LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

ASCENCIÓ AL COMABONA I PETIT HOMENATGE A TERESA FARRIOL. 27/10/12.

Ni el fort vent de tramuntana ni la baixada de temperatures han estat excuses perquè un grup de trenta bons amics i amigues, arribats d'arreu de Catalunya ens plantéssim als peus del Pedraforca o Refugi d'Estassen per compartir una "emotiva" ascensió de tardor al Comabona.
És la segona vegada que convidat per la Núria R. Ciurana i en Fran Izquierdo trepitjo el Parc Natural Cadí- Moixeró, i la veritat és que m'ha encantat.
La matinal ha tingut una dualitat, la pujada al Comabona i el senzill però molt, molt emotiu petit homenatge a Teresa Farriol.

El recorregut:  Com sempre el detall "made in Fran" de presentar un per un els que participem de la caminada.
Doncs senzillament hem sortit del pàrquing d'Estassen 1.668 m, per la pista del Pedraforca al Collell, gaudint d'una explosió de colors, la natura a la tardor ens mostra una bellesa sorprenent, semblen paisatges trets de les millors escoles de pintura.
De sobte ens enfilem fins al Pas dels Gosolans 2.426 m, deixem enrere el bosc i carenem per terreny més pedregós i a estones suau fins al cim del Comabona. El fred i el fort vent de tramuntana ens diu que no som gaire ben rebuts aquí, però que caram!! tots hem fet cim i tot i la fred estem molt contents.
La baixada la fem gairebé pel mateix lloc.

Homenatge: Per qui no ho sàpiga, el dissabte 29 de setembre d'enguany i durant l'Ultra Cavalls de Vent la corredora veterana Teresa Farriol va perdre la vida. No explicaré els motius i detalls del perque, com..... Ja s'ha parlat molt. I tant de bo ara mateix no hagués d'escriure sobre això.
La caminada coincideix al Pas dels Gosolans, punt on la Teresa ens va deixar. Per aquest motiu l'hi hem escrit el seu nom amb pedres, 3A (nom abreviat en què era coneguda la Teresa).
Moment molt emotiu amb la presencia del fill i cunyat de la Teresa. Amb unes paraules de Rosa Amoros i en Fran.
Personalment no coneixia la Teresa, però pel que diu tothom qui la coneixia, era una persona disposada sempre a ajudar, aconsellar, amable i amb un esperit de superació molt alt.
Voldria fer extensible aquest petit homenatge també, per a en Joan V que ens va deixar amb 14 anys en una marxa de mort sobtada, el dia 30 de setembre 2012. Amic de la meva filla.

El fill de la Teresa
El millor: Els que portem uns anyets en  "Llarga Distància" sabem que hi ha cares i noms coneguts, que hem coincidit en alguna cursa encara que mai ens hem dit res, som coneguts però desconeguts.
Bé, doncs aquest fil imperceptible  fa que de vegades dos desconeguts siguin menys desconeguts del que podem ser, m'ha passat amb la Carme Campoy, amb qui hem coincidit en alguna cursa per Lleida, ha estat tot un luxe parlar amb tu Carme,  i amb en Josep Massaguer, qui es que no coneix a en "Massa"??. Per a mi són persones que estan en una altre divisió i els admiro.
FOTOS:



Reflexió:
Moltes vegades no podem evitar viure el moment que ens toca..... però, sí podem decidir com el volem viure'l.
Hi ha paraules que són més que lletres.. Una d'aquestes és la Màgia... ens hem d'omplir d'aquesta paraula per descobrir que pots arribar a qualsevol lloc.

TRACK:



Per si hi ha algun comentari o foto no desitjat, només m'ho heu de dir.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

"LA CABRA TIRA AL MONTE" o CÓRRER PER MUNTANYA. 21/10/2012.


El Trail-Running, l'UltraTrail, Trail-Walk..... O sigui caminar o córrer per la muntanya està de moda. Cada vegada hi ha més corred@rs i curses de muntanya. Fins i tot hi ha molts "runners" corredors habituals d'asfalt, que han substituït els carrers de la ciutat pels corriols de la muntanya, han substituït la samarreta i les malles "Nike" per les de "Salomon".
I és que el bosc, la muntanya té un no sé que especial, una vegada ho has provat i t'agrada, ja estàs captivat, t'enamora i el pitjor o millor de tot és..... que no hi ha antídot.
Sortida d'una UltraTrail
Els nostres pares i avis no entenen això d'anar a córrer, caminar, escalar, fins i tot passejar pel bosc i tornar a casa amb les mans buides, sense portar un cistell de bolets, espàrrecs, pinyes, un conill, llenya per l'hivern... es posen les mans al cap, anar a bosc i tornar sense cap profit, recompensa....... o Sí.
Les sensacions que tens són moltes, en Bruno Puighermanal amic corredor sempre diu: El que pregunta perquè ho fem, no ho pot entendre i el que ho pot entendre, no et pregunta.... ja ho sap. I la Núria R Ciurana amiga corredora desprès d'acabar una cursa de muntanya diu: M'he sentit molt VIVA  i molt ANIMAL. Mai millor dit.

