sota la cinglera anem per corriols i pista fins a St. Joan de Fàbregues (Rupit).(50 Km) Final de la 1a etapa.

7 d'abril..... 2a etapa.25k.
8: 00h del mati. Sortida de St. Joan de Fàbregues (Rupit) i carenem per damunt la cinglera fins al Far (punt d'aigua). Del Far baixem fins a St. Martí Sacalm. Només ens queden 12 Km per corriols molt tècnics de St. Mart Sacalm a la Cellera de Ter, l'arribada.

TRACK  UCGCX 1. La Cellera de Ter - Sau (La Riba).

TRACK UCGCX 2.  Sau - St. Joan de Fabregues - St. Marti Sacalm. (Veure desde St.Joan de F)

TRACK  UCGCX 3. St. Marti Sacalm - La Cellera de Ter.                                 

Val a dir que qui vulgui participar-hi i fer els dos dies la mitja pensiò a la Rectoria de St. Joan de Fabregues val 36 eu. Inclou sopar, dormir, dutxes, esmorçar.
Cal comfirmar a pestanya contacte o facebook.
El grup és reduit i gairebé complert.
Hi col.laboren:

Formatges de Muntanyola.

 












Salut, Feina i Gràcies per la visita.


dimecres, 6 de març de 2013

FER ESCALES.Entrenament. 5/03/13.


Anem a fer escales??
No, no anem a fer d'ajudants a la construcció.
Anar a fer escales, pels corredors/caminadors és un entrenament a l'aire lliure,  els qui entenen en aquest tema en diuen entrenament de força, intensitat, explosiu, aeròbic o anaeròbic o tot el que acaba en "bic".
Els qui no podem anar al gimnàs per temps, a fer sentadillas, steps........hem d'anar a buscar "steps" al carrer.
A cada poble o ciutat hi trobem un lloc on hi han escales i un dia a la setmana fem aquell entrenament amb series incloses, pujant i baixant escales...... Això sí, a l'endemà estem destrossats.


A St. Feliu de Guíxols, els entrenaments d'escales a l'aire lliure es fan pujant a l'Ermita de St. Elm, mirador excepcional i des d'on el periodista Ferran Agulló va batejar la Costa Brava.
És un lloc farcit d'escalons o esglaons, és ideal, és perfecte, és un privilegi gaudir de la combinació d'escales que et porten arran de mar o t'endinsen al mig del bosc, fan de l'entrenament un espectacle gratuit.
A més té la particularitat que hi ha trams d'escales amb els seus replans que et permeten fer series i recuperacions sense haver de mirar el crono.


Hi ha un circuit d'escales en que aproximadament hi ha uns 3.000 escalons o esglaons repartits pels voltants de St. Elm.
Alguns d'ells estan essent recuperats, per un grup d'enamorats dels Camins de Ronda de St. Feliu de Guíxols a Tossa, que s'anomenen "El Grup dels Dimecres".
I val a dir que gràcies a ells ens han permès re-descobrir escales, racons i cales amagades d'una bellesa extraordinària.
Ermita de St. Elm
Des de fa uns quants anyets i durant dues vegades al mes, intento fer un entrenament d'escales. Actualment hi ha molts grups de corred@rs/caminad@rs que gaudeixen d'anar a fer escales a St. Elm.


A tenir en compte:
És important no anar sol o sola, per si esté un accident.
Fer una rutina d'estiraments abans i desprès, doncs el risc de lesions és important.
De vegades els camins d'escales que hi ha arran de mar, poden estar tallats degut a les esllavissades pels forts temporals de mar o llevantades.

Cada segon i últim dilluns del mes, les sortides Cako de iniciació anem tot sovint a St.Elm.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 4 de març de 2013

MARATÓ SALVATGE DE LES GUILLERIES. St.Hilari Sacalm 3/03/13.

11a Marató Salvatge de les Guilleries 2013 a St. Hilari Sacalm.
Mitja Marató i Marató.
Normalment quan hem participat en una cursa ens agrada escriure sempre parlant bé o molt bé, tant si et passen coses bones com no tan bones, al capdavall una cursa son aquelles hores de festa que et regales a tu mateix desprès d'una setmana de treball.
A la marató salvatge 2013 hi ha una part bona i una altre no tant bona.
La part bona son els bons resultats de companys i amics d'equip A. E.Matxacuca, FELICITATS Roberto, Oscar, Miguel, Enric, Gamito, Jordi, Oscar........ i a tots i a totes, del primer a l'últim.
Bloc Amíc: Matxacuca Curses de Muntanya; Roberto Sancho i Xavi Llamas guanyen la Marató Salvatge.

