LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 25 de març de 2012

GR-92. ST.FELIU DE GUIXOLS-TOSSA DE MAR-ST.FELIU DE GUIXOLS.24/03/2012

Poder gestionar el temps per a fer un entrenament mig/llarg caKo (Trail-run+Trail-walk), durant el cap de setmana, és tot un repte.
La família ho és tot per nosaltres i intentem passar el màxim de temps junts.... fer pinya. Però ves per on que el dissabte i sense tenir-ho programat disposem de 6 hores per fer un entrenament de qualitat.

 Quan era corredor, un dels entrenaments obligats, i que sovint fèiem amb en Jesús, amic corredor, era resseguir el GR-92 de St. Feliu de Guíxols a Tossa de Mar i tornar pel Massís de Cadiretes. Depenent del punt de sortida i del punt d'arribada aconsegueixes fer uns 42 quilometres, una marató de muntanya excel·lent i al costat de casa.
Dit i fet, aprofitem aquest regal en el temps i decidim fer GR-92.
A més tením l'excusa de provar la nova adquisició en material trail -run, la motxilla "Salomon Advanced Skin S-Lab 12", o sia la motxilla d'en Killian, però la de 12 lts. El test ha donat un 10 sobre 10. És una miqueta "Karilla". Però en llarga distància el que escriu no pot portar motxilla, llavors la meva companya ha de portar moltes vegades la roba extra seva i la meva. El que busca la Carme en una motxilla és que sigui comode, que tingui capacitat, fàcil per hidratar-se i facilitat per accedir a barretes i entrepans sense descordar. La Salomon és perfecte, esperem amortitzarla.



Recorregut: l'itinerari és una passada, potser hi ha molta pista, però queda difuminat per l'espectacularitat de l'entorn, mar i muntanya.... la Costa Brava.
Sortim de St. Feliu per Casa Nova, de seguida ens enfilem per corriol cap a Coll de l'Escorpí i Creu d'en Barraquer, pista ampla cap a la Trencada, anem guanyant alçada fins al Coll de Montagut i l'esplendit mirador de Puig ses Cadiretes, continuem ara sí amb forta baixada fins a Tossa, 2: 15h. Coca-cola/entrepa i tornada cap a St. Feliu.
Temps Total: 5:51 h.
Temps en Moviment: 5:30 h.

Tecnica: CaKo, barreja de Trail-run i Trail-walk amb pals.

El millor: Totttt!!, l'espectacle de la natura amb l'olor de mar salada, increïble. Un bon entrenament.

El pitjor: Res..... Buenu!! la dolça pujadeta de tornada de Tossa a Puig ses Cadiretes.


Salut i Feina.

dimarts, 20 de març de 2012

2ª Ultra CakoGuilleriesXtrem i 2ªPuigdefrou Exahust. Tastet 18/03/2012

Arribant a Puigdefrou
Dit i fet, per diumenge toca fer un entrenament Cako, barreja de Trail-Run i Trail Walk amb pals, de qualitat, sense preses , de més de vint quilòmetres i amb desnivell.
Perquè decidim de fer un entrenament amb desnivell? No ho se, pel que pugui venir i estar preparats. No hi ha objectius obssesivament concrets.
Qualsevol lloc de Catalunya és idoni per fer Cako..... mentre hi hagi il·lusió i l'excusa de provar unes vambes, uns pals, una motxilla, el terreny per on passara una cursa.....
Cap a Coll de Nafré
A vista tenim ganes de fer la 2a Puigdefrou Exhaust 2012 . I preparar el recorregut de la 2a Ultra Cako Guilleries Xtrem 2012.... doncs ja tenim una bona excusa per fer l'entrenament al cor de les Guilleries. Les dues proves coincideixen en alguns talls o trams dintre del seus respectius recorreguts. La Puigdefrou Exhaust explosiva, curta i rapida comparteix escenari amb la UCGX 12 més llarga i en autosuficiencia, viure la vida en estat pur.

