LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 30 de juny de 2012

PROPERA SORTIDA CAKO/NW PER 02/07/12 i FOTOS DE L'ÚLTIMA SORTIDA


Pels qui volen coneixer els  beneficis del CaKo iniciació, (caminar amb pals).
Dia i hora:Dilluns 2 de juliol 2012. A les 20:30h.
Lloc: A Sant Feliu de Guixols. Al Passeig del Mar (dav ajuntament).
Durada: 1h 30 minuts aprox.
Sortida: Serà la sortida número 12.
Recorregut: Per decidir.
Material: Pals, frontal per si de cas i calçat comode.
Qui pot vindre:  Tothom, amb ganes de caminar.
Que fem: caminar amb pals, tècnica Cako d'iniciació, el que es coneix com el Nordik Walking a la "catalana".
Per aquesta sortida esperem comptar amb l'Anne, que ens ensenyarà un petit tast del Nordic Walking.
Pel sol fet de caminar activem tot el cos, si a mes caminem amb pals millorem la qualitat física del nostre cos.
Obert a tothom que tingui ganes de caminar una estona i gratis...... sí sí GRATIS.
No deixis que t'ho expliquin.


Cadascú hi participa sota la seva responsabilitat.


FOTOS DE L'ÚLTIMA SORTIDA:


Salut , Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

diumenge, 24 de juny de 2012

PETIT ENTRENAMENT A VALLTER 23/06/12.


Pels qui treballem de 8h a 20h de dilluns a divendres i compartim els moments més feliços amb els fills/filles el cap de setmana, fer una gestió del temps per l'entrenament és molt complicat.
Ves per on que aquest dissabte el temps ens ha regalat un "oasi" de quatre hores per fer un entrenament de qualitat.
Decidim anar a Vallter, moure'ns entre els 2.200mts i 2.882mts d'alçada, adaptar el cos a l'alçada i alhora ens omplim una miqueta  de glòbuls vermells. A vista "La Setdellonga" pel proper 1 de juliol, és important.
Amb la Carme hem fet un "entrenillo" clàssic a Vallter, enllaçar el pic de la Dona 2.704 m, pel Coll de Mentet, cap a Bastiments 2.882 m, baixar fins el Coll de la Marrana, assolir el Gra de Fajol i cap al pàrking de les pistes de Vallter.

Que es pot dir d'aquest entorn, la natura de l'alta muntanya a Vallter és un tresor que tenim i cal conservar. El que ens entra per la retina és fantàstic, màgic, salvatge , pur........
Fer un entrenament d'alta muntanya per petit que sigui, és sinònim de qualitat, si a més el fem a l'important serralada del Pirineu que juntament amb els Alps, són les més importants d'Europa, l'entrenament pren una c a t e g o r i a espectacular.


Això sí, per entrenar a alta muntanya, haurem de tindre en compte:

Tindre molt clar l'itinerari que farem i les seves característiques, amb el grau de dificultat.
Conèixer el desnivell, la durada i la dificultat del camí.
L'equipament mínim amb hidratació/farmaciola i gore.
I sobretot conèixer la climatologia. Molt canviant a alta muntanya.

Curiositat/reflexió: 
Voldria fer un petit incís sobre l'evolució del Trailrunning a l'alta muntanya. No deu fer ni cinc anys, pels voltants del 2008 que fer cims de 2.500 a 3.000 mts d'alçada tot corrent/caminant per entrenar, era una cosa estranya de veure pels que feien excursionisme clàssic, veure un "tiu" amb unes vambes, unes malles i samarreta curtes, un bidó d'aigua i un gore lligat a la cintura...... Era una cosa rara, a mi més d'una vegada i amb to irònic, m'havien dit que a on tenia la motxilla i les botes.
Actualment i als mesos de l'estiu on l'activitat s'intensifica, el panorama a canviat i molt, els practicants de l'excursionisme i el Trailrunnig a alta muntanya es poden donar la ma, gairebé m'atreveixo a dir que és al 50%.
Curses  de llarga  distancia al Pirineu més oriental com l'Emona o Bastions han ajudat i molt a l'evolució del  Trailrunning, Trailwalk i CaKo a l'alta muntanya.

Segons Track de Wikiloc surten 11,53 Km amb 970 desnivell positiu.
Segons Garmin surten  11,50 Km amb 1.032 desnivell positiu.


