LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

33 Travessada de les Gavarres. 31/10/2010.


31 d´octubre, el despertador ens ha deixat dormir una hora més, però son les 6h del mati i hem quedat per anar a fer una caminada amb la Mar,Tania i l´Albert, ens ho hem pensat dues vegades abans de sortir, doncs acabava de ploure bastant fort,però que caray!! es guapo caminar sota la pluja.

Arribem al punt de trobada i sortida és als Metges, lloc molt conegut per excursionistes, btteros,caçadors...., a més hi ha un hostal on es menja molt be, per arribar-hi el mes fàcil es agafar una pista que puja des de Cassa de la Selva. Mentre fem l´inscripció comença a ploure, ostia! no es pot ni escriure el nom de tanta aigua, de tota manera ningú s´ha plantejat de tornar a casa, tot el contrari ,sortim.                                                     
L´itinerari es diferent  cada any, per tant passem per camins i corriols que s´han anat recuperant,anem cap a can Buscanya nou, casa en ruïnes, cap al Terme de Clau , una cruïlla,avituallament, i anem flanquejant la Roca Filanera,descens cap el riu Daró, creuem quatre vegades el riu,la vegetació és extraordinaria,es com si fos un laberint, amb túnels inclosos, tocà pujar fins altre cop al Terme de Clau, no cal dir que anem veient moltes masies, moltes en ruïnes, ens enlairem i el massís gavarrenc ens deixa  veure la plana de la selva ,anem tirant cap a can Barceló, can Bou, agafem el camí "missader" (camí que la gent agafava per anar a missa), can Boscanya, el Camp de les Acàcies i ja arribem als Metges, punt d´arribada.
La caminada ens ha agradat molt!!, gaudir de racons que molt poca gent coneix es un luxe, la rica diversitat d´arbres, plantes......alzines,bruc,brugueroles,eucaliptus,robínies......La pluja ha desaparegut al primer Km, i ens ha vingut a buscar just quan arribàvem.
Hem fet uns 15 Km , i el temps 3h 15 ", el més important ha estat la companya, i el fet que la Mar i la Maria (de 12 anys )s´ho han pasat pipa , sencillament  caminant amb els pares pel bosc i plovent.
Agrair la Colla Excursionista  Cassanenca i els voluntaris,molt valents.

Salut , Feina i a ser Molt Feliços. Pere.
                                                           
                                        
                                    
                                             
                                                 
                                                                   


                                                

                                  

dissabte, 23 d’octubre de 2010

LA CELLERA - PUIG D'AFROU - LA CELLERA. 23/10/2010.



El diumenge passat amb els Brugulat , la Pati , el meu germà i la family, com cada any per aquest temps, varem anar a la Cellera  a buscar castanyes , tot pujant cap a Puig d´Afrou , decidim pujar fins al Puig i en baixant recollir castanyes, que esta a tope, però a mig camí comencem a trobar rovellons i pinetells, la Carme i en Narcís semblaven nens petits recollint caramels del terra, a  la fi arribem a Puig d´Afrou, quina vista, quin paisatge, és un balco de 360 graus, pots veure el Gironès, Guilleries, Collsacabra,Garrotxa,Illes Medes.......es increïble!!, dinem i jo arribo fins a St. Gregori tot passant per  Can Serra (Masia abandonada), en els seu temps devia ser molt important , doncs es bastant gran. Anem baixant molt carregats de castanyes i bolets, i contents d´haver passat un dia esplendit i amb família.

El recorregut és d´uns 20Km fins a St. Gregori del Turonal. en Jordi/Mireia i els nens (3) al ser petits han arribat fins la font del Bassi que "deu ni do" que valents .
El dia molt fred però s´ha aguantat be, el paisatge és acollonant, és la natura en el seu estat salvatge. 
Val a dir que hi ha senyalitzaciò nova , i tot el camí esta molt ben indicat.
En Primi ja arribat. Fins aviat.Salut i Feina.



                                      
                                                    


                                                                                                                

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Ultra iTrail Guara Somontano. 01/10/ 2010.

Divendres 1 d'octubre, 2del migdia,sortim cap Alquezar,Laura,Maria, Carme, Quim i jo,el meu germà Jordi, Mireia, Jordi Jr, Jan i Martí,arribem cap a les 8h, m´he liat a la carretera, però be,anem a una casa rural, en Quim i l´Andreu a un alberg.
Dissabte, son les 6 del mati i hem concentro molt pensant en la cursa, desitjant que l´esquena aguanti, sempre sabent on estan els límits.Penso que m´hauria agradat molt fer l´Ultra 92Km com l´any passat, amb en Quim i l´Andreu, però faré la Trail 34Km caminant tenim 12h per fer-la, en Jordi farà la Trail corrents.

Estem a la sortida i ens trobem amb corredors coneguts d´altres curses , també hi ha en Quico, Faustí,Salvador  fent la Trail i en Manel que farà l´Ultra.Sortim cap a Asque,i d´aqui cap a Alquezar, tram molt dur,males sensacions a l´esquena i menjada de cocu, però d´Alquezar a la Viña,he adelentat molts caminants i corredors i cada vegada hem trobava més be,(m´ha sortit la bestia que portem a dins),a la Viña punt on es bifurca la cursa , m´he trobat en Manel Tirado, ens hem desitjat molta sort.
De la Viña a Radiquero  he estirat a 4 corredors , dos de la Trail sabien perdut i 2 de l´Ultra abandonaven,hem anat tirant amb tres de la Trail fins a Alquezar, i molt be, si m´aguesin dit al control de la Viña si volia fer l´Ultra els hi hagués dit que si.
La duresa de l ´Ultra es fàcil de saber , nomes dient que de 180 corredors, 114 han arribat.
A la Trail de 90 hem arribat 77. En Jordi ha quedat 11 amb 5:02, ni ell s´ho creu, encara flota, i jo tot i fer- la caminant he quedat 51 de la general, i 10 de la meva categoria 6:55.
El meu dorsal 54 quin numero més guapo, 5+4=9.i casualitat en Jordi 81, 8+1=9.
Qui s´ho ha passat més be han estat els petits, dissabte a Radiquero xocolatada han repetit 4 vegades que booooonaa!!, i diumenge Taller de pintures rupestres, s´ho han passat pipa pintant una pedra, les mans , la cara......Quina gent més amable i humana, increïble el tracte, un luxe.
Tornada a casa amb en Quim lesionat, una bona "ostia " en un dit del peu, per sort res trencat
Gracies Kike, Javi i Arcadi per deixar-me participar caminant sabent que tinc osteoporosi.
I felicitar organitzacio, voluntaris, als pobles.........per tot, un Finde molt enriquidor.
El dinar de diumenge ni en Ferran Adria ho hagués fet millor.
Felicitats Manel i a disfrutar-ho, ja saps que vol dir això, Segur que ets el tiu mes feliç del mon.Que no et pugin els fums ara eh!! saluda vale!!
Fins aviat Pere, molta SALUT i a ser feliços.
.