Itinerari:  Sortim de la Cellera i ens enfilem per corriols pel mig de la boscúria en forta pujada cap a Puigdefrou, 843m, la recompensa esta servida amb aquest balcó cap a Collsacabra, Pirineus, Garrotxa, Vall d'Osor, Gironès.....
Desprès d'esmorzar, hem de seguir cap a ponent amb forta pujada passant per la casa en ruïnes de Can Serra fins a St. Gregori, 1090 m.
St.Gregori
Baixem de St. Gregori  amb la sensació d'estar en un bosc del Canadà.... doncs No!!!, estem a Guilleries (Girona) i passem pel mig d'un bosc de pins Douglas, que tot i no ser autòctons, són d'una gran bellesa i espectacularitat. Anem baixant i amb unes panoràmiques del Collsacabra, Vall del Clascar immillorables a les acaballes de l'hivern, arribem al Coll de Nafré. Coll que comunica la Vall de Susqueda amb la Vall d'Osor desde molt antic.
I anem baixant fins a Osor intentant seguir el ritme que marca la meva femina preferida..... Wooooaaaoo!!
A Osor és obligatori fer una parada al restaurant El Cor de Guilleries, ens entaulem 30 minuts, ja ens coneixen i saben que anem per feina, l'Albert és un tiu collonut, espontani i rialler,  el menjar deliciós i  econòmic... que més es pot demanar.
Amb l'Albert al restaurant Cor d Guilleries
Deixem Osor  i ens endinsem per pista i amb desnivell constant de pujada pels Bancs, Masferrer, enmig de boscos de pins i alzines fins a sota Puigdefrou. El dia es comença a tapar. Baixem cap a Becdejú i..... Nooo! la Carme ha trobat espàrrecs, parada llarga i obligada. Arribada a la Cellera amb bones sensacions, amb 30 Km a les cames, i 1530m desnivell positiu.
Baixant per Becdejú

El millor: Desprès de quatre setmanes amb els tibials i l'extensor del dit gros contracturats, anar recuperant cada dia platja amunt platja avall amb les onades acariciant els peus.... tornem a posar el motor a punt, a poc a poc i amb seny a fer camí.

El millor del millor:  Sentir vibrar els sentits d'aquesta natura salvatge..... Les Guilleries.
I el caliu del Restaurant El Cor de les Guilleries.

El pitjor: Veure el bosc a dia 18 de març 2012, molt, molt i molt sec. La primavera entrara aviat i amb molta set. Esperem que plogui.

Pendent: Amb aquest entrenament hem fet de La Cellera a Coll de Nafré els que seran  primers Kms de l'Ultra. I de Coll de Nafré a La Cellera els últims Kms de l'Ultra. Queda pendent d'anar a veure com estan camins i corriols de la 2ª part de l'Ultra, del Coll al Pantà de Sau passant per Can Serrallonga. Per concretar la data, segurament el 21-22 d'abril.




Video de pujada per corriol cap a Puigdefrou:


Salut i Feina.                   

dissabte, 17 de març de 2012

NAPAF Familiar als Gorgs d'Estiula 11/03/2012.

Moltes vegades quan gaudim intensament d'aquells moments per haver conquerit un cim, escoltar la màgia d'un gorg, endinsar-nos en un bosc antic...... Els que tenim fills/filles, ens inunda un sentiment de tristor i feblesa interior, per no poder compartir aquells moments magics amb els "peques" de la casa.
Una de les coses que més ens omple als pares és poder veure els fills/filles com gaudeixen riuen, corren.... s'ho passen pipa fent una activitat a la natura.

Doncs bé, la culpa d'aquesta caminada la tenen els de Manlleu. La M Carme i en Lluís T. , han fet possible que pares, fills i amics gaudíssim junts d'un dia "completo". Dissenyant un  recorregut circular per uns gorgs glaçats amb un reguitzell de salts d'aigua i grans panoràmiques del Pirineu, per una de les zones que tot just ara es comença a conèixer del Ripollès.