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.


divendres, 22 de juny de 2012

CAMPIONAT D'ESPANYA DE NATACIÓ AMB ALETES.Crònica de la Maria Alsina 16 i 17/06/12.

Una vegada més St. Feliu de Guíxols ha estat l'escenari d'un important esdeveniment esportiu. Els Campionats d'Espanya de Natació amb Aletes.
Els dies 16 i 17 de juny a la piscina de la Corxera. S'ha de dir que tots hi sortim guanyant. Els atletes d'arreu del pais gaudint d'una competició a la Costa Brava, els familiars dels atletes que han estat una multitud, omplint els carrers, comerços, hotels, mercat..... Donant vida i disfrutant alhora de l'entorn a St. Feliu de Guixols. I nosaltres els millors anfitrions.
A.C. Xaloc ha aconseguit ser subcampió d'Espanya, desprès de dos anys consecutius essent Campions d'Espanya. El segon lloc era impensable aquest any, degut a l'alt nivell i aportació de nedadors/dores dels altres clubs. L'esforç dels nois i noies del Xaloc ha tingut el seu premí.
Felicitats a tots nedadors/dores, entrenadors, voluntaris i familiars.

Us deixo amb la crònica d'una nedadora del A.C.Xaloc, la Maria Alsina, (14 anys):
Els equips que van participar als Campionats d'Espanya són: Delphins, Babel, Tafalla, Cadas (guanyadors),Los Cristianos, Natació per Tothom, Bellesport, Mediterrani, Veloz, San Juan, Igarondo, Xaloc......
A la primera jornada em va tocar fer 100mts escafandre a la primera serie, inaugurava el campionat, i volia estar a l'alçada. Em vaig preparar i van donar la sortida. Cada vegada que feia la volta anava més ràpid i al sortir de l'aigua vaig veure el meu temps..... 52 segons. Peró hi havia una altra serie i..... només una nedadora em va superar, la meva companya d'equip, la Saida. Vam fer podi, 1era i 2ona, un bon començament.

Desprès em tocava fer 800 superfície i amb un peu molt adolorit els vaig acabar quedant 10ena.
La segona jornada va anar molt millor, sobretot els relleus. Vam quedar primers en relleus i érem: la Saida, la Cristina, la Làia i jo. Els infantils i els cadets ho van fer molt bé també.
La tercera jornada, diumenge al matí, va anar força bé per tot l'equip Xaloc. Jo havia de nedar 200 superfície i volia baixar de 2 minuts, peró vaig fer 2 minuts.
La quarta i última jornada va ser la més intensa.
Em tocava fer 50 Apnea. Vaig preparar les ulleres, la gorra i em vaig tirar. A la volta vaig veure que anava quarta i vaig anar el més ràpid possible, però no vaig poder quedar tercera per unes mil·lèsimes de segon. Quina "ràbia", molt enfadada amb mi mateixa.
La Maria, HiperMegaConcentrada.


I per fi van arribar els relleus on allà tots vam arrasar, excepte els infantils masculins que van tindre un petit problema.
Els Campions d'aquest any van ser el Cadas (Aragó), nosaltres el Xaloc Subcampions i el Babel (Alacant) va quedar tercer.
Tot i que vam quedar segons, ho vam celebrar com si haguessim quedat primers. L'any que ve volem tornar a intentar guanyar aquets campionats.
Per acabar voldria fer una abraçada ben forta a tots i cada un dels meus companys d'equip i entrenadors: Saida, Laia, Mar, Cristina, Mireia, Celia,Lluna, Mireia, Mar, Clara, Claudia, Laura, Bilal,Carlos, Quim, Arnau, Axel, Max, Pau, Victor, Oscar, Un noi que no sé com es diu, entrenadors; J.Mª Esteve, Jordi, Rafa.A tots els Juniors i Seniors per ajudar.
Molt contenta pel resultat personal, de 6 proves en que vaig participar 3 van ser podi, 2 medalles d'or i una de plata.

Els Campionats d'una manera visual gràcies a les fotos de la Maria Jose Sanchez Chillon:


Entrades Relacionades: X MEMORIAL ROBERTO JAUREGUI. 
                                  CAMPIONATS DE CATALUNYA MONOALETA.

Salut i Feina.

dilluns, 18 de juny de 2012

38 PUJADA A LA SALUT. Crònica i Fotos.17/06/12.

Cursa: Pujada a la Salut.
Dia i Lloc: 17 de Juny 2012. St. Feliu de Pallerols.
Kms: 3.
Desnivell: 552.
Inscrits:300.
Tania: 2ona de Catg 36-45 amb 37 minuts 48 s.
Carme: 3era de Catg 36-45 amb 42 minuts 43s.
Miguel: 15é de la General amb 27 minuts 58s.
El que escriu: 35 minuts 12s.


