LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 27 de juliol de 2012

107K.ULLDETER-RODA DE TER.1a MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.21 i 22/07/12

El dia que els meus nets/netes hem preguntin: Avi, i tu que vas fer per la independència de Catalunya??...... Doncs aquí esta la resposta, al capdavall tot això ho fem per ells.

Aquesta foto és important, les cames de cadascú són llibres de quilomètres, a l'esquerra la Carme i MªCarme, marxes de 40, 60, 90 Kms...Cap problema. En LluísTuneu amb la gorra, aquest any els Matxos, Emmona......En Joan Compte, ho sento Joan no puc deixar de dir-ho..... Spartatlhon 245Km/34h.

Nom: La Marxa.
Dia: 21 i 22 de Juliol de 2012.
Distància: 107 Kms.
Inici i arribada: Ulldeter- Roda de Ter.
Nº d'avituallaments: 12+1.
Temps: 22 hores.
Tècnica: Caminar a ritme amb pals.
Inscrits: 126. Arribats: 52.

Durant els mesos d'estiu normalment no fem curses/marxes de llarga distancia pel sol i la calor. Llavors perquè decidim fer 107K al pic de l'estiu??........ NO HO SE.
Potser la "culpa" ha estat de:
*La complicitat de la Mª Carme Tuneu fent-nos saber d'aquesta marxa tan llaminera.
*La Carme, la meva parella, aquest any tenia com a objectiu prioritari fer 100K.
*Les temperatures baixaven, a més la marxa començava dissabte a la tarda a Vallter amb 15º i enganxa la nit fent molts Kms amb un ambient fresc, és extraordinari.
*Personalment resseguir el riu Ter des del seu inici, sempre ha estat un projecte, un repte personal, una il·lusió..... De fa molt temps.
*I com no, viure i participar de la història de Catalunya.

Crònica/Sensacions: Un autocar ens porta fins als aparcaments de Vallter. Hem de pujar caminant fins al refugi d'Ulldeter, (d'on surt la marxa).
Estar envoltat per 126 persones que senten la passió de córrer o caminar és meravellós, si a més serveix per aportar cadascú a la seva manera, un petit granet de sorra demanant el que ens pertoca, és fantàstic.
Sortim la Carme, la MªCarme, en Lluís i el que escriu junts amb un "Visca Catalunya", "la gallina de pell" com diuen els Teres. I Baixem i baixem molt eufòrics cap avall sota un petit plugim. A Setcases ens hi plantem en un moment, d'aqui fins a Vilallonga de Ter ens fan resseguir un bon tram de "La Setdellonga". Anem tirant cap a Llanars i Camprodon, on hi arribem de dia encara, ens entaulem i sopem.

A St. Pau de Segúries hi arribem de nit. Ens plantem a St. Joan de les Abadesses a un ritme molt alt..... massa alt. Enfilem cap a Ripoll, 10K d'asfalt de la Ruta del Ferro. A Ripoll ens canviem els mitjons i apareix la sorpresa als peus en forma de butllofes. La humitat, la calor, el treball constant del peu fent el mateix moviment sense canvi de ritme: Butllofes. Tots estem igual.
Tirem endavant cap a la Farga de Bebié, una tirada de 14 Kms molt dura. Veiem despertar el dia tot arribant a St. Quirze de Besora. A partir d'aqui el Bitxo i en Genís ens acompanyaran i ens donaran energia fins a l'arribada. Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu van caient sota un sol imponent i cadascú amb el seu patiment.

Hi ha hagut un moment en què el camí era un pedregam i on cada pas era com trepitjar un llit d'espines, m'he mirat els meus amics i he vist l'esforç de superació personal quan les coses no són fàcils. Ha estat un d'aquells moments que no es poden descriure..... Els has de viure.
L'objectiu principal és arribar. De Manlleu a Roda de Ter m'he ratllat molt, sort del suport moral d'en Lluís que tota l'estona hem deia que faltava poc...... tot rient per sota el nas. A mida que guanyàvem metres i Kms l'ambient de festa es feia notar. La gent ens miraven i molt sorpresos ens preguntaven.... Vosaltres veniu d'Ulldeter??...... Si.... Llavors era un esclat de felicitacions i admiració. Aquest moment és màgic doncs t'he n'adones del que realment estàs fent i a un mateix li costa de creure.
 FOTOS:

 

Reflexió: Aquesta marxa/cursa ens ha fet veure "l'estrella", però estem molt contents d'haver-la acabat.
Voldria felicitar molt especialment i un per un a:
La Carme per aconseguir la seva primera 100 K, "ningú sap del que és capaç fins que ho intenta".
La Mª Carme Tuneu per la seva segona de 100K, "sap que una marxa de resistència és com la vida, en els moments més baixos s'ha de seguir".
I en LLuís Tuneu, pare de la Mª Carme.... I crec que una mica el pare de tots els qui compartim alguna aventura amb ell. La seva presència et dóna molta seguretat i confiança. Gràcies a tots.

Felicitar a organització, voluntaris i tothom qui d'alguna manera o altre hi ha participat.



Més fotos: LamarxaCatOsona

Croniques amigues:

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.




divendres, 20 de juliol de 2012

CÓRRER EN FEMENÍ.18/07/12.

CÓRRER EN FEMENÍ. 18/07/2012.
Escriure un post sobre les dones corredores des del punt de vista d'un home, és posar el llisto molt alt. Només espero estar a l'alçada. Per sort tinc una carta amagada que es diu..... experiència, l'experiència de molts anys compartint quilòmetres amb noies, dones, fèmines..... Elles són l'alegria d'una cursa. I espero compartir amb elles molts Kms més.


Cada dia hi ha més persones que practiquen el caminar o córrer per la muntanya. En les dones és tot un "boom", esta de moda.
Cinc anys enrere, intentar comprar unes malles per la teva companya, era difícil. Actualment a qualsevol botiga d'esports running hi trobem a parts iguals la secció de roba d'home i la de dona.
A dia d'avui el trail-running  i el running son esports molt populars.


Sembla que les dones en trails i ultratrails tenen les de guanyar, tot i que jugen amb desavantatge, perque: el transport de l'oxigen sol ser menor cap els músculs, la gran majoria tenen una "cadera" o meluc més ampla que dificulta una miqueta córrer, tenen més greix corporal......
Però compte tenen una important avantatge, els estrògens (hormones sexuals femenines), aquests aconsegueixen economitzar al màxim la despesa d'energia, cremant molt lentament els dipòsits de greix. És la clau pels atletes (homes i dones), per aguantar en probes d'ultraresistencia, i que les dones tenen en més quantitat.


Beneficis per a la dona quan camina o corre:

*Al córrer o caminar generen les famoses "endorfines", que tots coneixem com l'hormona de la felicitat.

*Millora la capacitat pulmonar.

*Ajuda a mantindré un pes adequat.

*Ajuda a eliminar toxines i millora la circulació.

*Manté a ratlle l'osteoporosi.

*Menys molèsties al cicle menstrual.

*I el més important, el cap funciona millor, combat l'estres. Tens l'estat d'anim i la motivació molt alta.

*Afronten el dolor i el patiment molt millor.
Hi ha molts més beneficis.....


Exemples de dones que sobresurten en trails i ultres en podríem dir moltes, seria una llista molt llarga i de ben segur que de manera injusta alguna no hi sortiria.... Per tant posarem com a exemple les de més renom, Olga Manko, Núria Picas, Emma Roca....


Com a corredor "home" la meva experiència compartint Kms amb fèmines en poques paraules.. "és del millor que m'ha passat".... Aprens, et poses al dia de tot i de tothom, rius molt.......


Anècdota com a corredor "home":
Any 2004, marató de muntanya, (llavors eren escasses aquestes curses), 36 corredors....... 1 corredora (que valenta).
Donen la sortida, vaig sol, bon ritme, arribo a l'avituallament del Km 15, davant meu el corriol marcat...... de sobte i a tota pastilla m'avança l'única corredora i sense avituallar-se. Surto disparat darrera seu, l'atrapo i...... Ostias!!!!...... És espectacular (amb perdó), té un cos modelat a cops de gimnàs, Nike de dalt a baix, no m'ho puc creure que vaig darrera seu i embadalit com un nen petit.


Km 25 es para en sec, que passa??... té una "pajara", s'ha quedat sense força. Li pregunto si vol abandonar.... Amb una mirada em vaig tindre prou per saber que volia acabar. Doncs trotant a les baixades i caminant a les pujades vam arribar, i tant que vam arribar..... Els últims!!

