LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 26 de febrer de 2012

1ª MARATRAIL i 25 MARXA DE BONMATÍ. 26/02/2012.

Quan, pels anys, no puguis córrer, vés al trot.
Quan no puguis anar al trot, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Peró no t'aturis mai!!
Teresa de Calcuta. Tret de la 1ª pàgina de la revista "l'amic"

Aquest any us heu superat. FELICITATS a totes les persones que voluntàriament heu col·laborat a la Marxa i Maratrail en avituallaments, logística.... Als organitzadors i en especial als"motors"; en Jordi i en Llorenç per deixar-nos gaudir d'un dia espectacular i fent el que més ens agrada, caminar o córrer, cadascú al seu ritme. Gràcies.
El millor agraïment i orgull que pot tindre una marxa, és el nombre de participants..... i més de 1.500 inscrits demostra que la Marxa de Bonmatí i la Maratrail agraden molt, molt i molt.

El millor: Tot..... Avituallaments on hi havia de tot i a on havien d'estar.
Recorreguts per a tots els gustos, de 10 Km pels més novells o més ràpids. De 19 Km per a mesurar la forma física, caminant o corrent. De 45 Km per als més atrevits. En qualsevol cas l'entorn és e s p e c t a c u l a r.
Els amics coneguts i d'altres que han passat a ser-ho i amb qui compartir els quilòmetres. La Carme T,  la Tania, la Magalí, en Genís, en Lluís T, en Josep V, en Torra, en Sando, en Mikel, Victor......
Els obsequis a l'arribada: botifarra, samarreta, embotits, la revista "l'amic".......

FOTOS:
 


Li tenia moltes ganes a la Maratrail...... però quan estàs atrapat dins d'un cos malalt, els senyals que reps en forma de lesions es multipliquen per dos, el dia a dia marca els objectius, i els tibials dies abans demanaven un descans..... doncs descansarem una "temporadeta", intentant posar seny i deixar de fer la Maratrail aquest any.
Tot i així com que el que escriu no pot estar quiet, decideixo acompanyar les meves protagonistes especials; La Carme (la meva parella) que ha fet la Maratrail i amb qui hem fet junts 10 Km. I desprès la Maria (la meva filla) amb qui hem fet la de 19 Km juntament amb la Mar i la Tania.
El que més  li ha encantat a la Carme ha estat pujar a St. Roc i a Sta . Brigida, l'atractiu principal de la Maratrail.


Salut i Feina.

dimarts, 21 de febrer de 2012

COSTA BRAVA XTREM RUNNING 2012.....CAMINANT 2ª Etp. 18/02/2012.

Si no es prova.....no podràs saber mai si és possible.
La nostàlgia d'haver participat a la CBXR 2009 i 2010 com a corredor i davant la impossibilitat de tornar-hi a participar per la malaltia òssia, va fer que ens plantejàssim de fer alguna de les etapes caminant.... sense córrer ni un metre.

Amb la Carme, en Lluís  i l'Ultraquim hem tastat  la segona etapa de la Costa Brava Xtrem Running, de Sant Feliu de Guíxols a Platja de Pals caminant.

Ens haviem de guiar pel track de l'amic corredor Andreu Just, qui ha participat a totes les edicions, però el track no es va descarregar del tot bé i hem fet el recorregut a l'antiga... seguint les marques.
El resultat ha estat molt positiu fins a Tamariu, a partir d'aquí les marques de la cursa, (punts i fletxes blancs) desapareixen i t'has de guiar per GR i PR. Algun tram de camí esllavissat, havent de fer volta i sensació d'estar una miqueta perdut ens han fet alentir el pas.


Han sortit 5 quilometres de més, perquè abans de l'arribada al Càmping Delfin Verde s'ha de travessar la desembocadura de les Basses d'en Coll, però la decisió del grup de no travessar-les ha fet que féssim una volta estranya amb un final divertit.

El recorregut et deixa bocabadat al pas de cada cala..... platja.... racó, d'una incomparable bellesa que encara ara es pot assaborir en el seu antic estat natural. Racons que hem pogut gaudir i conèixer en una època de l'any immillorable..... lluny de la massificacio dels mesos d'estiu.