França i Ultra Trail Du Mont Blanc són un punt de referencia a nivell mundial en curses de muntanya, en 10 anys ha experimentat un "boom" essent un dels països on s'organitzen mes de 3000 proves de muntanya a peu.
Aquest "boom" també el tenim a casa nostra, a Catalunya. Amb 10 anys hem passat d'anar a córrer una cursa una vegada al mes per falta de proves, a haver de triar cada setmana a on anar a córrer o caminar.
Hi ha més oferta que demanda, comparativament hi ha més marxes i curses que corred@rs.


Un exemple d'aquest creixement el podem trobar en qualsevol zona geogràfica de Catalunya.
Per exemple si agafem el triangle de St.Feliu de Guíxols- Sta.Cristina d'Aro- Castell d'Aro ens trobem amb les següents curses d'ara fa 10 anys i en l'actualitat:

*Marxes i curses de muntanya a peu amb inici i final o que passen per la zona ara fa 10 anys, al 2002:
-Cursa Popular de Sta. Cristina d'Aro.
-La Milla Urbana. St. Feliu de Guíxols.
-La Nocturna. St. Feliu de Guíxols.
-Marxa dels 20 Kms de Platja d'Aro.
-Ruta de l'Aigua. St. Feliu de Guíxols.


*Marxes i curses de muntanya a peu amb inici i final o que passen per la zona en l'actualitat, al 2014:
A més de les anteriors...
-Costa Brava Xtrem Running. 2a etapa s'inicia a St. Feliu de Guíxols.
-L'Escurçó. Castell d'Aro. Setembre.
-Cronoescalada/Matxolucada. St.Feliu de Guíxols. Agost.
-Marató de l'Ardenya. Amb 10 K, 21K, 42K i 65K. Sta. Cristina d'Aro. Desembre.
-Marató de les Vies Verdes. S'inicia a Girona i arriba a St. Feliu de Guíxols.
-Raid.
-Run Mediterranean Series. Platja d'Aro.
-Sa Guilla. Sta. Cristina d'Aro. Agost.
-St. Silvestre. St. Feliu de Guíxols. Desembre.
-Trailwaker Oxform. Arribada a St. Feliu de Guíxols.
-Transgavarres.  Novembre.
-Oncotrail- Octubre.
-Duatlo Costa Brava. Octubre.
-UT Ardenya 3 Trails. Octubre.
-Ultra Trail 3 Vies Verdes. 140 K. Sortida de Ripoll i arribada a St. Feliu de Guíxols.



Conciència:
De ben segur ens agrada tenir casa nostra ben neta, doncs quan anem al bosc més proper o més llunya és també casa nostra.
El bosc de manera gratuïta ens deixa gaudir plenament del que més ens agrada. Però l' altra cara de la moneda és la brutícia. Corredors, passants de pícnic, excursionistes, boletaires, caçadors, escaladors organitzadors de proves..... La muntanya s'embruta, hi ha camins i corriols que fan pena. La brutícia crida a la brutícia. Hem de prendre més consciència de l'impacte que sense voler generem en l'entorn.

Slut, Feina i Gràcies per la Visita.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

FRONTALS: NAO I MYO RXP DE PETZL. 15/10/12.

Els dies s'escurcen i la foscor de la nit guanya temps a la llum del dia.
Pels qui per feina i família hem d'entrenar a partir de les 20: 00h o 21: 00h de la nit, necessitem un bon frontal.
N A O
Amb el MYO RXP hem gastat moltes i moltes piles i hores d'entrenament nocturn, ara toca el torn del NAO. Doncs bet aquí els desavantatges i avantatges des del punt de vista d'un practicant de marxes i alguna cursa de muntanya curta o llarga distància, un esportista del "monton".

MYO RXP

MYO RXP:
A favor:
*Funciona amb tres piles, no t'has de preocupar de carrregar cap bateria. Amb 6 piles tens la llum garantida per tota una nit.
*140 lumens i dos modus de llum, localitzat i difuminat.
*Un frontal amb molt bona qualitat/preu.