¿Que vaig aprendre d'aquesta corredora?
Que fer una marató amb una noia espectacular és el millor que li pot passar a un corredor..... NOooo!!... Però Síiii..... Però No No!!...... Que les noies són molt tossudes, fortes, optimistes i si tenen un objectiu, l'aconsegueixen.


Per acabar i esperant que la meva parella no és llegeixi aquest post....... Un OLE TU!! Ben fort per a totes les noies i dones de totes les edats que caminen o corren, a les que comencen, a les "veteranilles"..... Sortiu, entreneu i feu moltes marxes i moltes curses. UN PETONASSSSS!!!!

 P.D: Senyors a veure si espavilem, doncs aquestes dones a part de ser molt guapes.... Aviat ens atraparan.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

Font: Blog d'en David. Gràcies Rendirse Jamas.


dilluns, 16 de juliol de 2012

QUERALBS-NÚRIA-QUERALBS EN FAMÍLIA. I FOTOS CURSA VI OLLA DE NÚRIA 15/07/12.


La casualitat ha fet que tot arribant a Núria des de Queralbs en una excursió totalment familiar i amb nens/es, veiéssim arribar els primers corredors de la cursa de muntanya VI Olla de Núria.

FOTOS DELS PRIMERS EN ARRIBAR DE LA VI OLLA DE NÚRIA 15/07/12:

Noies:
Marta Garcia   2h 59´21´´
Anna Comet    2h 59´42´´
Tina Bes          3h 07´ 20´´
Nois:
Marc Pinsach         2h 17´ 19´´
Agustí Roc             2h 22´ 21´´
Jessed Hernàndez  2h 23´ 41´´

QUERALBS-NÚRIA- QUERALBS, Excursió Familiar 15/07/12:

Sens dubte és una de les excursions més facils i espectaculars, assequible per a tot tipus d'excursionista. Recorregut molt ben marcat.
Recomanable per fer amb nens i nenes de 7 a 14 anys.
Pots triar de fer-la de pujada i baixada, només de pujada  o bé de baixada gràcies al tren cremallera.
La travessa que va resseguint les Gorgues de Núria és un regal extraordinari. El riu Fresser forma un engorjat espectacular, i molt feréstec. Mentre caminem en ascens o descens gaudirem del riu, de camíns molt empedrats, de boscos de pins, de parets de roca vertical, d'una flora excepcional, del fresc soroll de l'aigua, del xiulet del tren.........
La durada de la travessa de Queralbs a Núria tot pujant és entre  2h 45´i 3h20´, de baixada cal preveure el mateix.
En quant al desnivell, doncs el punt de partida al poble de Queralbs està situat a 1220 m i Núria a 1964 m.


El millor:  Compartir la caminada amb uns amics, la Marta, en Narcis i les "peques" de la casa, la Celia, la Laura i la Maria.
El millor del millor: Fer una caminada amb nens vol dir que tard o d'hora apareixen les clàssiques frases; "Quan arribarem" o "hem fan mal els peus"........ Les frases han desaparegut amb les remullades a les Gorgues, sobretot a sota l'espectacular Pont del Cremal, on ens  hem ficat de caps i tot.



Salut, Feina, i Gràcies per la visita.






dissabte, 14 de juliol de 2012

FOTOS ULTIMA SORTIDA CAKO INIC. I LA NOCTURNA, PROPOSTA.

ÚLTIMA SORTIDA CAKO I NORDIC WALKING 02/07/12. 

L'última sortida Cako iniciació, va començar amb la novetat de fer una miqueta de tècnica Nòrdic Walking, 30 minuts més tard fèiem la sortida.
Una vegada més en "Pepo" del Centre Excursionista Montclar va ser el "Patfhinder" de l'expedició. Gran coneixedor de l'entorn, ens va sorprendre a tots amb un corriol que ens porta directament a una cala d'una bellesa molt salvatge i espectacular.
Diuen que el que queda d'una caminada  son les relacions amb les persones, realment és així, doncs la millor manera d' acabar la caminada va ser molt sorprenen i espontània....... Amb coca casolana, galetes i moscatell, tot cel·lebran el "cumple" i el sant de dos dels assistents.

