LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 28 d’abril de 2012

7é CAMPUS DE TECNIFICACIÓ DE NATACIÓ AMB ALETES 21-22/04/2012.



21-22 d'Abril de 2012.
Lloc: Poliesportiu Municipal Sergio Manzano de l'Hospitalet de Llobregat.
Per als nedadors/dores que han estat seleccionats per a participar al Campus de tecnificació, és una recompensa i tot un privilegi poder-hi anar.
La rutina esportiva dels dos dies en que consta el Campus, bàsicament tracta de què els participants aprenguin:
* Més tècnica, resistència i motivació.
* La importància de l'escalfament i tornada a la calma.
* Treball en equip.

Per als entrenadors:
*Analitzen i avaluen la tècnica dels participants.
*Controlen el nivell de rendiment.
* Formar un equip de competició per a la selecció catalana.


S'han escollit els millors nedadors/dores del club A.E.Bellsport, C.E.Mediterrani i A.C.Xaloc.
De l'A.C.Xaloc han estat seleccionats 5 nedadors i 7 nedadores, entre ells la Maria, la meva filla.......Un orgull.
Han estat dos dies en què han nedat, nedat, nedat i nedat amb el peu a baix.

Crec que una de les coses més importants d'aquest esdeveniment, és que els nedadors/dores aprenen d'entrenadors que no són els seus, això és molt enriquidor tant per als uns com per als altres.
Per altre banda els participants ho donen tot i més, doncs saben que d'aquí sortirà la selecció catalana que anirà a competir a Tolosa.
Important també, és que els nedadors/dores estant durant tot l'any competint entre ells, i aquí conviuen per formar-se com a equip.
De l'A.C.Xaloc han participat al Campus la Celia, Cristina, Laia. Laura, Saida, Maria, Axel, Carlos, Max,  Pau i Victor.

P.D. La Maria ha estat seleccionada per formar equip amb la selecció catalana.

Salut i Feina.

dilluns, 23 d’abril de 2012

2a ULTRA CAKO GUILLERIES XTREM 21/04/2012

21/04/2012. Impossible descriure en paraules les emocions en acabar un entrenament ultra compartit amb un grup de bons amics. La duresa es transforma en un somriure.... el millor regal.
Fitxa:
2a Ultra CaKo Guilleries Xtrem. 21 d'abril 2012.
Modalitat: Autosuficiencia. CaKo.
Lloc: Guilleries. Inici: La Cellera de Ter.
Recorregut: 59 Km
Desnivell: 2.221 positiu/ 2.303 negatiu.
Participants: 10.    2 corrent i 8 cako.
Temps Total: 12 h, els més lents. 9h 15´´ els més rapids.



Els ingredients de la 2a edició de l'Ultra Cako Guilleres Xtrem han estat en primer lloc, el recorregut per corriols i boscos gairebé verges, on els rierols, la vegetació, i les espectaculars panoràmiques damunt el pantà de Susqueda, Collsacabra, Valls d'Osor i Ter, ens han fet gaudir plenament d'un ambient típic de Guilleries.

I en segon lloc la qualitat extrema dels amics que hi han participat. Persones que fan que un dia gris es transformi en un dia radiant.  Ha donat com a resultat una ultra d'una categoria difícil de superar.



El millor: Els convidats d'aquesta segona edició, que han estat:

Eva Prix: Ens ha contagiat d'aire fresc i vitalitat en els primers Kms.

Magali: Coneix bé qué és fer 30, 60, 90 o 100 Km. No ho sembla, però és forta, sap tirar endavant quan arriba aquell moment en què el cos diu prou.

Andreu: Un luxe tenir-lo d'amic. Ha fet la prova corrent amb un temps de 9 hores.

MiKel: Un tiu molt ben parit, si senyor. Un diamant en brut i millor persona. Ha fet la prova corrent amb un temps de 9 hores.