En contra:
*La 1a generació del RXP (els primers) tenen el problema que deixen de funcionar el dia que més el necesites. El motiu és el trencament interior del cable que entra dins el capçal. A la 2a generació el cable ja esta reforçat.
2a generació Myo (entrada cable reforçat)
1a generació Myo (entrada  cable No reforçat)










NAO:
A favor:
*De 98 a 350 lúmens.
*Té un "mode" anomenat "reactive" que s'ajusta automàticament a la llum que necessites.
*Té un "mode" constant amb dos nivells de llum constants.
*És molt intuïtiu de fer servir i gairebé ni el notes que el portes posat.
*Possibilitat de funcionar amb 2 piles si ens quedem sense bateria.
*Un frontal que per anar amb bateria  és molt lleuger. Preu 140 a 150 eu

En contra:
*Si  tens el frontal Nao en mode "reactiu" i estàs corrent amb d'altres corredors, el Nao pot detectar la llum dels altres i automàticament baixar la intensitat de la llum.
*A tenir en compte pels qui fan ultres i maxes de nit, que l'autonomia de la bateria en mode "reactiu" al nivell màxim és de 4: 40h i el nivell econòmic és de 8: 00h.


Conclusió:  
El Myo RXP és un molt bon frontal per 75 o 80 eu.
El Nao és un frontal més "pijoteru". Personalment m'agrada que un frontal faci molta llum i el Nao és ideal per a entrenaments curts de 2 a 3 hores amb la seva màxima potencia de 250 a 300 lúmens. Pel contrari si el volem per tota una nit hem de dosificar i reduir la potencia de llum, tant  amb el mode reactiu com constant i anar amb 100 lúmens.... O bé portar un altre bateria de recanvi.

Més info a www.petzl.com.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.
 

dijous, 11 d’octubre de 2012

IV ULTRA TRAIL GUARA SOMONTANO. CRÒNICA. 6 i 7 /10/12.

4a Ultra Trail Guara Somontano, 6 i 7 d'octubre 2012.
Lloc i hora: Alquezar, Sierra de Guara. 8:30h Ultra. 9h Trail.
Distància:  Ultra: 98Km. Trail: 38Km.
Desnivell positiu: 4.500 mts.
Temps per acabar: Ultra: 24h. Trail: 10h.
Dorsal i temps: Carme, dorsal 44, temps 21:40h. Pere, dorsal 7,temps 21:40h.
Tècnica: CaKo, Caminar/trotar amb pals.
Inscrits: Ultra: 194. Arribats: 124.
               Trail: 245.  Arribats: 218.

 
Primer de tot voldria felicitar, estendre la ma i abraçar amb força a aquesta, si m'ho permeteu, "família de muntanya". Un grupet d'amics de St. Feliu de Guíxols que ens hem contagiat d'aquest mon Ultra i Trail, gent que nomes mirant-nos a la cara.... transmeten vida.....Eva Corral i la Làia, Fina Pulgarin, Carme Carmona, Magali Pol, Víctor Martínez, Pau Tirado, Jordi Costa "Jprix", Joan Pi, Miguel Martínez i Manel Tirado.
I el suport moral de la Magda Lupiañez, Laia, l'amic i "rival" de curses, el "Gran Jefe" d'A. E. Matxacuca en Quico Amador. Compartint un cap de setmana fent el que ens agrada, caminar o córrer i en un entorn màgic com és l'impressionant Sierra de Guara.
Vaig participar a la primera UTGS l'any 2009 amb 91 Kms en autosuficiència, nomes hi havia aigua als avituallaments, una de les millors Ultra que he fet mai, per no dir la millor. 
Suposo que de tant parlar de Guara, la meva companya, la Carme es va marcar com a objectiu fer la Ultra aquest any, i jo darrera d'ella, ja ho diuen.... "Tiran mas dos tetas que dos carretas".









La Cursa: Alquezar: 8: 30h del dissabte sortim a jugar al gran pati de l'escola (la Sierra de Guara) amb un munt d'amics/amigues amb la música de "el ultimo mohicano" i la tensió queda enrere. Pugem i baixem per corriols i pistes fins a Asque (8,6 Km) i tornem a Alquezar (14,4 Km) per les "pasarelas", aquí ens atrapen els primers corredors de la Trail que han sortit a les 9 h.
Sortim d'Alquezar i compartim recorregut amb la Fina, l'Eva, Joan i Jordi que van guanyant ritme i ens deixen enrere. Mes tard compartim kms amb en Manel Tirado, un "Totem" de la Llarga distància fent la Trail amb el seu fill en Pau i en Víctor, els dos "benjamines" de la cursa i la Magali. Arribem a La Viña (26 Km), punt estratègic, doncs se separen l'Ultra de la Trail.
Ens avituallem  i encarem cap a les Almunias, però hi ha una cosa que hem preocupa i és que no recordo si he fitxat al CP, davant el dubte i desprès de fer un quilometre torno a la Viña per fixar. Arribem a les Almunias (34 Km) amb la imatge d'un noi amb els peus destrossats, doncs portava unes "fivefingers" als peus en un terreny que tot es pedra.
Rodellar CP 5 i 44,1 Km, a costat arribar fins aquí per la calor i el desnivell, que ha passat factura a molts corredors que decidien deixar la cursa. Ens avituallem i anem a fer un entrepà de truita, cola i cafè en un bar (un consell d'en Manel molt encertat), estem molt sencers físicament i de cocu, tot i que hem baixat ritme (5Km/h).


