LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 27 de desembre de 2010

CURSA ST.ESTEVE LLAGOSTERA. Desmbre 2010

Les 8h del mati, a fora 0º,fa molta fred, la Maria ens mira i se li dibuixa una pregunta a la cara (perque no ens quedem a casa???), la resposta , la Carme i jo la tenim escrita als ulls,(els ulls brillen quan et sents viu, ni que sigui per fer 10Km),així doncs la Maria ha sigut la primera en esmorçar i vestir-se.

A les 9h ens posem a la carretera , no hi ha transit, els camps  estan glaçats,  el cotxe li costa tirar endavant, i si que per un moment penses en tornar a casa, però arribant al poliesportiu de Llagostera, impressiona veure tants de cotxes i gent  amunt i avall (i amb malles curtes !! la ostia quina fred!! ). Fem l´inscripció tot saludant a molta gent coneguda, l´excusa de tothom es fer baixar els torrons,el dorsal val 10eu, que paguem molt a gust, doncs ens donen un buff super xulo.


Aquest any hi han dos recorreguts un de 5Km i el de sempre de 10Km, fem el llarg i decidim sortir caminant,(per els corredors la sortida és a les 10h, els caminadors poden sortir quan volen), els primers 5Km són fent una volta per dintre el poble, i els 5Km restants fas una volta per els camps que envolten el poble. És un recorregut molt ràpid, sense desnivell , i hem decidit d´anar gas a fons, tant es així, que ens hem quedat sorpresos del temps 1:25'', molt contents tots tres, físicament hem acabat molt frescos, fins i tot a la Maria se li ha fet molt curt els 10 Km.
La Fitxa tècnica: 5Km i 10Km,recorregut mixta d´asfalt i terra, sortida a les 10h mati, (crec que molt encertat).750 participants +/-, dos avituallaments.Enllaç cursa.


Ens ho hem passat molt be amb aquesta clàssica , amb una trentena d´edicions al darrera. No si pot faltar. Hi havia gent del A.C.Xaloc, Matxacuca ,C. A Guixols......

Salut, Feina i Bona entrada d´any.

                                                      

dimecres, 15 de desembre de 2010

OSTEOPOROSIS ?? EN HOMES?? 15/12/2010.



Aquest post es sobre la malaltia que s´ha instal·lat al meu cos, doncs és una gran desconeguda en els homes, en cap cas vull crear una sensació de "ay pobret", ben al  contrari. Desprès de limitar-me en moltes coses, un aprèn a valorar i gaudir molt més de les coses mes simples del dia a dia; despertar-se al mati, treballar, fer un cafè........Ara mateix es com si el meu cap fos un motor Ferrari i  estigues dintre d´un cos semblant a  una furgoneta rovellada dels anys 60.
Un article d´una revista diu: La osteoporosi es una pèrdua paulatina de la densitat òssia, que a la vegada incrementa el risc de tindre algun tipus de fractures, les fractures mes inmediatas es localitzen a les vertebres, doncs són els ossos mes febles. Al nostre país  hi han 2 milions de persones amb osteoporosi, 500.000 són homes.
Actualment s´estan fent estudis , un d´ells a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a 100 malalts de osteo i fractura per aplastament vertebral, mitjançant una vertebroplastia s´implanta un "ciment biològic", l´objectiu és reduir el risc de re- fractura d´un 20 per cent a un 2 per cent, amb anestesia local,una de les avantatges es que el dolor s´alleugereix de seguida i dos hores després de l´intervenció ets a casa fent vida normal.(m´agradaria poder ser un d´aquest 100 afortunats).
Important es l´alimentació, sembla que el responsable de la bona salut òssia de la població nipona es gracies al consum de natto, aliment molt ric amb vitamina K2, fa que el calç assimilat s´addereixi a la matriu òssia.Els brots d´alfalfa són molt beneficiosos per la bona salut dels ossos també.

Una frase molt guapa diu:   APRÈN COM SI ANESSIS A VIURE CENT ANYS, PERÓ VIU COM SI ANESSIS A MORIR DEMÀ.
Bona nit  a cuidar-se, i a viure i riure MOLT amb dolor o sense. Salut.

dimarts, 7 de desembre de 2010

MARATÓ DE MUNTANYA DE L´ARDENYA 1ªEdiciò. 07/12/2010.