Antoni: Tot un gentleman. Caminar al seu costat en silenci és més enriquidor que la millor conversa.

Enric Torra: El Comandant. Li dóna caliu i alegria a una marxa, sens dubte l'haurien de contractar per participar a les marxes.

Josep Ventura: Col·leccionista de marxes de resistència, Napaf, caminades. S'apunta a tot i ho acaba tot.

Ultraquim: No cal dir que sense la seva energia aquesta Ultra no hauria estat possible. Sempre al davant, estirant el grup, fent-nos marcar un ritme alt. Ens ha fet baixar el temps 2 hores respecte el de l'any passat.



El recorregut: Sortim de la Cellera i ens enfilem per corriols, primer a Puigdefrou, impressionant balconada cap a totes bandes, i després a St. Gregori, guanyant el primer desnivell important, gairebé uns 1000 mts positius, des d'on podem contemplar els boscos de pins Douglas .

Baixem fins al Coll de Nafré trotant. Important i antic nus de comunicació entre les valls d'Osor i Susqueda. Hem fet 15 Km i trobem el cotxe de suport, dinem. Ara hem de preveure una volta llarga pujant al Santuari del Coll i carenejant fins a Can Serrallonga per boscos amb grans exemplars de castanyers, roures i faigs.

Baixem fins a l'embassament de Susqueda, gairebé tocant a Sau i planegem per pista tot vorejant l'embassament fins a Coll de Nafré, aquesta part ha esta molt dura. Baixem cap a Osor i fem un entrepà per afrontar l'última part amb fort desnivell fins a tocar St. Gregori, per la Vall d'Osor i arribar a la Cellera passant per Becdejú Vell.

Els nostres aliats han estat, la temperatura que ens ha permés gaudir d'una invasió d'olors i colors. Amb una previsió de pluja que ens ha respectat fins gairebé el final. I el terreny humit amb l'al.licient de la ufanor i la verdor de la primavera.



La logística o suport en una marxa, cursa..... és tan important que fins i tot pot decidir l'èxit de la prova. Un any més agrair molt, molt i molt el suport logístic de la Pili i l'Ernest, sense ells no hauria estat possible. Gràcies!!

Crònica relacionada: Ultraquim.

                          

 

Reflexió:  Després de pel·lícules, novel·les, cançons, llibres..... quan arribes al Mas de Can Serrallonga, és molt trist veure el lamentable estat ruïnós del Mas. Probablement el bandoler més famós de la seva època a Catalunya i el lloc on la història va escriure part de la seva vida, resta abandonada. Hauria de ser un lloc de pelegrinatge pels catalans...... o potser millor així, doncs encara ens farien pagar entrada.

FOTOS D'EN JOSEP V.

Per últim, agrair la rapidesssa i bona cuina del Restaurant El Cor de Guilleries a Osor.
I agrair al supermercat Esclat de St.Feliu de Guíxols l'obsequi als participants.


 Ara toca "descans actiu". Per molta gent ara comença la temporada forta, la Carme i jo portem un mes de març i abril amb molts Kms a les cames, només els quatre ultims dissabtes sumen 204Km. El cos necessita recuperar els minerals, vitamines, energia....... per tornar-lo a posar al límit.

Salut i Feina.

divendres, 20 d’abril de 2012

CAMINADA SOLIDARIA i KAYAK AMB ULTRAQUIM. 15/04/2012.

KAYAK AMB ULTRAQUIM:
Amb el temps un aprèn a valorar el sentit de l'amistat. Els amícs és la part del jardí que s'ha de cuidar.
L'amíc Joaquim Verdalet o Ultraquim per a les xarxes socials, té un virus que es diu "nopucparar". Nedador, corredor, ciclista..... especialista en llarga distancia, amb un curriculum esportiu impressionant.
En Joaquim té molts reptes per assolir dins la seva agenda esportiva del 2012, però n'hi ha un que ha dissenyat amb molta cura, passió..... il·lusio . És un repte personal made in Ultraquim.