Ens plantegem de fer la Pujada a la Salut. Comença a les 8h del matí, són 3 Km i a les 10:30 podem estar aviat a casa..Dit i Fet!!
  
La cursa: Té un no sé que molt especial, és molt curta però t'omple moltíssim, cada segon el vius intensament, amb el cap, amb el cor, amb les cames.
38 anys de la Pujada a la Salut són molts anys. He crescut com a trailrunner fent aquesta pujada, temps era temps , em té el cor robat i si puc cada any m'escapo per fer-la. És el bressol dels corredors de muntanya del Gironès a la Garrotxa.
Una cursa organitzada per corredors per a corredors/caminadors que té l'èxit garantit.
La sortida és cronometrada i de dos en dos en un espai d'uns segons a partir de les 8h del matí. Sense chips, sense codi de barres..... sense "osties en vinagre", a l'antiga. Tens un dorsal que per rigurós ordre d'inscripció esta apuntat l'hora i minut en que surts. Quan arribes a la Salut es tanca el crono. Impecable.

Sensacions: La Tania i la Carme han sortit davant nostre, en Miguel i jo a punt per sortir. En pocs segons el batec del cor s'accelera, gairebé puc sentir el del meu amic. Dues maneres diferents de fer la Pujada, en Miguel corre com el vent de tramuntana i jo camino amb el "peu a baix" i sense parar. Falta poc, el linier ens mira amb el cronometre a les mans, ens desitgem sort, ens veiem allà dalt..... La pell se'ns eriça..... Quatre.... Tres.... Dos..............

El millor: L'ambient de cursa que es respira en tot moment.
L'organització et fa sentir un nen mimat. Un 10,10.
La gran quantitat de premis per a tothom, les copes, l'esmorzar, la samarreta...... Tot.
La gran quantitat de mainada amb els pares i mares, tot sols, fent la cursa o la caminada, és un gran indicador de futur. I que St. Feliu de Pallerols és una fabrica, un bressol, una mina de futurs atletes ara i des de fa molts anys.


El millor del milor: Els amics amb qui hem compartit la matinal, amics coneguts i d'altres que han passat a ser-ho. La Tània, Carme, Miguel, Lidia, PatriK, Jordi, Carles..... i en especial la"Quima", corredora local i que manté el seu record femení des de l'any 1990.

Amb la Quima, una foto que no té preu.
Curiositat: Quan era petit i anava per la carretera amb el cotxe dels pares, els diumenge anàvem a Amer o a Olot. Era inevitable veure en algun moment  a la Quima entrenant per la carretera.

Val a dir que llavors era una cosa estranya veure algú corrents i amb pantaló curt, doncs més encara veure  una noia corrents i per la carretera. La Quima és tota una institució a la zona, un Totem i un exemple per a molts corredors/dores.
 

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

divendres, 15 de juny de 2012

SERPS I CÓRRER O CAMINAR PER MUNTANYA. 14/06/12.

Amb el permís de la Lidia
Els qui hem passat de l'asfalt a la muntanya o alternem les dues coses alhora, entrenem en dos escenaris diferents.
L'un amb la seguretat dels carrers, la llum artificial a la nit, la gent pels carrers, el no estar sol....... A la muntanya l'entorn ens regala un paisatge diferent cada dia i on per descomptat no estem sols.
Ocells, senglars, insectes, guilles, lluerts, SERPS...... El bosc és casa seva i nosaltres els convidats.

Ara que el dia s'ha allargat, fa més calor, hi ha més llum solar. Les serps surten de les seves habitacions per córrer pels passadissos de casa seva.... El bosc.

M'he animat a escriure aquest post perquè en tres dies consecutius d'entrenament ens hem trobat amb aquets silenciosos rèptils:

Dilluns, en Jordi baixant per un corriol de l'Ardenya litoral, de sobte al mig del corriol, una serp gruixuda, negre, i cos més aviat curt, (segurament un escurçó), desprès de seguir cadascú el seu camí..... En Jordi baixant el corriol i batent el record d'en Killian Jornet en baixades.