Impossible dir quina cala es la millor...... Cal veure-ho.
Com diu en Lluís el millor de tot  és el perfum natural que ens amara a sal marina.


La prova ha estat caminar (sense córrer) per veure si es podia fer en 10 hores. El que ens omple és seguir-ho intentant abans que deixar-ho. Per a la propera,  a ritme CaKo (Caminar/ Correr) de ben segur que es pot fer en menys de 10 hores.
Em queda la il·lusió de fer la cursa algun any....... Amb el permís de la Familia Marina.

Recorregut: 58,12 Km.
Temps Total: 12:12h, amb una parada llarga per dinar.


La CBXR com a cursa: ÉS VIURE EN UN SOMNI DURANT TRES DIES.

L'entorn és meravellós i salvatge, mar i muntanya a tocar de casa.

Les sensacions es barregen... felicitat i patiment.... duresa extrema i agraiment....solitud i amics.

Una cursa per etapes organitzada per corredors...... per a corredors, l'èxit està més que garantit de la mà dels Marina, una família sorprenent. Et sents un nen petit i molt molt molt mimat en tot moment pels voluntaris i organitzadors.

Crònica Amiga: Ultraquim.

Foto de grup de la 1ª edició 2009:
Finishers 1a edició CBXR2009
SALUT I FEINA.

diumenge, 19 de febrer de 2012

diumenge, 12 de febrer de 2012

OBESES (Grup musical) I EL MEU CUSÍ. 12/02/2012

Obeses és un grup musical de la comarca d'Osona, que acaba de treure el seu primer disc; obessisme il.lustrat.
El tipus de musica que fan pot agradar més o menys, o no pot agradar gens.... llavors perquè els hi dedico un post??
Doncs perquè han sortit per TV3.
Perquè se'ls compara a la mítica banda musical dels Queen.....
I el més important i que m'omple d'orgull és perquè el que toca el baix és en Jaume Coll, el meu cusí.
Al video és el que no va tan disfressat del grup...... el de la barba..... el més alt i gros..... el que sembla sortit d'una pel·licula de "Conan el Barbaro", però us puc ben assegurar que té un cor de poeta.... Aquest és el meu cusi. Si Senyor!!
I la canço "pa amb tomàquet"...... enganxa.
Moltes Felicitats Jaume i al grup Obeses, i que tingueu molts i molts èxits.

A més en Jaume té el seu primer guardó literari amb el Premi de Poesia Joan Teixidor, amb el llibre de poesia  La Vida Estesa. Premí compartit amb d'altres poetes.

Video de l'actuació als matíns de TV3 el 9/02/2012:



dimarts, 7 de febrer de 2012

24 HORES A MUNTANYA D'OLOT 4i5/ 02/2012.

És curiós.... el prendre decisions de "bojos"..... moltes vegades en comptes de deixar-ho córrer, ho intentem.

Et diuen que arriben temperatures sota zero, fred extrem, vent siberià.... i prens la decisió d'anar a fer les 24 hores de Muntanya a Olot, un poble de la Garrotxa on el fred es multiplica per dos. Ja ho diu el refrany popular (amb tots els respectes), "Qui no carda a Olot no carda enlloc", doncs tots cap a Olot que fa fred!!
La mecànica de la prova és estar caminant amb uns guies al davant durant 24 hores, repartides en cinc etapes, cadascú pot escollir l'etapa o etapes que més li agradin o fer-les totes. Cada any el recorregut és diferent. Amb la Carme decidim  fer les 5 etapes.


Una noia va dir: "Ostres parem moltes vegades" i un altre li va contestar: "Benvinguda a les 24 h". Realment és un repte mental, una de les coses més dures que té aquesta prova és fer parades per reagrupar-nos, amb les conseqüències que això comporta. Agafes un "fred que pela", fred, molt molt fred, que costa molt de fer marxar. I si la parada és molt llarga tens ganes d'agafar el guia i deixar córrer la imaginació més perversa....