Quan en Joaquim em va dir si li podia donar un cop de má amb la logística i el seguiment en Kayak  a mar obert, no m'ho vaig pensar ni dues vegades. El que s'ha de fer per un amíc..... li tinc por al mar. Les pors hi són per superar-les, aixó diuen.
Aquest diumenge hem fet una proba, en Joaquim nedant i jo al seu costat amb el Kayak seguint-lo i vigilant. Crec que tot ha sortit prou bé. A punt per fer més sortides abans del dia D, on el suport no pot fallar.
Intentar aportar el meu granet de sorra perquè aquest ...... amíc, gaudeixi plenament del seu repte és molt important per a mi.

CAMINADA SOLIDARIA A STA. CRISTINA D'ARO.15/04/2012
Mentre un estava dins al mar, la familia gaudint de la muntanya. A la Caminada Solidaria del Matxacuca Trepitjada Solidaria, en benefici d'Intermón Oxfam, per poder participar a la Trailwalker 2012.
S'han fet tres grups, un grup de corredors, un altre de btt i l'altre de caminadors. Uns han anat cap a l'Ardenya i els altres als peus de les Gavarres.

La millor manera de moure el cos i gaudir de l'entorn és caminant. La family han anat amb el grup de caminadors,  i han arribat molt contentes, els hi ha agradat moltíssim..... que a la Carme i les meves filles els hi hagi encantat i sorprès alhora una caminada, vol dir que el guia ha fet una bona feina amb el disseny de l'itinerari. Felicitats.
 Salut i Feina.

diumenge, 15 d’abril de 2012

PUIGDEFROU EXHAUST 2012. 14/04/2012.

Una Pujadeta
La Cursa: 16 Km. Fet

Desnivell positiu: 1.290 mts.

Alçada Puigdefrou: 843m

Lloc: La Cellera de Ter.

Temps per acabar: 3h30¨.

Dorsals: Carme 88, Pere 89.



 En una cursa curta pots arribar cansat.... o esgotat físicament, però si arribes cansat i esgotat al mateix temps vol dir que estàs EXHAUST. Això passa una vegada a l'any i té un nom... la Puigdefrou Exhaust.
No cal dir que els organitzadors, "els amícs de l'entorn",  s'han superat en aquesta 2a edició, dissenyant un recorregut de 2 km més llarg respecte al de l'any passat i que s'han fet notar a les cames. El marcatge impecable. Els voluntaris molt pendents del corredor, un10, 10.
Cursa molllltttt explosiva, rapida, duríssima pel desnivell, en un entorn salvatge impressionant.
Amb la complicitat del temps, havent plogut el dia abans, el terreny era perfecte per córrer o caminar.
Minuts abans de sortir.

Crònica / sensacions:  Recollim els dorsals coincidint amb amics i coneguts, en Llorenç organitzador de l'exitosa Maratrail de Bonmatí, en Pepe de la Puigdefrou, en Pau........ Només per l'ambient de cursa ja et sens motivat.
7 dies desprès de fer 87 Km a Cap de Creus, em pregunto que coi hi faig aquí, amb un dorsal al pit, envoltat de 160 corredors/dores, en una cursa de muntanya curta però que tothom va amb les revolucions molt altes..... la veritat és que NO HO SE. Tinc l'osteoporosi que no hem deixa córrer, però el repte de fer 16 km en 3 hores és molt llaminer i fent Cako és possible. S'ha de viure intensament el present i lluitar pel que ha de passar. Sempre hem d'intentar superar-nos.
L'estratègia és sortir caminant i anar pujant el ritme,  la Carme ha fet bé els deures i a acabat amb molt bones sensacions. Però aquí el que escriu  contagiat per l'eufòria de la sortida amb el "peu a baix". Ha estat com si un Jeep amb motor diesel Perkins anès al darrera d'una  colla de Porches i Ferraris desbocats.  Anar a un ritme més alt del normal, sense fer estiraments,  tard o d'hora has de pagar un peatge.
Així amb molt bones sensacions pujant per Can Torra, la Bessonera, baixant fins a tocar la Cellera, tornar a pujar encarant el desnivell més gran de Puigdefrou..... de sobte els bessons i la planta dels peus s'han quedat clavats, no podia ni caminar. Amb molta paciència he parat, he fet estiraments i he continuat baixant molt el ritme,  "las muñecas de famosa" m'haguessin avançat, beure molta aigua i menjar.  L'objectiu era arribar.
He patit com un burro, de tot s'aprèn i si hagués estat fàcil no hauria assaborit l'arribada tan rica i plena de sensacions com la d'avui.
Felicitar a tots els corredors/dores, als que han fet podi, crec que han estat tres corredors locals, als que han arribat més tard, als últims..... i als que no han arribat, un motiu per tornar-hi l'any vinent. Ànims.