El recorregut: Comencem a l'àrea de pícnic de la Font de Querol amb en Lluís Tuneu fent de "Patfhinder" al davant i la M Carme tancant el grup al darrere. Ens endinsem per un bosc ombrívol fins a trobar el camí que va resseguint a contracorrent el torrent d'Estiula i que de seguida ens porta al primer gorg, el gorg de la Cabana. Anem resseguint el riu i descobrint cada gorg, cadascun amb la seva màgia i espectacularitat pròpia. Trobem el gorg de la Tosca, el de l'Olla, el gorg de la Bauma amb el salt d'aigua gelat, els n@ns s'ho passen pipa trepitjant i jugant amb el glaç.
Per últim trobem els gorgs del Forat i el més gran el del Colomer.
Deixem el fred pels gorgs i anem a buscar tot pujant per una polida i neta pineda l'escalfor del sol i un avituallament improvisat. Ja recuperats anem pujant per un amplí camí fins a la parròquia de St. Feliu d'Estiula, aquí en Victor i en Pau han fet de campaners...... Ostia!! Durant deu minuts la campana no ha parat de sonar... la campana s'ha actualitzat. A St. Feliu el grup es parteix en dos, uns van fins a St. Marc i els altres desfem el camí fins al punt de sortida, la font de Querol, i on preparem el caliu per fer carn a la brasa.

Deu-ni-do el poder de convocatoria dels de Manlleu, no hem estat ni tres ni quatre ni vuit..... hem estat 18 amics, la M Carme, la Tània, la Magali, la Maria, la Carme, en Lluís T, en Lluís P, en Josep V, el Comandant Torra, en MiKel, l'Albert, els "peques" i no tan "peques": l'Adriana, la Laura, la Maria A, la Mar en Víctor, en Pau i en Perepeterpan, i els amics de 4 potes en Bitxo i en Richy.

El millor: Compartir una caminada amb les meves filles, uns amics i fer xefles al voltant d'una taula a cel obert... experiències, nous projectes, tonteries.....
El millor del millor: Desprès d'estar tres setmanes amb les tíbies inflamades, poder caminar amb seny més d'un quilòmetre sense aquell dolor tan agressiu ha estat tot un regal.
Més Fotos:
 




TRACK:


Video robat del Comandant Torra:

Cròniques i Fotos a:   4 potes
                                 Fotobloc d'en Lluís.
Salut i Feina

dilluns, 12 de març de 2012

CÓRRER/CAMINAR EN PARELLA. 11/03/2012

Cada vegada hi ha més parelles d'amics, germans, parelles de fet, pares i fills/filles, parelles de la feina, ...... que s'apunten a fer llarga distancia.

Coincidir amb algú amb qui compartir entrenaments i més endavant objectius, és una de les sensacions més guapes que ens aporta l'ultrafons.
Tot comença quan durant els entrenaments coincideixes amb un coredor/marxador que porta els mateixos ritmes que tu, els mateixos dies per entrenar.... s'estableix un vincle molt fort, de vegades és l'excusa per sortir a entrenar.
De seguida vénen les curses i nous projectes...... junts.

I arriba l'hora de preparar una Ultra, la nostra parella la Laura i en Ton comencen els preparatius......La il·lusió fa pujar les pulsacions, preparar la roba, vigilar el temps que farà el dia de la cursa, controlar els desnivells, planejar on donar gassss i on dosificar.......
Ho tenen tot controlat i estudiat....... menys una cosa. Sempre es parla del que pot passar durant la competició, però sempre de manera positiva, poques vegades es parla de com podem reaccionar si a algun dels dos li passa qualsevol cosa no desitjada.

Parella de corredores a Puigdefrou Exahust.
El gran dia ja ha arribat, a la sortida la Laura i en Ton amb eufòria continguda s'abracen i comencen una aventura esportiva junts.