Dimarts, la Carme i jo fent un entrenament de pujada, de sobte la Carme s'atura i em pregunta: l'has vist??...
i jo que si he vist?? el que ??..... La serp. Ostia!! Cames ajudeu-me!! Havíem passat per sobre d'ella.

Dimecres, de nit, tot fent els estiraments post entrenament, tinc l'estranya sensació de què no estic sol, a un metre davant meu una serp prima i llarga, totalment quieta.

Mesures preventives alhora d'entrenar per muntanya amb risc de rèptils:

Hem d'evitar llocs poc coneguts i amb una espessa vegetació.

Intentar no anar sols.

Evitar passar per camps d'herba mitja, corriols molt atepeïts...

Evitar introduir les mans en forats d'arbres, caus amb pedres....

Tindre una visio molt neta i amplia en tot moment del corriol o camí per on correm/caminem.

Si ens trobem una serp, no farem moviments ofensius, no ens hi acostarem, no l'agafarem encara que sembli morta.

Mesures en cas de mossegada d'un rèptil:

Intentar tranquil.litzar-nos.

No menjar ni beure. Com a molt beure aigua.

Si podem netejar la ferida amb aigua i sabó, mai amb alcohol, fang...

Treure peces de roba o objectes que comprimeixin la ferida, (mitjons, pulseres...).

Trucar al telefon d'emergencies 112. Urg Médiques 061.

Anar al Centre Mèdic més proper i el més aviat possible.

De totes maneres, de totes les serps que s'arrosseguen pels Països Catalans, hem d'estar alerta nomes d'una, de l'escurçó. De mossegada verinosa, encara que molt rarament fatal, de cos gruixut i curt, cap triangular. Aprofito, doncs a Castell d'Aro es fa la Cursa/Marxa de l'Escurçó, per tindre a l'agenda al setembre.

Per fer-hi un cop d'ull, per als amants dels amfibis i rèptils: Amfibis i Rèptils de les Gavarres i l'Ardenya. 
blog de l'Eudald Pujol.

Curiositat: Diuen que quan somies amb serps o en veus alguna, és un senyal de bona sort...... Per si de cas he anat a buscar loteria. Manies i Supersticions.
Un dels dies en que he passat més por, va ser en una pista a les Guilleries, a vint metres davant meu es va creuar i a tota pastilla un llangardaix o lluert de color verd, que feia mig metre de llarg. Semblava un cocodril. Em vaig quedar sense sang, acollonit....

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

diumenge, 10 de juny de 2012

CAMPIONATS DE CATALUNYA MONOALETA. Crònica/Fotos/Video. 2 i 3/06/12

Dissabte desprès de fer la Trail Coll de Nargo varem anar a Barcelona per veure competir la Maria. Un orgull com a pares veure la Maria recollir els fruits en forma de 6 medalles. Alhora pels fills, veure't que estas al seu costat els hi dona un plus de confiança i seguretat, en momets competitius tant importants per a ells.


Dia i Lloc: 2 i 3 de Juny. Piscina Regente Mendieta. Barcelona.
Equips: A. E. Bellsport.
             C.E.Mediterrani.
             Natació Per Tothom  Lleida.
              A.C.Xaloc.
Modalitat: Natació amb Aletes.
Categoria: Infantil/Cadet/Junior/Senior.

Els nedad@rs del A. C.Xaloc infantils/cadets(l'equip de la Maria), van participar als Campionats de Catalunya a Barcelona.
Val a dir que "jugar al camp contrari" sempre és difícil i la piscina Regente Mendieta és una piscina molt dura a l'hora de competir amb els locals.
A.C.Xaloc ha quedat en 3a posició per equips.
Tenint en compte que el sistema de puntuació a part de fer el màxim de podis per club, és que el club tingui molts nedad@rs per a cada prova. Mediterrani i Bellsport tenen un "batallo" de nedad@rs, tenen moltes més possibilitats de ser primers.
Però el més important és que els nois i noies s'ho han passat molt bé nedant, patint i competint. I qui més qui menys s'ha endut medalla.


Els podis de la Maria Alsina (la meva filla) han estat:
800 mts superfície: 2ona.
200 mts superfície: 2ona.
100 mts escafandre: 2ona.
50 mts Apnea: 2ona.
4x50 relleus: 1 eres.
4x100 relleus:1eres.

Video de Natació amb aletes, apnea 50mts:



FOTOS DE LA MARIA JOSE SANCHEZ.DISSABTE.

FOTOS DE LA MARIA JOSE SANCHEZ.DIUMENGE.