Curiositats:  Del llibre de l'escriptor Xavier Junquera: L'any 1890, el cartògraf i tinent de l'exèrcit Juli Serra va descriure Puigdefrou com : " Aquel cono que en forma de cucurucho vuelta para abajo se descubria desde Anglès y que se denomina en el país el Puig Frau....". Sembla que l'ascensió no va ser fàcil, ja que continua explicant: "Paso a paso conseguimos dominar su cumbre, no sin trabajo ni molestias, pues la cuesta continuada fatigaba mucho a los caballos y apretaba el calor con mucha fuerza...."

La setmana que ve tornem a Puigdefrou per fer la 2a Ultra Cako Guilleries Xtrem de 60Km.

Salut i Feina.

divendres, 13 d’abril de 2012

PROPOSTA Pel 21/04/2012: 2a Ultra Cako Guilleries Xtrem TASTET I FOTOS 31/03/12.

Proposta pel  21 d'abril 2012:
FITXA:
La Cellera- Puigdefrou-St.Gregori- Coll de Nafrè- Stari del Coll- Can Serrallonga- a tocar Pantà de Sau- Pantà de Susqueda- Coll de Nafrè- Osor- Can Serra- La Cellera.
Segurament sortirem dos grups, un grup que anirà més rápid (Trail-runners)) i un altre que anirà mes lent (Trail-Walkers) .
Dia i hora:  21 d'Abril , 7:30.
Lloc de sortida:La Cellera de Ter. Aparcament al costat del bar "La Preso". Hi ha el carril bici. Entrada per Mobles Noell.
Kms:  60Km.
Punt de suport: Un, per ón passarem dues vegades, doncs el recorregut té forma de 8.
La primera part és més tècnica i amb corriols, la segona part és més planera i amb molta pista.
La ruta no esta marcada, serà guiada o gps.



Info al detall: Per al grup més lent; Sortim i agafem el just i necessari, la resta (dinar, equipació...) la deixarem al cotxe de suport,  que trobarem al punt de sortida i desprès estarà al Coll de Nafrè, a uns 20 K de la sortida.

Al Coll de Nafrè tindrem el cotxe de suport, cadascú s'ha de portar lo seu i ser autosuficient, el cotxe el trobarem en dues ocasions, km 20 i al 45 +/-, no hi ha punts d'aigua ni menjar en el recorregut, (a part del cotxe de suport). Així que s'ha de calcular bé.
Coll de Nafrè Km20, dinem i agafem menjar i equipament, quan el tornem a trobar és probable que sigui fosc.

Km 50 +/-, Osor. L'idea és sopar suau i rapid al restaurant  El Cor de les Guilleries. Així no ens carreguem tant, i agafem forces per l'ultima pujada, sense entaular-nos massa, el restaurant restarà avisat.