Fins a Letosa (54,1Km) tenim l'oportunitat de veure l'espectacular Barranc de Mascún, un regal per la retina. És de nit i arribem a Las Bellostas (61,3Km), la nostra vitalitat contrasta amb la tristesa d'un escenari amb molts corredors que abandonen.
Una voluntària ens guia 500mts enmig de la foscor i ens anima, son una passada aquesta gent. Arribar a Pedro Buil i Sevil (79,8Km) ha estat el més dur, no per cansament, no per la nit...... Hi ha moltes i moltes pedres en aquest camí, donava la sensació d'esser en Mario Bross a dins d'un joc de la PlayStation.


Olorem l'arribada i gairebé ni parem a Radiquero, (93,1 Km). La simpatia de les voluntàries i la xocolata no es paga amb diners.
I finalment l'arribada a Alquezar, 98 Kms, 21: 40h amb moltes emocions, cansament, entusiasme, eufòria, llàgrimes.... I el que fa que aquesta Ultra sigui alguna cosa més...... En Kike, Javi i l'Arcadi rebent-nos  amb els braços oberts.


El millor: Ha estat veure la protagonista de la cursa, la Carme amb la satisfacció de fer realitat el seu gran repte, el seu gran somni i compartir-lo. I a sobre fent podi, 3ª Veterana.
Pot semblar "insultant" el que ara vaig a dir, però és la veritat,  desprès de fer 98Km per muntanya hem arribat molt sencers i sense tindre el síndrome de caminar com robots el dia desprès. Suposo que el fet de fer dos entrenaments setmanals de 14 Kms i de nit, mes un de 30 Km als 15 dies i sobretot sense obsessionar-nos.... a donat bon resultat.
A millorar: Per a mi tot ha estat molt correcte, però sembla que es va publicitar molt de solid als avituallaments que a l'hora de la veritat no hi eren. Sense ànim d'ofendre a ningú, jo també vaig abandonar temps era temps en una cursa per falta de "gasolina" als CP..... Senzillament vaig APRENDRE que per fer una Ultra, encara que et diguin que hi haurà pollastre a l'ast amb patates i bistec al roquefort, un s'ha de portar el menjar a sobre per fer 100Km, per si de cas.

Curiositats:
Vambes: HoKa.
Motxila/Cinturó: Carme: Motxila Salomon. Pere:Cinturo Decatlhon "Tunejat".
Menjar que portem a sobre cadascu: Surtit de 10 barretes, 8 mini entrepans de pernil, Sals minerals, datils, jalea real 5 sticks, un Monster (beguda energetica pel final). Sempre aigua.
Frontals: Carme: Mio RXP Petzl. Pere: NAO Petzl (cedit per Aresta).
Pals o bastons: Carme: Patfhinder. Pere: Black Diamond Ultra Distance.Tots dos de carbono.



Agraiments: La Carme y el que escriu només ens cal una paraula...... GRÀCIES Javi, Kike, Arcadi, Santi, LLeida Extrem, Voluntarios/Voluntarias,  nuestras mas sinceras felicitaciones y agradecimientos por habernos hecho disfrutar de unos dias por la Sierra de Guara....espectacular.
Animos que seguro el año que viene nos dareis mas y mejor. Un Abrazo!!

CRÒNICA RELACIONADA: FOTOS I TRACK UTGS 2012.
CLASSIFICACIONS 2012.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.



dilluns, 8 d’octubre de 2012

ULTRA TRAIL GUARA SOMONTANO, FOTOS I TRACK. 6i7/10/12.

Ultra Trail Guara Somontano
98Km 
5.400 Desnivell positiu
21:40 hores Temps emprat caminant, caKo.

Us deixo amb algunes fotos de la Ultra Trail Guara Somontano 2012, la crònica per més endavant.
Felicitar a l'organització i voluntaris.
La meva parella i el que escriu hem patit el que havíem de patir però hem gaudit al màxim d'aquesta Ultra Trail. Per tant i sense ànim d'ofendre a ningú, la Carme i jo ens ho hem passat de P TA MARE!!.


















Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.