Abans de res felicitar l´ognitzaciò, voluntaris, i en concret l'equip d'en Quico Amador per la feina que comporta fer una cursa tant super guapa com aquesta.
El divendres el cos em deia que no anés a fer els objectius que tenia per diumenge, que eren o be anar a les 6 hores de Calella, o be anar a la Marató de Muntanya de l´Ardenya , però una trucada del Matxacuca, club que organitza la marató a l´Ardenya, hem deien si els volia ajudar fent "d´home escombra" i anar desmarcan el recorregut, els vaig dir que si, veure la cursa anant al darrera de tot i desequipant el camí, sonava a repte. A més la Carme i la Tania no varen dubtar en inscriure´s per fer els 42Km caminant tot i que donaven 8hores per fer-la.
La cursa té 3 recorreguts 42Km, 21Km, i 10Km.
Les protagonistes indiscutibles de la Marató son la Carme i la Tania, sabien on anaven, coneixien el desnivell 3.400mts desnivell acumulat, com diu l´Andreu ningú els va dir que seria fàcil, i la feien caminant ( doble merit).
Són les 8:30h ,(moltes cares conegudes, moltes), i donen la sortida de la marató, la Tania i la Carme amb els nervis a flor de pell, surten caminant, però ja marcant un fort ritme, no fa molta fred i el dia esta cobert de núvols, a les 9h surten els de la mitja, i jo ja he sortit abans fins al km 5(el Pas de la Miloca), per esperar l´ultim corredor, doncs a partir d´aqui començo a treure cintes, també es el punt on es desvien els que fan la de 10Km.
El camí de seguida comença amb forta pujada fins a l´ultim Carcaixell ,La Cresta, i enfilant al Montclar 406mts, aquí vaig amb tres bosses  plenes de cintes, no pesen però fan molt volum, faig un paquet gros i les amago sota un arbre, ja de baixada per la Dona de Pedra(foto), el corriol  ens deixa a la pista d´en "Lara" que en pujada llarga i constant ens porta a Sant Baldiri, lloc preciós, aquí duia 4 paquets de cintes, miraculosament l´Albert Gironès que passa amb el 4x4 s´emporta les cintes i hem dona aigua , bollicaos i coca-cola, aquí li dic a l´Albert que treure cintes es feina de dos equips de dos o tres persones, penseu que hi ha cintes que surten molt be, però d'altres que és més complicat i es perd molt temps per treure-les.

El tàndem de les noies va molt be doncs ja ha passat pel control de pas, amb el temps just 4h, a la Trencada. Les avisen que a partir d´aqui es molt dur i no arribaran amb 8h..... cap problema, ja ho saben, i els hi donà igual el temps, l´objectiu és acabar-la. Jo vaig a fer un tram de la famosa V, es una volta de baixada i forta pujada de la Trencada a la Trencada,  aquest tros no l´he desmarcat, i l´he fet amb plan cako,del coll de la Trencada en endavant  torno a treure cintes, seguim per pista ample fins a la Creu d´en Barraquer, que per un corriol de baixada ens porta a tocar Casa Nova, forta pujada per torres elèctriques fins al Puig i Creu de l´avi Miquel, aquí deixo un paquet de cintes km25, corriol de pujada cap a Roca Verdera i Puig de les Cols, Coll de l´Escorpi, i el Gatosar d´en Codolar, aquí la sorpresa mes gran del dia, dos nois de l´avituallament m´han esperat,m'avituallo d'aigua i menjar, MOLTES GRACIES NOIS.
Les noies ja van per Pedralta, van be. Jo baixo casi corrents ,doncs les cintes estan molt separades,per un tros de deliciós sender d´una altre època, que transcorre pel mig del bosc, a trobar un rierol que va agermanat amb el corriol, fins el camí de les aigües, que amb forta pujada ens porta a Pedralta, deixo un paquet de cintes.
Les noies ja han arribat amb 8:40,que GUAY!!.Començo a baixar i em trobo molt bé físicament, arribo a tocar Can Llaurador, i decideixo fer amb plan cako i sense desmarcar el tram de la Tita Negra i els Eucaliptus, i a Can  Llaurador m´esperaven la Carme , la Tania i l ´Albert.
FELICITAR-VOS una altre vegada noies tot i arribar fora de temps, a estat dur però ho heu fet, avui teniu les medalles(les agulletes) de la gesta ,je je!!!  a més els gps marcaven 44Km 600mts.
Jo he tret cintes d´entre 30 i 32 Km i he caminat uns 38km el temps empleat ha estat de 9:58.