Arribada a la Cellera, càlcul aproximat, la idea és anar a ritme, al voltant de les 12 h nit per al grup lent i per al ràpid molt més aviat.

Aquest repte és totalment anàrquic, sense organització, ni classificacions, en autosuficiència alimentaria, cadascú participa sota la seva responsabilitat, entenent que s'esta físicament preparat per aquest repte. 
Per a més info a: alsina@infoal.com   i  ultraquim@hotmail.com  CAL CONFIRMACIÓ.

TRACK ULTRA CAKO GUILLERIES

Perfil:

Tastet i fotos del que serà la segona part del recorregut de la 2ª Ultra Cako Guillleries Xtrem 2012.
Un dels recorreguts més adequats per conèixer, olorar i assaborir aquestes muntanyes envoltades d'una encisadora solitud.

La segona part de la 2aUCGX surt de l'important i antic Coll de Nafré cap al Santuari del Coll, mirador excepcional sobre el Collsacabra i Guilleries,ens dirigim per boscos plens d'histories de persecusions, bregues, bandolers.....cap a les ruines de la casa del bandoler més conegut de Guilleries, en Joan Sala o de Serrallonga.

Desprès de recórrer i a mitja altura el vessant nord del massís de St. Benet baixem fins l'embassament de Susqueda a l'altura de l'església de St. Martí de Querós, dona la sensació de què les aigües no volem acabar-la negant, és molt guapa. Aquí ens trobem amb la part més mental, doncs tením davant nostre la pista ample que ressegueix l'embassament fins la presa de Susqueda.

Aquesta segona part és un entrenament ideal per a persones que entrenen per a la Trailwalker.

Crònica relacionada i 1a part de l'itinerari aqui.

Protagonistes d'aquest entrenament:  la Magali, la Carme i jo.

Salut i Feina.

dilluns, 9 d’abril de 2012

24 HORES CAP DE CREUS. 8a Marxa de Resistència.CRÒNICA. 7i8/04/2012.

7 i 8 d'abril de 2012.
Kms: 87. Fet.Desnivell: 3.000+ mts.
Temps Total: 20h 45min.
Inscrits: 412.
Dorsals: Carme 301 i Pere 302.
Controls: 16.
Meteo: Calor, pluja, fred i tramuntana.
Web de la Marxa 24 h del Cap de Creus. 
Llistat d'arribada.

Motors de Gran Cilindrada en Femeni

Una marxa de resistència o ultra resistència és com un llibre, fa temps que en parlen molt bé, té molt bona critica, això t'engresca i tens curiositat, fins que un dia entres a una llibreria, el veus allà, el cor s'accelera i com qui no ho vol fer, el compres.... ja estàs inscrit.

Les pagines seran els quilòmetres, els capítols els punts de control i tu en seràs un dels protagonistes on el final l'escrius tu.
La Cap de Creus  té 87 pàgines o Kms que et donen moltes alegries i molts patiments.

A la sortida ens trobem un grup d'amics amb els motors a punt i els dipòsits plens. La Tània, la M.Carme T, la Magali, la Carme, en MiKel, en Lluís T, l'Enric (Comandant), i en Josep V. Alguns som veterans de la CdC i d'altres ho van a provar.



La Marxa:  El soroll del petard de sortida ens fa deixar els nervis enrere. Sortim vorejant la costa del Port de Llança a Cap Ras, aquí li donem l'esquena al mar per enfilar-nos al Puig d'Esquer, 600mts d'alçada, és un balcó espectacular de tot l'Empordà i Cap de Creus. En MiKel que fa la marxa corrent ja enfila cap a St Pere de Rodes. La resta del grup baixem amb fort desnivell fins a Llança, on ens hem ben guanyat els macarrons i alhora aprofitem per recuperar, sobretot els peus doncs la calor es fa notar. 




Castell de St.Salvador

Afrontem la part amb més desnivell fins a St Pere de Rodes i Castell de St. Salvador, 670mts. Del Castell al Coll de St. Genís grimpant per la salvatge i espectacular carena,  és la part més guapa de la marxa.