Els quilòmetres van passant, no hi ha dubtes ni enveges entre els dos, tot és complicitat i esforç mutu davant dels entrebancs que van sorgint durant la cursa.
De sobte i a mitja cursa succeeix una cosa que no hauria d'haver passat, la Laura té una caiguda que li provoca una lesió al turmell i amb penes i treball arriben al punt de control més proper. Per a la Laura és impossible seguir en cursa i li diu a en Ton que segueixi sense ella.... i insisteix.
Difícil decisió, això no ho havien previst. L'ultrafons moltes vegades ens ensenya a prendre decisions difícils com a la vida diària.
En Ton pot continuar i assaborir l'èxit per uns moments o pot renunciar i no patirà mentalment per molt temps. 

En Ton decideix continuar amb un sentiment de "no vull abandonar-te, però tampoc vull abandonar", barreja d'impotència, egoisme, instint de tirar endavant pels dos i arribar.......
Mentre, la Laura veu marxar el seu "col·lega" amb un sentiment de ràbia, frustració, incertesa i profundament afligida.

QUE FARIES TU SI FOSSIS EN TON??

L'esperit competitiu individual provoca i anima a buscar la superació a nivell personal SEMPRE, això ens omple. Però quan aquest esperit de competició és compartit en parella sempre hi ha dubtes i moltes vegades recels. Quan es corre en parella s'hauria de saber trobar un equilibri per ser més humils, solidaris, còmplices..... i aprendre a adaptar-se a cada situació amb respecte.
Al capdavall diuen que arribar al final del camí només és una anècdota del viatge.

Des de fa un any  les distàncies més llargues de 40 Km les comparteixo amb la Carme, la meva parella. Ha passat de ser la persona que t'espera a l'arribada,  a protagonista paral·lela de la història.
És el meu "sherpa",  portant a la motxilla les seves coses i bona part de les meves. Amb qui pots caminar en silenci i tenir una conversa només amb la mirada. De ben segur que sense ella no seria el que sóc, sense saber-ho m'ha fet créixer i tirar endavant, no puc tenir més sort i estar més orgullós de la meva parella...... Espero que no s'hagi cansat de mi i puguem compartir molts més quilòmetres junts, com diria l'Alex Panayotou amb "molta energia positiva".

Reflexió: Les marxes està clar que cada vegada més, prenen un caràcter competitiu. Es van assémblant cada dia més a les seves germanes, les curses de muntanya. Ens col·loquen un número en un paper al pit.... i ens transformem. Moltes vegades amb l'objectiu de millorar la nostra marca personal o guanyar temps en una cursa, ens oblidem del perquè estem allà..... ens oblidem de l'essència, la solidaritat i no ens recordem de les basses de la vida que molts hem aprés a la muntanya. (i jo m'incloc).
P.D: La Laura i en Ton són personatges ficticis.
Foto principal del blog "entre mujeres .com"
Salut i Feina.

dimarts, 6 de març de 2012

MARATÓ SALVATGE ST. HILARI SACALM 2012/Classificacions. Publicat per Jordi Alsina 4/03/2012.

Crònica de Jordi Alsina.
Hola amics, diumenge 4 de març vaig tindre la sort de ser un dels participants de la Marató Salvatge de St. Hilari Sacalm.
Em planto a St.Hilari amb l'amic i company d'aventures en Manel Antunez, un dels millors fisio. I a última hora amb en MiKel un "tiu" molt "ben parit" i corredor del Matxacuca.
Segona vegada que participo a la Marató i amb molt bones sensacions.
El recorregut fantàstic, amb gran desnivell però assequible, alternant pista i corriols molt tècnics per a mi.
Els avituallaments bastant bé, però sobre tot......el plat d'arròs i botifarra a l'arribada.
Amb el meu germà

Sempre em sorprenen les persones que fan el circuit amb btt pujant i baixant aquells corriols tan imponents, si ja és difícil fer-los corrent encara ho és més fer-ho amb bici.
Un dels millors moments de la cursa va ser poder compartir uns Kms amb l'Olga Manko. QUINA DONA!!. Quin poder de ment que desprèn,!Molta Sort Olga amb tot el que facis!.
Per acabar... en Pere el meu germà lesionat, sé les ganes que tenia de la Salvatge, de tota manera és com si hagués estat al meu costat.