FOTOS DE LA SORTIDA:



PROPOSTA PEL 21 de Juliol 2012, LA NOCTURNA.
La nocturna és una caminada de nit organitzada pel Centre Excursionista Montclar.
El recorregut d'uns 10Kms cada any es diferent, alhora el nombre de participants augmenta espectacularment any rere any.


Info: XVIII Caminada Nocturna-Sant Feliu de Guíxols.
21 de Juliol de 2012.
Sortida: A les 11 de la nit del Passeig del Mar (davant de l'Ajuntament).
Inscripcions: Una hora abans, al mateix lloc de la sortida.
Preu inscripció: 2 eu.
Fi de festa al racó de ponent amb còctel i remullada.
Recorregut a peu de dues hores i mitja aprox.
(Cal portar calçat còmode i llanterna).
Col.labora: Ajuntament de St. Feliu de Guíxols.

Afegir que he tingut el privilegi de fer el tastet del recorregut amb l'amic que l'ha dissenyat, en Pepo. És sorprenent, es pot dir que passem per llocs molt coneguts......Però realment molt desconeguts.










diumenge, 8 de juliol de 2012

OLLA DE NÚRIA. 07/07/2012.


Haver participat i ser finisher en una Ultra Trail  de 8.000 metres de desnivell positiu i 106 Kms......O el que és el mateix L'EMMONA, és un motiu prou immens per cel.lebrar-ho. En Lluís Tuneu i Ultraquim varen aconseguir aquest impressionant i merescut repte amb 33h 38´.
Per tant toca anar a dinar. Tot un privilegi ser un convidat d'uns grans amics.
La proposta per cel.lebrar-ho és anar a Núria...... Però es clar, no és tan fàcil. El dinar ens l'hem de guanyar i no si val agafar el tren cremallera, seria la via més ràpida. Tal com si fos una mitja marató d'alta muntanya o una quarta part de l'Emmona es decideix anar a Núria des de Fontalba. Hem fet la clàssica de les clàssiques de la Vall..... L'Olla de Núria.
No m'ha agradat..... m'ha encantat.

L'itinerari:  Fer 8 cims de gairebé 3.000mts d'alçada en una matinal.... és un luxe, és espectacular i al Ripollès.
A les 6h del matí ens trobem la Mª Carme Tuneu, Lluís Tuneu, en Lluís Pratdesaba i el Bitxo, en Joaquim a última hora no ha pogut vindre.
Sortím de Fontalba, una de les entradas a peu de la Vall, enfilem cap al mític Puigmal (2.910), com sempre amb un fort vent de benvinguda. Anem carenant i assolint cims...... Puigmal Petit (2.848), Pic Finestrelles (2.829), Pic d'Eina (2.786), Pic de Noufonts (2.861), Pic de Noucreus (2.799), Pic de la Fossa del Gegant (2.801), Pic de l'Àliga (2.428). Arribem a Núria i la millor manera de gaudir de la caminada, al voltant d'una taula i amb la millor companya. Només ens queda desfer el camí de Núria a Fontalba, uns 6 quilòmetres, que no surten al track.

Cal dir que hi ha dues maneres de fer l'Olla, una és pujant i baixant cada un dels seus cims i l'altre és "retallant" i carenant una mica per sota. Amb en Lluís Tuneu la paraula "retallar i no fer cim" no existeix al seu vocabulari.... Per tant el que escriu ha hagut de pujar / baixar i seguir les instruccions del "guia"....MKtxis l'Olla!!.
Una vegada més .... Gràcies Bitxo, M.Carme i LLuisos.


Per cert, el proper diumenge dia 15 de juliol  tindrà lloc la VI edició de la Cursa de l'Olla Vall de Núria.

Sensacions: Fer l'imponent circ de muntanyes que envolten el Santuari de Núria és una experiència molt autèntica, a més et dóna una sensació de seguretat increïble, doncs en tot moment tens el santuari a la vista.
Per a mi la muntanya és la llibertad, no hi ha regles.
Fer  esports de muntanya als Pirineus es un petit gran luxe.... Els Pirineus són unes de les muntanyes més belles del món i on pots....... Viure la vida.  

CRÒNICA AMIGA: 4 Potes.

TRACK on  falten 6 Km de tornada de Núria a Fontalba.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dijous, 5 de juliol de 2012

LA SETDELLONGA, CLASSIFICACIONS 1/07/ 2012 I VIDEO DE TV RIPOLLÉS

Clicant al seguent l'enllaç podreu saber les classificacions :

CLASSIFICACIONS LA SETDELLONGA Marató de Muntanya 2012.