Toca fer pista tot entrant al Parc Natural del Cap de Creus fins a Cala Jòncols, el cel es va tapant. 
Arribem al poble més oriental de la península, Cadaqués, sembla acabat de pintar de blanc. S'ha fet de nit i sopem. Els voluntaris no paren i no ens falta de res, menjar, beure, caliu....
Queden 28 Kms, ens posem els frontals i.... Ostia!! en Torra ha obert el frontal i s'ha fet de dia, ens deixa acollonits!!. El camí fins el Far de Cap de Creus s'endureix, és més pedregós i comença a ploure, però el grup anem tots junts i ens en sortim prou bé.


Del Far de Cap de Creus al Port de Selva passant per St. Baldiri és el tram més dur físic i mental, ara pujes, ara baixes, ara tornes a pujar....

A Port de la Selva, la pluja ens ha deixat però entrant al Camí de Ronda, la fúria de la tramuntana ens dona una brutal rebuda, ens diu que no ho tindrem fàcil per acabar d'arribar. Però res ni ningú ens pot aturar i el grup arribem a Llança cansats, junts i molt contents.

El millor: L'ambient i els amícs amb qui em compartit la marxa.

El millor del millor: El recorregut, un privilegi gaudir durant 20h45´´ de l'extrem més oriental del Pirineu, on la terra s'aixeca del mar, travessant cales, carenes, valls, pobles.....

Sensacions: He sortit amb les vertebres dorsals molt adolorides com sempre, però a Cala Joncols no sé el perque, han marxat tots els mals i he tingut molt bones sensacions fins l'arribada.


Felicitar a l'organització i voluntaris per tot, és d'agrair i admirar que en dies festius hi hagi persones que ens ajuden a fer més fàcil una marxa. Gràcies.



Salut i Feina.

diumenge, 8 d’abril de 2012

24 HORES CAP DE CREUS. 8a Marxa de Resistència. FOTOS i TRACK.7i8/04/2012.

7i8 d'abril del 2012.
Us convido a fer un cop d'ull a algunes de les fotos i track de l'espectacular 8a Marxa de Resistència del Cap de Creus 2012. Amb un grup d'amics que hi hem participat i que compartim aquest esport/addicciò/aficiò com és el Trail-walk/Trail-run, d'una manera mooooolt dura..... pero molt sana.

Amics: Tània, Maria Carme T, Magali, Carme, Lluís T, MiKel, Enric T (Comandant), Josep V.




La crònica per més endavant.
Salut i Feina

dimecres, 4 d’abril de 2012

PROPOSTES D'EQUIPS LOCALS PER LA TRAILWALKER 01/04/2012.

A la recta final de la TrailWalker, hi trobem diferents propostes d'equips locals de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro.
Un dels reptes esportius i solidaris més importants de l'any i que amb les seves aportacions economiques, ajuden a lluitar contra la fam i la pobresa al món .
Aconseguir els 1.500 eu minims que cada equip necesita per a poder participar a la Trailwalker d' Intermon Oxfam, moltes vegades és més dificil que realitzar el recorregut.
Per aixo quatre equips locals tenen les seves  propostes d'última hora.

L'equip del Matxacuca Trepjada Solidaria ens proposa:
*15 d'abril, una caminada solidaria per l'Ardenya.
*20 d'abril, a les 21h, una xerrada amb el multi-aventurer Albert Bosch, a l'espai Ridaura de Sta. Cristina d'Aro.

L'equip del Centre Excursionista Montclar ens proposa:
*7 d'abril, Cursa per a gent gran, a concretar.
*8 d'abril, Cursa de mares/pares amb cotxet, a concretar.
*15 d'abril, Cursa popular, a concretar.