Reflexions: No entenc com una Marató de Muntanya de Qualitat com aquesta té tan poca participació.
I acabo el post dient que tots els començaments són difícils, però si hi poses moltes ganes, surten resultats sorprenents.
P.D: No vaig poder fer fotos.

CLASSIFICACIONS: Cursa deMuntanya 42 K
                                    Cursa de Muntanya 21 K


Salut.

diumenge, 4 de març de 2012

NATACIÓ AMB ALETES, 6ª Competició. 25/02/2012.

Sembla que estic envoltat per dues campiones, i jo sense saber-ho... MKatXis!!
El passat 26 de febrer es va cel·lebrar a St. Feliu de Guíxols, la 6a jornada de Lliga Catalana de Natació amb Aletes Superfície, Bifin, Apnea i Immersió. En les categories d'infantil, cadet, júnior i sénior. A la piscina de la Corxera i amb l'equip local anfitrió l'Aquàtic Club Xaloc.

Quan competeixes en proves en què hi participen mes de cent o dos-cents atletes, els resultats del primer a l'ultim varien sempre de 30 minuts a unes hores. Quan competeixes en proves on hi participen de 5 a 20 atletes les diferencies del primer a l'últim es compten en dècimes de segons. I si ets el primer vol dir que tens un esperit competitiu i de superació amb un llistó molt alt. Les meves filles moltes vegades em donen una lliçó de motivació.

La Maria: És una  "veteranilla" en aquest esport, tot i així, moments abans de la sortida la pell se li eriça dels nervis, tot li fa mal. És just quan es prepara per saltar a l'aigua i de manera natural se li transforma la mirada, aquella mirada que llegeixes que ha vençut els dubtes, les pors i fins i tot pot veure l'arribada abans de sortir. 
Resultats:  1a en 50 Apnea Cadet Femení amb 23sg16
                2a en 100 Superfície Cadet Femení amb 58sg41

La Laura: Avui ha debutat en el "mundillo" de la competició. Moments abans és un "sac de nervis", però allà estava ella, super valenta  a donar-ho tot i més, arribant de les últimes.... que guapa!! tant contenta i emocionada com si hagués arribat la primera.
Resultats: 14a en 100 Bifín Infantil Femení amb 1 mt 23sg 25
               17a en 100 Supefície Infantil Femení amb 1mt 23sg 90

Felicitar a tots els equips participants i en especial als entrenadors i nedadors de l'equip A. C. Xaloc, per paciència, esforç i motivació de tirar endavant amb aquest gran esport minoritari.

Per a qui encara no sap de què es tracta aquesta especialitat, sempre recupero aquesta mini explicació:  La natació amb aletes és una especialitat esportiva, molt espectacular degut a les altes velocitats i material que s´utilitza; monoaletes,  es practica principalment a la piscina, hi ha tres disciplines apnea, superfície i escafandre. Durant les compes poden  arribar a mes de12Km/hora. La tècnica es molt semblant a l´estil papallona, però sense fer servir braços, els quals s´estenen a continuació dels cos amb les mans juntes, formant una mena de proa, que permet tallar l´aigua i facilita el desplaçament, el dofí és l´animal a imitar, al cos li dones i rep una bona capacitat pulmonar, molt bon ritme de moviment i gran elasticitat.
Per acabar dir que cada any té més addictes aquest esport i a tot el mon, a Rússia, Xina, Països Europeus......A Estats Units fins i tot els nedadors de clàssica i triatletas fan entrenaments amb monoaleta.
Més Info a: fecdas

Salut i Feina.