Ara toca pensar en els Campionats d'Espanya que tindran lloc a Sant Feliu de Guíxols els dies 16 i 17 de Juny. Essent així St. Feliu i A.C.Xaloc, ciutat i club amfitrions d'aquest important esdeveniment.
A. C. Xaloc és Campió d'Espanya dels dos últims anys, 2010 i 201. Això vol dir que s'ha de defensar aquest títol amb les dents i les aletes, s'ha de donar-ho tot. Que per alguna cosa s'entrena. O sigui que Xaloquins.... Sang, Brillo i a Guanyar. Molta Sort i a passar-ho bé.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.




divendres, 8 de juny de 2012

PROPOSTA CAKO INIC PEL 11/06/12. I FOTOS ÚLTIMA SORTIDA.


Pels qui volen coneixer els  beneficis del CaKo iniciació, (caminar amb pals).
Dia i hora: 11 de Juny 2012. A les 20:30h.
Lloc: A Sant Feliu de Guixols. Al Passeig del Mar (dav ajuntament).
Durada: 1h 30 minuts aprox.
Sortida: Serà la sortida número 11.
Recorregut: Per decidir.
Material: Pals, frontal per si de cas i calçat comode.
Qui pot vindre:  Tothom, amb ganes de caminar.
Que fem: caminar amb pals, tècnica Cako d'iniciació, el que es coneix com el Nordik Walking a la "catalana".
Pel sol fet de caminar activem tot el cos, si a mes caminem amb pals millorem la qualitat física del nostre cos.
Obert a tothom que tingui ganes de caminar una estona i gratis...... sí sí GRATIS.
No deixis que t'ho expliquin.


Cadascú hi participa sota la seva responsabilitat.


FOTOS DE L'ÚLTIMA SORTIDA:


Salut , Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dimarts, 5 de juny de 2012

II TRAIL i III ULTRA TRAIL COLL DE NARGÓ. 2i3/06/2012.

Dia i Lloc:  2 i 3  de Juny 2012 a Coll de Nargó.
Km: 35.
Desnivell: 2.225 positius. Gairebé tot el desnivell + als primers 20 Kms.
Dorsals: Carme 311. Pere 302.
Tècnica: CaKo (caminar/trotar amb pals)
Temperatura:  Sol i molta calor. Per sobre dels 35º.


Abans d'escriure res voldria dir que em trec el barret i es mereixen tot el meu respecte, TOTS els corredors/dores de la Trail i sobretot, no tinc paraules per d'escriure l'admiració envers TOTS els de l'Ultra tant si han fet 15K, 20K, 30K 50K... o els 99K. Doncs a part d'estar molt ben preparat físicament per afrontar qualsevol de les dues proves, es necessitaven moltes més coses...... Tirar de cap, dosificar-se molt en tot, ser autosuficient, saber afrontar situacions límit..... i soportar la calor.
De ben segur un dels Trails i Ultratrails més durs del país. Un 30% d'arribats ho diu tot.
La Trail ha estat l'avantsala  de l'infern..... l'Ultra ha estat l'infern.
La Carme i jo repetim per segon any a la Trail, perquè?? Ens va agradar molt l'any passat. Tot i que és el mateix recorregut sempre és diferent. Al 2011 amb fred, fang i molta pluja, aquest any amb sol, terreny sec i molta calor.

La Cursa Trail: Arribem a Coll de Nargó un dia abans, pot semblar una tonteria però el cos s'adapta a l'alçada. A més anem a buscar els dorsals/chip/bossa.... i escoltem el brieffing d'en Kike amb tranquil.litat.
En Kike (un dels organitzadors) ens avisa que farà molta calor, que portem molta aigua a sobre i que allà dalt no hi ha masies habitades, pobles..... No hi ha res, estem sols.
Dissabte, 8: 30  sortim de Coll de Nargó 550mts, com sempre dels últims. Deu-ni-do les samarretes  dels corredors; Maratons de mil i un desert, Montblancs,  Curses Xtremes  que et deixen amb la boca oberta.... Escoltar a on estan inscrits, el que ha fet un o ha deixat de fer l'altre..... Et sents molt i molt i molt petit...... però bé diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura.
El primer objectiu és Fenollet 9,4K, punt de control, desprès de fer la primera pujada forta passant el Tossal de Salamó (1.140 mts) i Montanissell, la Carme va fent al seu ritme i jo m'hi adapto. Fa calor i al CP arribem buits d'aigua, omplim i cap amunt.