L'equip Tramuntana Dreams ens proposa:  
*7 d'abril, 7h de la tarda al teatre municipal de St. Feliu de Guixols, concert;"El millor ha d'arribar".

L'equip  Guíxols Solidari, es pot seguir al seu blog: Guíxols Solidari blog


Per últim dir que el blog és obert a tothom .

Salut,  Feina i molta SORT.

diumenge, 1 d’abril de 2012

CAKO, CAMINAR/ CÓRRER AMB PALS O BASTONS EN LLARGA DISTANCIA. 01/04/12

Fa uns anys si m'haguessin preguntat que vol dir fer CACO, no hauria sabut donar una resposta coherent, ara sé que és la combinació de caminar i córrer sense pals. Més difícil hauria estat dir alguna cosa sobre la paraula CAKO, que és el que intentarem explicar en aquest post.


Pot semblar una mica atrevit parlar d'una activitat que pels qui fem muntanya sense adonar-nos practiquem, caminar o córrer amb pals, però quin nom té aquesta activitat? CAKO...... algú ho havia de dir.


CaKo és combinació de caminar-córrer amb pals, barreja de trail-running i trail-walking amb pals.
No hi ha normes, només els pals i nosaltres. Pals que farem servir de manera instintiva a cada moment, adaptant-nos a cada tipus de terreny.
Els pals han de ser per a nosaltres com pels animals de quatre potes les extremitats de davant.
Aprendre la coordinació, l'equilibri i la força. Saber practicar aquests tres conceptes junts ens obre una muntanya de possibilitats.
On es pot practicar? A qualsevol terreny: sorra, neu, alta/mitja muntanya, urbà......

Hi trobem 4 modalitats:
INICIACIÓ: Millorem la resistencia de base.
Millorem la força muscular.
Ens adaptem al terreny i descobrim l'entorn.

VOLUM: Tirades llargues, acumular Kms, desnivell, hores, adaptació al medi. Volum pautat; fent canvis de ritmes, series....

RITME LLIURE: Diferents ritmes adaptat al terreny, al nostre físic, tipus d'entrenament. Un decideix sobre la marxa el que més li convé. Pots córrer a les pujades impulsat amb els pals, protegir l'impacte de les articulacions a les baixades....

CAKO DE QUALITAT: Aquí hem de fer com els afinadors de formatge francès, un formatge que ja és bo, fer-lo més bo: Afinar-lo. Treballem distàncies més curtes, buscant perfils semblants als de la cursa/competició que farem. Treballant ritmes, materials, roba......

Interesssant video Ultra Trail Vall Nord.



IMPORTANT:
Hem de tenir en compte que al fer Cako amb pals: utilitzem grups musculars diferents que al passar de caminar-córrer i a la inversa, les cames estan més fresques, si a més li afegim que repartim l'esforç amb els pals treballant el tronc superior, els quàdriceps, soleos, abductors, bessons, tibials...... van més descansats, les recuperacions són més ràpides.
El treball muscular caminar-córrer-pals, distribuïm la càrrega de treball a una major quantitat de parts del cos i augmentàs la teva capacitat de rendiment.
Les lesions, micro-ruptures, sobre-esforç.... si apareixen, tarden el doble de temps en aparèixer.... o senzillament no apareixen.
RESUMINT: 
Si aconseguim una bona tècnica, pots pujar una pujada caminant amb pals, igual de ràpid que fent-la corrent i sense pals, amb moltes menys pulsacions minut.
Economia muscular, possés en marxa molts músculs que sense pals no ho fas.
Menys desgast energètic i hibrid, no re-escalfem el sistema i ens deshidratem menys.
I el cocu, els canvis de ritme i movent el 90% del cos, són mentalment... bones sensacions.
Algu pot dir: Aixo pot crear addicciò, no necesariament, es com portar unes ulleres, una gorra, un frontal..... tu els portes a sobre i decideixes el moment de fer-ho servir. 

Salut i feina.