El recorregut de la marató és preciós, molt dur, tecnic, exigent,  increïble, super guapo, ens ensenya tots els racons mes guapos de l´Ardenya. Ha estat meravellos, incloent la feina de treure cintes, encantat d´ajudar, doncs l´Ardenya es un dels millors camps d´entrenament.
Ens ho hem passat molt be tots , sap greu que les noies no surtin a les classificacions, el reglament es el reglament ja ho sabem, i arribar fora de les 8h..... però han arribat!! ,.Es una tonteria, pero puja bastant l´ego.Tot i que la satisfaccio d´arribar es sempre personal.
En Jordi , el meu germà, també ha fet  els 42Km i li ha anat molt be.

Molta Salut i feina.      Mes Fotos.
                         
                                                    

                

                                                                        

dimecres, 1 de desembre de 2010

I PASSAFRED DE BLANES 01/12/2010


Abans de res, felicitar el Centre Excursionista de Blanes per deixar-nos gaudir d´aquest magnific recorregut , en el que no et podies perdre , doncs desprès de passar un senyal, ja veies l´altre, els avituallaments molt espléndits i els seus voluntaris "maitres" d´hotel de 5 *****, Gràcies.
L´excusa perfecte per anar a dinar  amb els col.legas de curses i famila aquest diumenge, era anar al Passafred de Blanes, i realment sí varem passar fred, però nomes fins a les 8h, en que donaven el tret de sortida.

En Bernat, Andreu, Quim i Sergi la fan corrent, i la Maria, la Vanessa, la Carme i jo caminant.
El recorregut basicament puges i baixes a tres turons, el primer el Turó del Vilar, fins aquí el gruix dels corredors ja no es veien, i els caminadors ens començàvem a estirar,  més endavant el camí es partia en dos , un pels que feien 23Km i d´altres 12Km, nosaltres fem la llarga.

De seguida  ens trobem el 1e avituallament, i aquí decideixo anar a un ritme més fort, vaig seguint a uns cent metres davant meu un caminador, que va molt fort, mentre pugem el 2ºn Turó del Pi Gros, costa seguir-lo, i així arribem al 2º AV, 14Km, fent com un llaç per visitar el Poblat Ibèric de Monbarbat, ja encarant l´ultim Turo d´en Gall, i tot fent l´ultima pujada d´uns 200mts, apretó el boto ON del turbo i en plan "Cako",  ja sols resta la baixada, que comparteixo amb en Joan un caminador que ha vingut del Solsonès, més de 140Km per vindre a fer una caminada a Blanes , tot un luxe.


Esmorçar , retrobament amb els amics corredors, la Laura i la Merit que ens han esperat, i de seguida arriben la Maria, Vanessa i Carme molt contentes. Felicitats Vanessa pels teus primers 23Kms sense parar.

El recorregut ens ha agradat molt, tot i que passem molt de rato per pista, però gaudint enterament del bosc mediterrani tal com diu el treballat full de ruta: Aquest paisatge que ens envolta està format per arbres, arbustos alts, baixos, lianes i mates.,:pi pinyer,pi blanc,alzina, alzina surera,cirerer d´arboç,bruc, marfull,romaní, i farigola.
La fitxa tècnica: 23Km, amb uns 750mts desnivell + i el temps empleat de 4h 5minuts.Temperatura freda i sense ploure.


Desprès de menjar dues llesques de pa amb dues botifarres tocava anar a dinar al Sorrall de Blanes,amb uns amics molt humils, però cuidado!! que un d'ells aquest any ha fet 5 proves de 100 o mes de 100Km, l´altre que s´en va a Sables, l´altre que tot es a partir de 40Km, qui ho hagués dit, ara fa 1 any i mig eh!!
SALUT I FEINA.
(Des de fa una setmana que l´osteoporosi esta guanyant el pols que tenim, alguna cosa no devia fer bé, cosa que fa plantejar- me els objectius que tenia més propers).