La part no tant bona. Una cursa que juntament amb el meu germà Jordi li "tenim" molt de carinyo, fins i tot l'hem recomanat a molts corredors amics i des de fa molts anys.


Desprès de fer la Maratrail de Bonmatí (50k), decidim un any més apuntar-nos a la Marató Salvatge, tots dos hi hem participat en diferents edicions, junts i per separat també. Hi tenim molts bons records i ens feia molta il.lusió de fer-la junts, dit i fet.....
En Jordi sempre ha fet la marató salvatge com a corredor i jo caKo (caminar/trotar/pals)
Exemple: Jordi 5:47 al 2012.
               Pere 8:02 al 2009.
                       7:08 al 2010.

Sabem que s'ha de fer amb 8h, però el reglament no posa que hi ha un tall de temps al Km 19. El plantejament era fer-la amb 7:45h caKo, sense cap mena de pretensió, passar-bo bé, sumar kms i desnivell


La  "cursa": Sortim a les 8:30h del mati, fa fred, però la previsió és de 15º i un dia assolellat. Sóm pocs corredors. L'entorn no et deixa indiferent, és espectacular, ens ho estem passant d'allò més bé, i encara més pujant i baixant a St. Miquel de les Formigues, fent kms amb molta neu. Estem molt contents i motivats.


.....I ves per on, que arribem a la riera d'Osor a les 12 h en punt, disposats a avituallar-nos i continuar...... Però un senyor ens diu que "s'ha acabat", tal qual., que hi ha un tall de temps a les 12h i no podem continuar.
El miro i miro el gps, i li dic "que m'acullones"??, són les 12h en punt i ningú ens ha informat d'un tall de temps.

12:04 ....4 minuts negociant per passar

S'acosta un altre noi i ens diu el mateix.... que no!!
Li pregunto si podem continuar, doncs ens coneixem el recorregut.
La resposta és que no, que han canviat el recorregut.
Insisteixo...
Que no!!, que ja han tret les cintes.
Ho entenc.....però no ho puc entendre. Assumim i acceptem amb humilitat la decisió del punt de control, però no hi estic d'acord. Si amb en Jordi haguèssim sabut del tall de temps, hauriem augmentat el ritme, passant de 5,5 Km/h a 6,5Km/h, no tenim problema per això.

Un dia platejat, s'ha tornat gris i tapat de cop. Pel meu cap passa de tot i res de bo.....No sé el perque, però em ve al cap la frase de l'amic Fran: Cuando recortaron mi preciado dorsal sentía que me arrancaban el alma, quan a l'UTMB li van dir: “...je suis desolé, vous êtes arrivé 2 minutes en retard...”


Ens quedem amb el millor de la cursa:
L'espectacularitat d'un entorn, Les Guilleries..... i amb neu!!
Les super bones sensacions físiques.
La complicitat de dos germans que comparteixen feina, família, aficions esportives... i amistat.


Conclusió: Em sap molt de greu pel meu germà......en Jordi, anima de corredor, sabent que podia acabar amb 5h o 6h, s'ha quedat al meu costat tota l'estona, doncs sap que no puc córrer.....
I sí, potser hem anat massa lents, potser he fet massa fotos, potser he parat moltes vegades.....Potser s'ha d'esser una mica més flexible.

He fet i faig d'organitzador, col.laborador i controlador de temps de tall en més d'una Cursa, Ultra i Marató i Mitja.  Normalment es deixa un marge de temps pels corred@rs que arribin més tard del tall. Sempre i quan es trobin fisicament bé per acabar....  I quan arriben, no us podeu ni imaginar la seva emotiva i feliç arribada.
Paral·lelament, avui estava convidat per en Lluís Vila i en Jordi Garcia a una sortida Napaf Freestyle a Guilleries de 19km.......No he sabut triar bé.

Crònica de l'any passat, publicada i escrita per Jordi Alsina: Maratò Salvatge 4/03/12.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.