Clicant al seguent enllaç podreu veure la crònica i fotos de la cursa:

LA SETDELLONGA, CRÒNICA I FOTOS, 2012



VIDEO DE TV RIPOLLÉS: Salut , Feina i Gràcies per la visita.

dimarts, 3 de juliol de 2012

LA SETDELLONGA.Marató de Muntanya. 01/07/2012.

Aquesta cursa i crec que parlo en nom de tots els qui et coneixem.... Va per tu Manel
Dia i lloc: 1 de juliol de 2012 a Vilallonga de Ter.
Distancia: 43 Kms.
Temps Total: 7h:58´´, 1h:30 menys que l'any 2011.
Desnivell: 2.232 de pujada, 2.456 de baixada.
Nº d'avituallaments: 8.
Inscrits: 127. Arribats:
Meteo: Tapat i pluja.

Repetim la marató de Vilallonga de Ter, petit poble dins la Vall del Ter que t'enamora, juntament amb els seus encisadors set nuclis de poblets i veïnats de mitja/alta muntanya per on passa la cursa. En paraules de l'Enric al pas de cada poblet; hem estat al paradís.
El recorregut és el mateix de cada any.... Si, però sempre és diferent.... Amb calor o fred, caminant o corrent, gaudint de l'entorn o de les sensacions, sol o amb companya....
La Cursa:Son les 5: 45 del matí, ens acostem a la sortida en la tèbia foscor d'una nit que vol anar a dormir, l'ambient és fresc i tots sabem que tard o d'hora plourà.
Amb la tarja de control a les mans de seguida ens trobem amb amics d'aquells que fan que un dia tapat com el d'avui es converteixi en un dia radiant i ple de llum. La relació que hem establert amb aquesta "tribu" de corredors/caminadors et fan sentir encara més viu i enamorat de tot plegat. Eva, Magali, Carme T, Carme, MiKel,Jordi Prix,Jordi, Enric T, Josep V, Lluís T....Persones extraordinaries i uniques que heu entrat amb força.

Les 6h i sortim, cadascú decideix el seu ritme. Mentre fem la primera pujada llarga i constant veiem sortir el sol enmig de les valls.... increïble. Desprès d'assolir el 1er Control de Pas amb l'Enric, la Carme, jo i a estones la Magali encarem cap a Tregurà, el 2on CP i el tercer El Catllar. Caminem a ritme a les pujades i trotem a les baixades a un ritme molt constant. Creuem la carretera i la segona pujada forta que ens porta a Llebro 4 CP.  Anem tirant cap el cinquè CP mentre la treva que teníem amb la meteo es va trencant.... L'Enric no li agrada la pluja, la Carme no li agraden els llamps..... I el que escriu es diverteix doncs la pluja ens ha atrapat i ja no ens deixarà.

Tornem a travessar la carretera cap el 6e CP a la Roca, tercera i última pujada durilla fins Abella, penúltim control. Dos últims Kms que compartim amb la parella més "Wapa" de la cursa, l'Eva i en  Jprix. La satisfacció de compartir un repte, no calen paraules. Moments d'eufòria enmig de felicitacions.



El Millor: L'entorn i l'itinerari amb molts corriols, alguns tècnics d´una gran bellesa, seduït pel descens del riu, enmig de boscos de pins,  pedra, fang, un terreny de mitja/alta muntanya que per córrer és un luxe, aixo sí... No ha estat fàcil. El marcatge impecable.
Els voluntaris dels avituallaments, molt pendents en tot moment, super amables, ens sentiem molt mimats.
Els avituallaments correctes. Gairebé un cada 5 Kms, que són molts. Pots fer la cursa tranquil.lament només amb un bidó d'aigua. Aixo si, no tan esplèndids com l'any passat.

Felicitar un per un a organitzadors i voluntaris per regalar-nos una petita/gran part del vostre temps d'un diumenge amb un somriure, unes paraules d'ànims, un vas d'aigua...... En especial a la Laura i l'Eva caps visibles de l'esdeveniment. Gràcies a tots per ajudar-nos a gaudir d'aquest repte.

CRÒNIQUES AMIGUES:  4 potes blog. 
                                            PapiMarató

Track d'en Josep Ventura: 


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.