LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 23 de novembre de 2010

RUPIT- TARADELL XXXI. 23/11/2010

Com aquell que fa cua per entrar al cine, a les 4h 30¨de la matinada,  la Tània, la Carme, l´Ultraquim i jo, amb un fred que pela, pujem a l´autocar que ens portarà a Rupit, doble ració de fred,tot esta glaçat, i encara tens més fred quan veus corredors amb malles curtes,que valents WHOOOOAAAU.
La pujada fins a Can Rajols et fa entrar en calor, a L´Avenc et sents el protagonista d´un quadre que té vida, gaudir de com es desperta el dia amb un llençol de boira als teus peus és impresionant, amb tot l´entorn de Guilleries que t´abraça, toca baixar fins a la Riba, sota aquest llençol de boira, una passada,aquí ens trobem amb l´Andreu que fa la marxa corrents, creuem el Pantà de Sau,mentre en Quim que el coneix tothom, fa de relacions publiques,Quin Tiu!!! i pugem les famoses escales, que la Carme els hi tenia tanta por, que molt encostipada va tirant prou be.


Arribem a Vilanova de Sau i Salt de la Minyona (meitat del recorregut 21.5 Km),la Tània que es la seva primera vegada que la fa, esta molt motivada i físicament va molt be, (hem recorda   el 1er any que la vaig fer amb aquella pregunta que ronda pel cap;Serè capaç de fer-ho??? I TANT QUE SI!!) , anem tirant enmig de boscos molt humits, la fred que no ens vol deixar, cap a la Mina, i com no, a fer l´esperada botifarra a St. Julià de Vilatorta, que BONA!!!, d´aqui a Taradell ha sigut un passeig, de fet ens ho hem agafat amb tranquilitat.
La fitxa tècnica: Centre Excursionista Taradell,  43, 5Km, 7 controls 8 avituallaments molt complerts.
Aquest any 1.100 participants , m´atreviria a dir que quasi la meitat  corrents, l´any que vaig començar a fer- la érem una vintena els que corríem.
Agrair en Quim que m´ha animat molt a fer-la , doncs no les tenia totes , i ha estat una proba per nous reptes, caminant, vas més lent però gaudeixes molt mes de l´entorn.El temps aproximat ha estat d´unes 8 h 57¨.
El peu ha aguantat mol be i l´esquena be. Una Caminada Molt, Molt i Molt Guapa.

Molta Salud i Feina.

                     


                                                                                                                                                                    

divendres, 19 de novembre de 2010

MOTIVACIÓ. 19/11/2010

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS4msaOTmvWH0PyFeV6y-FyEnHX-mbAtvkbHgAQHJKhZm4AMBRqDissabte ens plantem a Vic, Fira de Muntanya, aquest any un 10, no feien pagar entrada, tocaven molts esports relacionats amb muntanya, escalada, ferrata, bici, trail, excursions, material.......Nomes entrar ens trobem l´estand muntat per els Marina, fent propaganda de la CBXR 2011,de seguida ens varem saludar, quina energia que desprenen, m´han de dir on es carreguen les piles, es increïble, tot parlant amb la mare d´en Xavi Marina, va sortir la frase que ajuda a motivar-se i seguir endavant ; hi han dues maneres de fer front les coses una negativa i l´altre positiva, tant per tant  m´agafo la positiva.
Fa quatre anys la Maria que llavors tenia 8 anys i jo, varem anar a fer una travessa al Pirineu a l´hivern amb un Centre Excursionista  de la Garrotxa, allà hi havia un senyor que li faltaven els braços, ostia !!!  vaig quedar al.lucinat, de com es movia per la neu, el gel, les tarteres, tocant els 3.000 metres, un motiu de motivació per als altres.
Al bloc d´en Mark Wolley (Nomada Ocasional) diu : moltes vegades córrer  una ultra  no es tracta de com corres, a quina velocitat vas, ni quant corres, sinó de quantes vegades ets capaç d´aixecar-te del terra.
A nivell personal aquest any m´he aixecat del terra 3 vegades:
1ª Quatre mesos amb vertigen.
2ª Em diuen que no puc córrer per osteoporosi (vertebres dorsals i lumbars aplastades).
3ª Dues endoscòpies sense anestesia.
Costa molt i molt aixecar- se del terra, en els moments mes baixos s´ha de seguir i no rendir-se, perquè segur que surten nous reptes, amb noves circumstancies per fer el que t´agrada, però s´ha de tirar endavant i no parar.
Espero que ajudi a algú a motivar-se. Ens veiem a la Rupit- Taradell 43 Km, aquest any caminant, amb una petita calcificació al peu dret, es curiós, hem falta calç a l´ esquena i em sobra al peu. I quina fred que ens espera, amb previsió de pluja i tot, que be je!! je!!.
Agrair l´ajuda diària de la meva família, la motivació més gran.
 Molta Salut.

diumenge, 7 de novembre de 2010

EL PASTERAL- SUSQUEDA, Entrenament. 07/11/2010.


La Carme vol fer la Rupit-Taradell , no vol patir a l´hora de fer desnivell. La Rupit té uns 1250mts+,  i unes escales que no s´acaben mai, al pantà de Sau....
Ahir a la tarda varem decidir sortir del Pasteral i pujar la carena que va resseguint el riu amunt fins al Pantà de Susqueda, passant per St.Gregori. Els 10 primers Kms són de pujada i el desnivell és d' uns 950mts+, en total varem fer uns 23Km,(segons la senyaliyzació marcada), i el temps 4h30minuts, en plan " Cako"(caminar/córrer), i buscar bolets.
Sensació guapissima veure quan  a mig camí  es fa de nit, no hi ha cap masia habitada, cap poble en 10Km, sensació de solitud, però no!!, ens acompanyen els sorolls de la nit, l´oide pren una altre dimensió; l´aigua en caure per un marge, els ocells de nit, fressas estranyes....Uns ulls brillants d´un animaló ens vigilen des d´un marge, sembla una guilla. No tenim gps,  tot i estar ple de camins, pistes i corriols ens hem orientat bastant bé, aquesta zona de les Guilleries la conec bastant bé, només he dubtat una vegada en un trencant de quatre camins.
Que cal dir d´aquest recorregut, doncs és espectacular veure els colors del bosc a la tardor, a la part més alta passem pel mig del bosc de pins Douglas, és un pi que no es autòcton , es tres vegades mes gran que l´autocton i d´una gran bellesa, molt valorat, dona la sensació d´estar en un bosc del Canada.
Tot ha anat molt be, excepte el dolor al peu dret que m´acompanya des de fa un mes.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.