LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 31 de juliol de 2010

LA NOCTURNA. 24/07/2010

Organitzada per el C.E. Montclar la XVI Caminada nocturna el 24 de juliol a St. Feliui de Guixols. 
Sortiem a les 11h de la nit, la Carme , l´Eva,Laura, Maria i jo. Cada any varien el recorregut, aquest any anava per els boscos de S´Agaro i tornant pel camí de ronda.
Caminata de curta durada de 2h a 3h, el que té d´especial és que hi ha molta mainada, pares amb els fills gaudin de la natura  i de nit. No té un caire competitiu, pero sense qui no vol la cosa,  ens varem plantar a l´arribada dels primers, amb 1h 45.
A l´arribada un magnific còctel i qui volia una remullada a la platja, les "peques" de casa logicament s´ho varen pasar pipa i cap a l´aigua , a la platja del Racò de Ponent.
Felicitar els voluntaris i organitzadors. Crec que el recurregut d´aquest any ha estat una mica curt i turístic, doncs ens teniu acostumats a caminadas més llargues i salvatges, suposo que algun dia s´havia de pasar per S´Agaro, tot i que la primera part del recorregut era totalment desconeguda per mi, felicitats.

Salut i Feina.

divendres, 23 de juliol de 2010

OSTEOPOROSI I CAMINAR. 23/07/2010.

L´osteoporosi és una malaltia silenciosa, que afecta els ossos,queden tous, i qualsevol impacte o caiguda, provoca fractura, sobretot a les vertebres, be, doncs aixo és el que tinc. 
Objectius, dos: aturar l´enfermetat i intentar recuperar massa ossia.
Es estrany patir aquesta malaltia als 44 anys, la pateixen les dones a una certa edat i pocs homes a una edat avançada també, enfi aqui esta , i la tinc agafada per les banyes.
Començo una cursa molt llarga, i sóm dos corredors,  he de guanyar.
L´escalada queda aparcada, i córrer...........,es pot caminar. Mai m´ha agradat caminar i ultimament camino molt. Hi ha petits detalls que t´ajuden a caminar, un exemple; la cursa 6 jours d´Antibes, hi han tres categories de cursa 24h, 48h  i sis dies, hi han dos modalitats ,corredors i marxadors, el corredor guanyador va fer 850.847 Km, i atenció, el marxador guanyador en va fer 1.063.195Km IMPRESIONANT. 
Que cal dir de les Ultres , Marxes de resistencia, Curses de Muntanya amb desnivell, ón es camina molt , molt i molt.
De la revista  Vertex faig una còpia d´un escrit : Caminar té un sentit molt més profund. Els pelegrinatges, amb el seu sentit religiós i transcendent, o les llargues caminades, purament lúdiques o potser esportives també, són una via de recerca i retrobament personal. Quan són col.lectives, creen espais de relació, de convivència i  estableixen relacions d´amistat i potser fins i tot d´amor. Alhora caminar és un mode de coneixement i també de pensament. Rousseau, Kant, Nietzsche i Thoreau, entre molts altres, probablement no haurien vestit els seus sistemes filosòfics si no haguessin estat també grans caminadors. Perque caminar ens dóna el ritme per pensar i meditar. Ens fa sentir humans, ens construeix i configura. Ens transforma. Ajuda a donar un sentit a l´existencia, permet fer-se preguntes i dóna temps per cercar respostes. Perquè la vida  es veu d´una altre manera després d´una simple matinal o d´una bona caminada. Gràcies Enric Faura, totalment d´acord.
Afegiria , sobretot a la primavera i a l´estiu, el gaudir de les olors en una caminada pel bosc, l´olor de l´eucaliptus, l´olor a sal marina, l´olor a pi........increible.
Salut i Feina.