Ens enfilem per un corriol molt tècnic, portem 12K i ens trobem una corredora de l'Ultra que plega. Arribem a una pista. Forta baixada que compartim amb una parella vestits de dalt a baix amb Salomon i el "noi-escombra" de l'Ultra. El corriol ens deixa en una pista. Ens adonem que tenim un quart de litre d'aigua per a tots dos i queden 5 km fins el 2on CP amb una de les pujades més dures. Que esta passant??..... Fa moltíssima calor. Tenim mitja coca-cola que ens guardem per si ens deshidratem.

Ara l'objectiu preferent és trobar aigua per poder arribar a l'avituallament de Finestres. De sobte anem trobant corredors  "aparcats" al costat de la pista, a l'ombra d'algun arbre, ens diuen que "finsaquihearribat", els demanem si tenen aigua, ningú té aigua..... Més corredors que abandonen i la mateixa pregunta, Teniu aigua??     I  SÍ, un noi, l'Andreu no dubte en donar-nos el seu bidó d'aigua.
Avituallament d'aigua
Afrontem la pujada fins al Pas de Finestres i a mitja pujada escoltem el dolç soroll d'aigua com brolla. Estem salvats, veure i beure aigua, amb la parella "Salomon". Mentre ens refresquem  penso que estem vivint una situació primitiva...... Necessitàvem aigua i l'instint de supervivència ens ha portat fins aquest fil d'aigua que ens permetrà continuar.
Deixem els Salomon enrere i  assolim el Pas de Finestres deixant pel camí molts corredors exhausts per la calor.
Finestres, 2on CP, 20 K, punt on es divideix la Trail de l'Ultra, ens trobem amb una escena que a un li sap molt greu, molts corredors que han decidit plegar.
Ens avituallem a tope i amb el subídon d'haver fet el pitjor anem cap a les Masies, 3er CP i 30,7 K. La calor és irreal, entrem en una vall i la sensació és d'estar dins un forn.
Arribem a les Masies i ja nomes queden 5 quilòmetres. Li pregunto a la Carme com esta físicament, em diu que esta buida i sense forces. El que escriu pel contrari, té una bestia dins que vol sortir, ella ho percep i quedem a l'arribada. Quatre quilòmetres de felicitat absoluta i amb ganes de fer més, tot arribant a Coll de Nargó i esperar la meva parella.

De l'Ultra no puc ni vull parlar-ne, doncs NO l'he fet.  Aixo sí el blog és obert a comentaris per si algu vol dir la seva.

El Millor:  Les persones amb qui hem fet camí, en Xavier Caros compartint la primera pujada, inspira molta confiança i tranquil·litat. Un grup de "Tierra Vertical", molt divertits i xerraires, en especial un d'alt i gros amb una "cueta". La parella de Salomon, tot un plaer. L'Andreu, no ha dubtat en donar-nos "agüita". I com no en Jordi Xaus i els Germans Teres, tots tres i des de fa molts anys un referent per a mi i la "tribu" ultrarun / ultrawalk, uns gegants de l'esport i millors persones.

El Pitjor:  La caiguda de la Carme al Km 21, caiguda tonta amb molta xapa i pintura superficial. Res greu.
La intensa calor i la falta d'aigua. Potser s'hauria d'haver previst algun punt més d'aigua entre els avituallaments.

El Millor del Millor: La Carme 3a veterana i Pere 10e veterà.

Reflexions/opinió: La Ultra Trail Coll de Nargó va néixer al 2010, amb la filosofia dels de Lleida Extrem com a una prova en autosuficiència (només hi havia aigua). a la 2a i 3a edició hi ha avituallaments.
Si és difícil acabar un Ultra, més difícil és decidir el moment de plegar. (Aquest moment també l'he viscut algun cop)
He pogut veure l'arribada dels corredors de Ultra que han decidit aband..... no m'agrada aquesta paraula, millor dir dels qui "finsaquihearribat", i he vist les dues cares de la moneda. Els qui han agafat una "emprenyada" i tothom tenia la culpa de tot. I els qui entenen que "finsaquihearribat" forma part del joc. I no passa res.
Una Ultra és com un llibre, el compres (t'inscrius), el llegeixes (corres), i si t'agrada i et fa sentir bé...... l'acabes.... o no.
L'any que ve si la malaltia ho permet.....repetirem.




Salut, Feina i Gràcies per la Visita.