Recorregut / sensacions: Les ganes i motivació et pugen uns quants esglaons quan ens trobem a la sortida amb bons amics: l'Ultraquim, els de Manlleu, la Mª Carme i en Lluís Tuneu, i en Josep Ventura (l'últim fitxatge)



*1ª etapa Olot- St.Jaume de Llierca: És l'etapa on s´hi apunta més gent, tots estem molt alegres i amb ganes de caminar. La sorpresa ha estat via mòbil, en Lluís Pratdesaba, locutor de Ràdio Taradell ens ha fet sortir en directe. Les meves disculpes Lluís per si amb el vocabulari tan groller que tinc, he pogut ferir la sensibilitat d'algun oient. Arribem a St. Jaume i el primer avituallament, que guay!!, dins d'un local pa amb tomàquet, embotits, fruita i aigua.

*2ª etapa St.Jaume de Llierca- Besalú:  Ens posem els frontals i encarem una etapa molt més rapida que la primera i arribem a Besalú...... la sorpresa més "guapa" de la marxa: els meus cosins, la Pili i l'Ernest del Centre Excursionista Besalú, fent de voluntaris. Espectacular el local amb la sensació de ser uns cavallers del Rei Artur disposats a fer un banquet de macarrons.... i que bons!!. Amb el seu sofregit i tot, una passada!!

Entrant a Besalú

*3 etapa Besalú- Mare de Déu del Mont- Argelaguer: L'etapa més llarga, unes 9 hores, i la més dura. Som 40 valents els que decidim tirar endavant, de seguida encarem l'important desnivell de la Mare de Déu del Mont. Un cop a dalt i amb un gèlid i fort vent ens avituallem amb xocolata desfeta i brou, boníssim tot!!. Tirem cap avall, les sensacions són bones.

Mentre veiem despertar el dia i de sobte, a tots se'ns glacen els dits. Són les hores mes fredes. A pocs quilòmetres d'Argelaguer a la Carme i a mi els ulls se'ns tanquen. Fem ziga-zaga, caminem adormits, hem de fer un sobre-esforç per acabar de gestionar una nit caminant sense dormir, ha estat l'etapa que més m'ha omplert.

*4 etapa Argelaguer- Castellfollit de la Roca: Després d'un molt bon esmorzar a Argelaguer amb embotits, marxem de pressa, doncs anem amb retard. Ens hem tret el fred de sobre i a partir d'aquí ens acompanyarà molta més gent que ha escollit fer les dues últimes etapes. Entre ells en Lluís Pratdesaba i en Genís que ens aporten molta energia i ens donen molta alegria sense saber-ho, en aquesta penúltima etapa. El sol va escalfant i fins i tot fa calor.


Castellfollit de la Roca

*5 etapa Casellfollit de la Roca- Olot: Fem l'ultim i esplèndid avituallament a Castellfollit i encarem les últimes hores, ara si amb ganes d'acabar. El cel es va tapant, hi ha risc de nevada i ens queden 3 hores per arribar a Olot. Per acabar-ho de rematar hem d'assolir una última i llarga pujada.

Arribem a Olot més tard del previst i després d'una incomprensible descoordinació dels guies que fa que el grup es divideixi en dos. Temps total 24 hores 30 minuts. Foto de grup 24 hores finishers, 40 persones i sota unes espurnes de neu marxem cap a casa cansats però molt contents.


Que bons!!

El millor: Els MACARRONS de Besalú, sens dubte.
Els voluntaris i organitzadors. Què més podem demanar per 10 e. La marxa ha estat un regal.
El millor del millor: Compartir 24 hores 30 minuts o uns 80 quilòmetres amb uns bons amics fent el que més ens agrada.
Gaudir de les bones sensacions durant la marxa, arribant molt sencer físicament. Saber gestionar la son i el fred durant la nit, ens ha agradat molt.
El pitjor:  Tot i la molt bona disposició i ganes de fer molt bé les coses, la petita descoordinació dels guies a l'última etapa.

De matinada.



Curiositat: Un participant de la marxa. Un senyor  amb uns quants anyets, explicava que just el mateix dia que entrava el fred siberià a Catalunya, doncs al mateix dia pero de l'any 1956 tambe va passar el mateix, l'onada de fred va durar 21 dies i explicava com els arbres es partien del fred.


Temperatura: Entre -2 i -8 graus. Amb sensació de fred més baixa.
Per acabar, felicitar voluntaris i organitzadors. Si la marxa fos un restaurant .... tindria la categoria de 5 estrelles michelin.
És d'admirar les persones que cada any s'apunten a fer l'itinerari sencer.

Més cròniques i fotos a :
Ultraquim
4 potes
Fotobloc d'en Lluís.

Salut i Feina.

divendres, 3 de febrer de 2012

NAPAF COSTA BRAVA Crònica i fotos 29/01/2012.

Desconnectar de la rutina i buscar per unes hores...... una petita aventura plena de sorpreses pels racons més salvatges de l'Ardenya, això va ser la NAPAF Costa Brava.
Amb una meteorologia molt adversa, amb fred de 4 graus i sensació tèrmica de 0 graus gràcies a la tramuntana, pluja i raspes de neu, tot barrejat...... ningú ha dubtat a l'hora de gaudir d'un matí excitant.
El millor de tot no ha estat el mal temps ni el recorregut.... el millor de tot ha estat la qualitat de les persones que hi han participat, "un lujazo".
Amb aquest itinerari de 5 hores, els Napaadictes han descobert alguns dels secrets més ben guardats d'aquest entorn, que aquí el que escriu li ha costat uns quants anys en descobrir.

Recorregut: Sortim de Can Llaurador per pista fins al Pas de la Miloca, de seguida pujem per corriol fins a la Capella, a partir d'aquí i per camí equipat anem crestejant per les agulles dels Carcaixells, el Llom, Pont Penjant, la Torre, el Tetó, l'Esquenall, El Suro, Roca Llisa, Les Agulles, el Bec, fins arribar al Pas de l'Encreuament, amb forta baixada per la majestuosa fondalada de les Carboneres fins a la Miloca, ens tornem a enfilar a mig camí entre l'escalada i camí equipat fent cim a la Roca Rodona o d'en Cama, tornem a baixar i fora camins anem a trobar la cova de Sa Tuna, amb la sorpresa de veure la Neus fent vida a dins la cova durant quatre dies, arribem al punt d'avituallament i s'acaba la 1a part de la Napaf, la més tècnica.

Comencem la 2a part i anem a trobar la Riera dels Molinets, cap a la Font dels Senglars, tal com si fossim senglars pel mig del bosc i sense corriols ens enfilem amb fort pendent per anar a buscar el poblat ibèric de Plana Basarda, lloc primitiu, salvatge, una sorpresa natural. Forta baixada i per la roca, (diria que hem fet rapel amb pals), anem a buscar el Coll de la Canoca, els Molinets i pujem cap a la Creu d' en Barraquer, aquí ens ve a buscar la pluja i la tramuntana. Anem cap a marina, l'esplendit mirador de sobre Canyet. Decidim de fer mes curt el recorregut donat l'adversitat del temps, així doncs tirem cap a Coll de Portes, camí Romà, Parc Aventura, on uns quants acabem l'aventura, mentre la Carme en Mikel i en Lluís arriben fins a St. Feliu.
Han sortit 16,92 Km amb 958 desnivell positiu i 1007 negatiu, el grup que ha arribat a St.Feliu 21,20 Km i 2.180 acumulat.
Una vegada més gràcies Magali, Tania, Carme, Pau, Victor, Lluís T, Andreu, MiKel, Josep V, Sando, Enric T, Sisco S, Antoni, Jordi A. 


Algú pot pensar que carai hi fan dos nens de 12 anys en un recorregut tan exigent...... tranquil·litat absoluta, en Pau i en Victor no són uns nens normals i corrents, són el que anomeno dos "Killian's Kids", amb un curriculum que fan caure d'esquena, i  que quan tu estàs cansat ells et pregunten que vol dir estar cansat??

Bé doncs, amb el desig de què els objectius de la Napaf s'hagin complert...... que bàsicament són: passar-ho be, riure una estona, fer de senglars, fomentar i enfortir les relacions d'amistat, compartir futurs projectes/reptes....... Em quedo amb les paraules del Comandant Torra, va dir: A la Napaf Costa Brava li dono un 10, el que diu en Torra amb veu gruixuda va a missa!!!! .

Per motius de sensibilitat amb l'entorn, de manera general es va decidir no penjar el TracK.
Cròniques Relacionades: NAPAF Costa Brava Info
                                       NAPAF Costa Brava Tastet i Fotos